Donen al Museu de Belles Arts de València els 80 'Capritxos' de Goya

La pinacoteca incorpora una col·lecció completa dels gravats, que ha donat un particular de Saragossa establit a la ciutat

El Museu de Belles Arts de València ha incorporat 80 gravats de Goya donats per un particular / À Punt NTC

Huitanta gravats de Goya, o el que és el mateix, una col·lecció completa dels Capritxos amb què el pintor va retratar satíricament la societat espanyola del segle XVIII, es conservaran al Museu de Belles Arts de València. Un veí de Saragossa, establit a València, ha donat a l’espai museístic aquesta important sèrie de gravats, que aporten a la pinacoteca valenciana un element més per a ser punt de referència en el panorama artístic nacional.

Una raó sentimental, però també el fet que el Museu de Belles Arts ja acollira algunes obres del pintor del segle XVIII han fet que Ángel López García-Molins escollira l’espai valencià per a depositar la sèrie de gravats. Aquestes peces, herència del seu avi matern, es conserven des d'aquest divendres a la pinacoteca valenciana, que també els exposarà al públic. Per ara se n’exposaran només dèsset, però a partir de març es mostraran tots en una sala pròpia.

Aquesta va ser una altra de les circumstàncies que va impulsar el donant a triar el Museu de Belles Arts de València. "Havia pensat en altres institucions, però volia que els gravats estigueren en un lloc on la gent els poguera veure", apuntava Ángel López.

A més, el fet que ell, malgrat ser natural de Saragossa, residisca a València des de fa anys i estiga vinculat a la Universitat de València com a catedràtic, han fet que es decantara per la ciutat de València per a donar la seua herència artística, com ha admés ell mateix.

El director del museu de Belles Arts, Pablo González, ha destacat la importància de la nova sèrie de gravats que des d’aquest divendres penja de les parets d’aquest espai, no només perquè fan una crítica profunda de la societat espanyola del moment, sinó perquè denuncien temes com el retard en l’educació o els matrimonis de conveniència, sinó perquè en l’àmbit artístic inicien la pintura moderna.

D’altra banda, el propietari d’aquesta rellevant col·lecció també ha destacat aquest aspecte. "Reflecteixen l’inici simbòlic de la modernitat", indicava. En els gravats que es poden visitar al Museu de Belles Arts de València, Goya retrata, amb ironia, la situació de la noblesa i el clero a finals del segle XVIII.

Per a aconseguir-ho, va deformar de manera exagerada la fisonomia i els cossos dels personatges que representaven els vicis humans.

Goya va realitzar aquesta producció en blanc i negre arran del viatge que va fer per Andalusia acompanyant els ducs d'Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797, per a reflectir aquella Espanya en la qual l'endarreriment, la superstició i la incultura oferien una visió molt negativa de la realitat del país.

Gónzalez ha recalcat que els Capritxos, a més de comptar amb un autoretrat del pintor aragonés, afronten temes com la bruixeria, la crítica al matrimoni concertat, la prostitució, la ignorància, la vanitat, l'ociositat de la noblesa i les criatures grotesques.

Ha afegit que es tracta de la sèrie gravada i impresa per la Calcografia Nacional el 1868, en la qual Goya va mostrar la seua visió més personal de la realitat que l'envoltava i que va continuar, ja durant les primeres dècades del segle XIX, amb les d'Els desastres de la guerra (1810-1815), la Tauromàquia (1816) o els Disbarats (1816-1820).

També et pot interessar