Caçadors i arquers, els avantpassats prehistòrics que ha descobert Xaló

L’erosió de la cova del Mançano, a Xaló, ha tret a la llum noves manifestacions de l’art prehistòric valencià. Gràcies als treballs de conservació en aquest abric, s’han descobert noves figures d’aquest conjunt neolític, que el 1988 la Unesco va declarar patrimoni de la humanitat.

La troballa consisteix, fonamentalment, en escenes de caça i grups d'arquers, que augmentarien el valor històric i artístic d'aquest conjunt, enclavat a la serra de Bèrnia, a la Marina Alta. Més enllà d’aquests valors, els descobriments suposa un atractiu turístic més per a aquest xicotet municipi, com apuntava Gerard Fullana, regidor de Patrimoni de Xaló.

Aquest projecte s’emmarca en un pla integral de Xaló per a millorar la conservació i la difusió d'aquests abrics de pintures, de més de 5.000 anys d'història. Però també per a potenciar les rutes per uns paratges que amaguen altres atractius, com els camins de pedra seca.

El conjunt de la cova del Mançano es va descobrir el 1980. Huit anys després es va inscriure en la llista del patrimoni mundial de la Unesco. Però els efectes de l'erosió i el vandalisme demanaven una actuació urgent. Ara, l'Ajuntament de Xaló ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals per a eliminar, entre d’altres, els efectes de la humitat que es filtra a la roca, com ha explicat a À Punt Rubén Vidal, arqueòleg municipal.