Canapé Chucrut Cabaret, un any d’autogestió laboral travestí

Canapé Chucrut Cabaret no és un espectacle drag a ús i costum. La durada, de tres a quatre hores, i l'elenc rebenten les fórmules tradicionals i ho fan des de l'autogestió com a eina per a lluitar contra la precarietat laboral en el món del travestisme.

Ara fa un any que la sala 16 Toneladas de València va incorporar a l'oferta rockera un cabaret amb artistes drag i burlesque, una aposta que el gerent José de Rueda explica que es va fer durant la pandèmia i que "li dona molta vida" al local. Cada dos mesos aquest xou ompli l'espai de gom a gom amb "travestis produïdes" que tenen un discurs molt reivindicatiu i no es limita als drets LGTBI, sinó també als lingüístics.

És precisament aquesta producció la raó per la qual "fer drag és molt car", com remarca la mare drag de moltes de les artistes que hi participen, Miss Nacha Boheme. Pam Demia Pintoresque valora que damunt de l'escenari es troben persones que "viuen i han viscut diferents moments del travestisme en València".

D'aquesta manera, es creen espais LGTBI més enllà dels locals d'ambient. Aquest cabaret és, a més, dels pocs xous en què se celebren les dones cisgènere com Letizia Conceta i transgènere Glamniss Monstère que fan drag. La misogínia i la transfòbia, denuncien ambdues artistes, estan presents en el món de l'espectacle i això fa que sovint se'ls neguen oportunitats laborals.