Bétera compleix amb la tradició i ofrena alfàbegues de més de dos metres

El color del confeti i l’aroma de les alfàbegues són els protagonistes este dijous, festivitat de l’Assumpció a Bétera, on un any més s’han quedat els carrers menuts per a la gent que volia veure de prop la tradicional ofrena d’alfàbegues, de gegantesques alfàbegues, de les obreres. Enguany, les representants de la festa anaven escortades per plantes de fins a 2,31 metres, quasi un metre menys que les de l’any passat, perquè s’han plantat dos mesos després. L’ajuntament ha avançat que treballarà per a aconseguir la declaració d’interés turístic nacional d'esta festa.

Setze alfàbegues, huit per a cada obrera, recorrien este dijous els carrers de Bétera. Eren només unes poques de les 92 que ha cultivat Bétera enguany. La més alta ha arribat fins als dos metres i 31 centímetres, de manera que la localitat no ha pogut revalidar el seu propi rècord, que se situa en els 3 metres i 24 centímetres, assolits el 2022.

Sembrades al maig, un parell de mesos més tard del que és habitual, l’aigua i la calor són determinants perquè estes imponents plantes aromàtiques superen el parell de metres d’alçada, com reconeixia un dels seus cuidadors que, amb estima, els ha aportat “diàriament” una bona dosi d’aigua i els ha garantit un ambient càlid.

Però més enllà d’estes peculiars plantes, “el foc, el confeti, la indumentària de les obreres, la figura de les obreres i els majorals” són alguns dels elements que converteixen esta festa en única i que, segons l’alcaldessa, Elia Verdevío, la fan mereixedora de la declaració d’interés turístic nacional.

Per això, ha avançat que l’ajuntament té la intenció d’impulsar esta protecció de la festa, que fins ara compta amb la declaració d’interés turístic autonòmic.

Al marge de les proteccions que tinga esta festa tan identitària, este dijous als carrers de Bétera es tornaven a concentrar veïnat i visitants, que obrien el pas a les obreres i els majorals i a la pluja de confeti que ha cobert els carrers. Alba Aznar, una de les obreres d’enguany, admetia, en la Rodà estar vivint “un somni”, que s'havia viscut al si de la seua família, molt vinculada a la festa, des de ben menuda.