#50AnysEnLaLluna: 11 audiovisuals relacionats amb el satèl·lit

Si férem un repàs de totes les obres audiovisuals de la cultura contemporània que estan d'alguna forma relacionades amb la Lluna no acabaríem mai, però hem fet una xicoteta selecció.

#50AnysEnLaLluna: 11 audiovisuals relacionats amb el satèl·lit
#50AnysEnLaLluna: 11 audiovisuals relacionats amb el satèl·lit

Si férem un repàs de totes les obres audiovisuals de la cultura contemporània que estan d'alguna forma relacionades amb la Lluna no acabaríem mai, però hem fet una xicoteta selecció:

1) De la Terra a la Lluna, novel·la de Jules Verne (1865) 

Aquesta novel·la de ciència-ficció, amb títol original De la Terre à la Lune, Trajet direct en 97 heures et 20 minutes, va ser publicada en el Journal des débats politiques et littéraires en fascicles entre el 14 de setembre i el 14 d'octubre originalment. El que resulta més curiós és que la durada prevista del viatge per Verne segons el títol era de 97 hores y 20 minuts, és a dir, 4,05 dies, una durada molt semblant a la del viatge real de l'Apollo 11 en 1969, més de cent anys després. No en va, descriure tecnologia que encara no existia de forma minuciosa i molt encertada és un dels trets més característics de les novel·les de Verne. De fet, la pel·lícula que va establir les bases de la ciencia-ficció audiovisual, Viatge a la Lluna, de Georges Méliès, beu clarament de les novel·les de Verne.

La novel·la narra la història d'un grup de treballadors de la indústria armamentísitca americana, sense treball degut a la fi de la guerra de Secessió, que planegen construir el canó més gran de la història per a destruir la Lluna. Un agosarat aventurer els proposa en canvi enviar-hi un cilindre buit amb espai per a una tripulació reduïda i així comença la seua aventura de la Terra a la Lluna.

Quatre anys després de la publicació de De la Terra a la Lluna, Verne va publicar la segona part, Al voltant de la Lluna, que continua el relat barrejant ciència-ficció amb els mites de la humanitat sobre el nostre satèl·lit.

2) Viatge a la Lluna, pel·lícula de Georges Méliès (1902)

Amb el títol original de Le voyage dans la Lune, aquesta va ser la primera pel·lícula de ciència-ficció. Mostra un gran desplegament d'efectes especials molt avançats per a l'època, ja que Méliès va ser un dels pares del cinema i gran mestre d'aquest tipus d'il·lusions òptiques que feien possible narrar històries de viatges extraordinaris a racons llunyans. És l'obra més reconeguda i famosa del director, ja que aglutina quasi tots els seues trucs, com la sobreimpressió, els artificis, els jocs d'escala i altres, i una de les més importants de la història del cinema ja que, tot i que de forma molt rudimentària, estableix les bases del cinema i les sèries de ciència-ficció. A finals de segle XIX la literatura de ciència-ficció era molt popular i aquesta pel·lícula està clarament inspirada en Els primers homes en la Lluna, d'H. G. Wells (1902) i De la Terra a la Lluna i Al voltant de la Lluna, de Jules Verne (1865 i 1869, respectivament).

La pel·lícula narra les aventures d'un grup de científics que decideix construir un coet amb forma de bala per arribar a la Lluna, cosa que aconsegueixen amb èxit i allunen just en l'ull de la Lluna. Això dona lloc a una de les imatges més representatives del cinema, per no dir la que més. Una vegada allí, han de sobreviure a la vegetació autòctona i l'especie nativa, que no sembla molt amistosa. Finalment, aconsegueixen fugir i tornar a la terra sans i estalvis, on són rebuts com uns herois.

