Els cinemes Babel celebren 30 anys com a bastió de la "versió original" a València
L’establiment, un dels sis que queden a la ciutat, renova programa, socis i espais, amb una llibreria al restaurant recentment reformat, per a reforçar-se com a referent cultural i de barri
A València només queden sis sales de cinema, i una d’elles és Babel, un dels últims bastions de la versió original. El cinema de barri, obert fa trenta anys, celebra l’aniversari amb una mirada renovada i fidel al seu esperit: més cultura, més comunitat i més llengües del món. Per a celebrar-ho i reforçar esta idea, els cines es reinventen i han obert una llibreria al restaurant, recentment reformat.
Des del primer dia, els Babel han volgut ser un espai per a “sentir, enamorar-nos, plorar, compartir i sentir veus que parlen totes les llengües”. Així ho recorden ara que inicien una nova dècada de vida, guiats per tres amants del cinema i dels reptes.
Leví Navarro, un dels nous socis, ho resumix sense circumloquis: “No hi ha altra una definició per a Babel més que Babel. Qui coneix els cines Babel sap quin és l’esperit i quina és la intenció”. Antonio Such, soci fundador i memòria viva del projecte, recupera la metàfora original: “La torre de Babel, que cadascú parlava un idioma. Ací igual: entres en una sala i parlen xinés, en l’altra en anglés”.
A l’equip s’hi suma també Guillem Beltrán, que va descobrir els Babel amb només quatre anys amb Kirikú y la bruja: “Vaig vindre per primera vegada a la inauguració amb ma mare”, recorda. Ara és soci i part de la nova etapa, que ha transformat el cinema en un espai on cultura i gastronomia conviuen de forma natural.
“Per què no podies sopar, comprar un llibre, comentar la peli que acabes de vore o menjar-te un entrepà?” es pregunta Beltrán. La resposta es troba en la llibreria integrada al restaurant, en les noves pantalles, en els concerts, en les sessions infantils i en les matinals que ja formen part de la programació.
“Volíem també, per al barri, un altre espai on hi haguera cultura i gastronomia”, explica Guillem. Antonio Such ho completa: “Ser un referent cultural, no només de cine”.
La raó és que, als cines Babel, l’experiència va molt més enllà de la butaca. Tal com recorda Navarro: “Qui no ha vingut a Babel, quan passa la porta i veu una pel·lícula, l’experiència que no té res a vore amb la d’un altre cinema”.
Tres dècades després, els Babel continuen resistint com a cinema independent, d’autor, de barri i d’idees clares.
