El Benlliure de Coix que dona forma a la devoció de confraries de tot Espanya
Ramón Cuenca és un dels tres únics imatgers que queden al nostre territori. Del seu taller han eixit més de 700 talles, algunes emblemàtiques de la Setmana Santa d’Alacant, de Múrcia o de Jerez
Les seues mans han donat vida a més de 700 talles, algunes convertides en element de devoció de confraries de tot Espanya. Mescla trets barrocs i de l'època clàssica, però també avantguardistes, i fa peces a mida, una mida grandiosa si cal. Són les claus de l’èxit de Ramón Cuenca, un dels escassos imatgers que queden al nostre territori i “pare” del pas de la Mare de Déu de la Trinitat que s’estrena aquesta Setmana Santa a Jerez, el Ressuscitat d’Alacant o L’Espoli de Múrcia, una de les seues “criatures” més monumentals.
Darrere de les portes del taller de Coix, un dels tres d’imatgeria que hi ha a la Comunitat Valenciana, entre cisells, masses i punters prenen forma les futures talles. Abans han eixit vora 700 escultures, com recorda aquest escultor que, amb 17 anys va començar la formació en l’Escola d’Art d’Oriola, en l’especialitat de fusta, encara que la vocació per l’escultura li venia de lluny.
“De menut sempre estava jugant amb fang, amb plastilina... i a més, m’agradava la Setmana Santa”, recorda. Per això, en acabant de la formació acadèmica, no va tardar a crear vertaderes obres d’art, i no sols d’imatgeria religiosa. Ramón Cuenca també es dedica a l’escultura civil, de la qual es poden apreciar diverses obres a Oriola.
No obstant això, les escultures amb el segell Cuenca més imponents són les que aquests dies recorren els carrers de moltes ciutats espanyoles. Una de les més monumentals, com ell mateix reconeix, és L’Espoli de Múrcia, un grup escultòric de cinc talles i 1.500 quilos. Però ben a prop d’aquest conjunt icònic en la seua carrera es queda la Mare de Déu del Carme de Huelva, que fa 4,5 metres.
Aquest artista, establit ara a Coix però criat a Elx, sols enguany ha acabat cinc obres, una d’elles la de la Mare de Déu de la Trinitat i Sant Joan Evangelista de la Germandat de la Humilitat i la Paciència de Jerez. “És un orgull que des de Jerez fins al Baix Segura vinguen a encarregar les imatges”, admet l’escultor de Coix.
Extensa producció en les processons valencianes
Però les seues creacions de fusta també es veuen ben a prop, en nombroses setmanes santes del territori. El Sant Joan i La Dolorosa de Gandia o la Mare de Déu de la Caritat i El Lavatori d’Elx també porten el seu segell. Entre la imatgeria més recent, La Dolorosa dels maristes d’Alacant, una ciutat habituada a veure passar les obres de Cuenca.
Per a la Setmana Santa alacantina també ha fet El Despullat o El Ressuscitat. I és precisament aquesta segona la que aquest escultor de Coix posa com a exemple per a explicar com particularitza cada obra.
“Has de tindre en compte les característiques de la imatge i el que representa, no és el mateix una Mare de Déu de dol o negra, que una altra alegre i vivaç. I, a més, has de saber on s'ha d'exposar, des d’on es contemplarà, o sobretot, per on ix en processó”, matisa.
En aquest sentit, afig que quan rep un encàrrec d’imatgeria religiosa sol desplaçar-se a l’església on entra o, fins i tot, a veure el recorregut que farà. “La talla s’ha d’adaptar a l’església, però també als carrers del poble per on passarà, perquè no és el mateix que passe per carrers estrets, per on ha de cabre, que passe per espais més amplis, com és el cas d'El Ressuscitat d’Alacant, que passa per l’Esplanada”, argumenta.
Siga quin siga el camí que recórreguen aquestes talles, del que no hi ha dubte és que el seu creador ja ha obert un camí ben llarg i ampli per a recórrer.