3)  Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna, tires còmiques d'Hergé (1953) pertanyents a la sèrie Les aventures de Tintín

 El títol original de l'àlbum número 16 de les aventures del reporter belga més famós és Objectif lune. Aquesta tira còmica es va publicar originalment per entregues en la revista Tintin des de setembre de 1950 fins a octubre de 1952, i després va ser recopilada i publicada en un volum en 1953. Hergé va realitzar una tasca de recerca i documentació molt extensa sobre tot el que se sabia fins al moment de la possibilitat dels viatges espacials tripulats, ja que pretenia allunyar-se de qualsevol element fantàstic. De fet, el coet construit pel professor Tornassol i el seu patró de colors tan característic, està basat en els dissenys del coet V-2, desenvolupat per científics alemanys durant la Segona Guerra Mundial. 

La trama narra com Tintín i el seu company d'aventures, el capità Haddock, són convidats pel professor Tornassol a acompanyar-lo en un viatge a la Lluna en un coet de la seua invenció. El primer volum, Objectiu: la Lluna, acaba quan el coet s'enlair, i tota l'aventura lunar i la tornada es desenvolupen en el segon volum, Hem caminat damunt la Lluna, publicat en la revista Tintin a continuació de la primera part, fins a desembre de 1953 i recopilat en 1954.

Els dos volums han sigut adaptats per a la sèrie d'animació de Belvision de 1957, Les aventures de Tintin, d'après Hergé, i per a la d'Ellipse i Nelvana de 1991, Les aventures de Tintin.

4) Hidden Figures, novel·la històrica de Margot Lee Shetterly (2016) 

El llibre, amb títol original Hidden Figures: The Story of the African-American Women Who Helped Win the Space Race, conta la història de tres matemàtiques afroamericanes que treballaven a la NASA i que foren imprescindibles per a l'èxit de la carrera espacial dels Estats Units. 

Filla d'un investigador científic del centre de recerca de la NASA a Langley i una professora d'anglés en la Universitat de Hampton, històricament negra, Margot va créixer rodejada de famílies afroamericanes que treballaven a la NASA i sent conscient del paper que havien tingut les protagonistes de la seua novel·la per a guanyar la carrera espacial. És per això que en 2010 va decidir començar a investigar i treballar en el llibre. En 2014 va vendre els drets de la novel·la per a fer una pel·lícula que es va estrenar el 2016. Protagonitzat per Taraji P. Henson, Octavia Spencer i Janelle Monáe, el film va eclipsar en bona part la novel·la, ja que es llançaren el mateix any.

5) Apollo 13, pel·lícula de Ron Howard (1995)

Aquest film està basat en la novel·la Lost Moon escrita per l'astronauta de la NASA i capità retirat de l'Armada dels Estats Units, James A. Lovell, que va ser el comandant de la misió de l'Apollo 13. El llibre i la seua versió cinematogràfica es basen en l'experiència real de Lovell i els seus companys, John L. Jack Swigert i Fred W. Haise en aquesta expedició de 1970 que va patir un problema crític en el seu viatge a la Lluna. Els tres astronautes no van arribar a la Lluna, però afortunadament van poder tornar a la Terra gràcies als seus esforços i l'ajuda del control de la missió en la Terra. 

La pel·lícula, protagonitzada per Tom Hanks, Bill Paxton i Kevin Bacon, narra com, quan la tripulació està a punt d'arribar a la seua destinació, una explosió en l'espai els fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau. Moment en què el personatge de Tom Hanks pronuncia una de les frases més famoses de la història del cinema: "Houston, tenim un problema". Tot i que la situació era molt desesperada, els tres tripulants se les enginyaren per a aconseguir tornar sans i estalvis a casa amb l'ajuda del control de la missió en Houston, però això no va estalviar a ningú, ni en l'espai ni en la Terra, una angoixosa espera.

6) Els  Simpson, de Matt Groening (1994)

24 anys després de l'estrena de la pel·lícula, els Simpson feren un homenatge a Apollo 13 en l'episodi "Deep Space Homer" ('Homer a l'espai exterior'), en el qual és Homer el causant de l'accident quan obri una bossa de papes, en una de les escenes més famoses de tota la sèrie. Es tracta d'un episodi en el qual la NASA busca persones desconegudes per a anar a l'espai com una estratègia per a tornar a recuperar l'audiència de principis de la carrera espacial. En realitat el que supera les proves selectives és Barney, però un desafortunat glopet de xampany per a celebrar-ho el deixa fora de la llista, i és només per això que hi envien Homer. En aquest episodi apareixen l'exastronauta Buzz Aldrin i el cantant americà James Taylor parodiant-se a si mateixos, com és habitual en la sèrie.

