Per què desperta tanta expectació el ‘Mata Mua’ de Gauguin?
La fascinació pel llenç que va pintar a Tahití l’artista postimpressionista, i que des de fa unes hores ha recuperat Madrid, ve de lluny
Envoltat d’una enorme expectació i fortes mesures de seguretat, el Mata Mua de Gauguin ha arribat a Madrid. Venia d’un búnquer d’Andorra, on ha estat dos anys. El quadre del pintor postimpressionista arribava al Thyssen-Bornemisza en una caixa de 80 quilos, de fusta impermeabilitzada, i custodiat per dos operaris, la cap de registre de la Fundació Thyssen i tres cotxes de policia. Aquesta obra no és sols una emblemàtica de Gauguin, ni un cobdiciat llenç del mercat de l’art, el Mata Mua ha sigut la peça central de l'acord entre Carmen Thyssen i el govern espanyol perquè s’exposara en la col·lecció de Carmen Thyssen.
El quadro va eixir de Madrid en ple confinament, obrint així una de les crisis més greus entre el govern espanyol i l’aristòcrata, que ja mantenien una relació tensa, derivada d’anys de desacords. En aquesta lluita per retindre la col·lecció, el Mata Mua sempre ha sigut moneda de canvi.
La col·lecció de la baronessa va arribar al Museu Thyssen-Bornemisza al principi dels 2000, amb l'objectiu de complementar la del seu marit -quasi tots els seus quadros són de la seua herència-, que és propietat de l'Estat des dels noranta.
El museu va executar una costosa ampliació de 38 milions d'euros per a acollir-la, però Carmen Thyssen va recular en la seua venda i va decidir que el millor era un lloguer. Les negociacions al voltant d’aquesta col·lecció pictòrica han durat més d'una dècada.
La cessió gratuïta va acabar en 2011 i des d’aleshores, retindre aquests fons a Espanya es va convertir en missió impossible dels successius ministres de Cultura.
La tornada del quadro era una condició indispensable per a desbloquejar l'acord, que s'ha tancat per 6,5 milions d'euros anuals durant anys i del qual encara es desconeix la lletra menuda. L’acord contempla 329 quadros, una quantitat llunyana a les 425 obres de la garantia d'estat actual.
Predilecció de la propietària
Sense voler-ho, Paul Gauguin (1848-1903) s'ha convertit en protagonista improvisat de l'acord. El Mata Mua és una de les obres més importants de la col·lecció Carmen Thyssen i un dels seus favorits. De fet, amb el seu nom va batejar el seu vaixell a Marbella.
El quadro ha patit mil i un viatges fins a arribar on està hui. El seu periple va començar a Tahití, on el pintor francés va partir a la recerca d'inspiració, tribus primitives i del paradís perdut.
En tornar, el seu llenguatge, massa innovador per a l'època, no va despertar simpaties i el quadro es va subhastar i va passar de mà en mà, per diferents galeries i col·leccions privades.
Una ficció del pintor
L'obra, un oli sobre tela de noranta-un centímetres d'alt i seixanta-nou d'ample, té escrit en un dels cantons el títol “en una transcripció aproximada a la pronunciació francesa del llenguatge tahitià”, com destaquen al Museu Reina Sofia.
Una de les peculiaritats d'aquesta obra és que l'escena és producte de la ficció de Gauguin, la història de Hina forma part de la seua imaginació, igual que la forma de l'estàtua que no existiria com a tal, sinó que hauria sigut inspirada per diverses fonts.
Aquest quadro de Gauguin va eixir per última vegada en subhasta a Nova York en els huitanta i Heinrich Thyssen es va encapritxar d'ell. La seua viuda assegurava que el seu marit "s'entristia si no comprava un quadre per setmana".
Dos propietaris per a no disparar el preu
Com que el col·leccionista bolivià Jaime Ortiz-Patino també el volia, aquests dos col·leccionistes d’art van acordar que, per a no unflar el preu en la subhasta, el comprarien a mitges. Tot i això, es va vendre a un preu rècord: 3,8 milions de dòlars.
Atés que aquesta peça de Gauguin tenia dos amos, cadascun d’ells se’l quedaria dos anys i mig i, en acabar el termini, tancarien un nou acord. Però va arribar el 1989 i van ser incapaços de fer cap nou tracte, per això el quadro va tornar a eixir a subhasta i el baró Thyssen es va quedar amb ell. Aleshores va pagar per ell 24,2 milions de dòlars, un altre preu rècord.
El mateix any que el va comprar, el va mostrar al públic per primera vegada en el Museu Reina Sofia de Madrid, a penes un quilòmetre de distància d'on ara descansa en el seu últim viatge. Aquest dimarts, després d’estar 12 hores immobilitzat perquè s’estabilitzara, s’ha obert l’embalatge.
El museu Thyssen-Bornemisza el situarà en un lloc destacat de les noves sales que el museu ha condicionat per a acollir la col·lecció Carmen Thyssen. Aquest dimecres, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, i Carmen Thyssen firmaran l'esperat contracte de lloguer de la col·lecció de l’aristòcrata.