7) Doctor Who 2005, sèrie d'acció real de la BBC

El reboot d'una de les sèries més emblemàtiques de la cadena pública britànica ha fet referència a la nostra Lluna en tres ocasions fins ara: "Smith i Jones" (temporada 3, episodi 1), "L'astronauta impossible" i "El dia de la Lluna" (temporada 6, episodis 1 i 2) i "Kill the Moon" ('Matar la Lluna') (temporada 8, episodi 7). Curiosament cada història correspon a una regeneració diferent del doctor.

En "Smith i Jones" el Doctor, interpretat per David Tennat, i la que acabarà sent la seua nova companya, Martha Jones, acaben atrapats en un hospital terrestre que ha sigut abduït a la Lluna pels Joddon, la policia intergalàctica, que busca un perillós àlien refugiat en la Terra.

En "L'astronauta impossible" i "El dia de la Lluna", el Doctor, a qui va donar vida Matt Smith, viatja al 1969 per a resoldre el misteri de la seua pròpia mort a mans d'un astronauta aparentment impossible. Per a fer-ho s'infiltra en la nau Apollo 11 i intervé la senyal de televisió que va fer possible que més de 500 milions de persones veieren com Neil Armstrong xafava la superfície lunar per primera vegada. 

En "Matar la Lluna" el Doctor (Peter Capaldi en aquesta ocasió) viatja amb la seua companya Clara Oswald a la Lluna en l'any 2049 per a esbrinar el motiu d'un sobtat i desproporcionat augment de la seua massa que posa en perill la Terra. Si no ho aconsegueixen, l'hauran de fer explotar.

8) Sailor Moon, manga de Naoko Takeuchi (1992-1997)

El nom Sailor Moon és la transcripció de l'original セーラームーン , que es va publicar en la revista Run-Run entre 1992 i 1997 amb molt d'èxit tant nacional com internacionalment. Takeuchi va tornar a popularitzar el subgènere de les xiques màgiques en un manga que atreia també el públic masculí, una de les claus per les quals va tindre tant d'èxit. De fet, va funcionar tan bé que quasi de forma simultània es va començar a produir l'anime, que es va doblar a 42 idiomes i es va emetre en uns 80 països. També s'han produït un gran nombre de musicals i fins i tot una sèrie d'acció real. A les nostres pantalles arribà per primera vegada a finals dels noranta. 

Conta la història d'Usagi Tsukino, una xica de secundària sense interés pels estudis que es troba una gata negra amb una marca de la lluna creixent en el front, L luna, que li revela que és una poderosa Sailor Senshi que ha de lluitar contra diversos enemics per a salvar la Terra per a la princesa de la Lluna. A partir d'ací es dedica a lluitar contra el mal amb la seua identitat secreta, Sailor Moon, i la resta del seu equip, format per altres heroïnes com ella. Juntes, i amb l'ajuda del Cristall de Plata, lluitaran contra el Regne Oscur un grup de malvats que pretén sumir el món en les tenebres. 

9) Futurama, sèrie d'animació de Matt Groening (1999)

Aquesta sèrie futurista narra les peripècies de Philip J. Fry, un repartidor de pizzes de l'any 2000 que acaba criogenitzat i és despertat en l'any 3000 pel reu re-re-re-re-re-rebesnet, el professor Hubert J. Farnsworth, propietari d'una empresa de repartiment intergalàctic anomenada Planet Express. Fry acaba treballant per al professor Hubert al costat de Leela, la capitana de la nau espacial amb què fan els repartiments, i de Bender, un robot un poc bandarra.

En el segon episodi de la primera temporada l'equip viatja a la Lluna, i Fry i Leela aprofiten per a visitar una atracció de fira que conta la història del primer viatge de la humanitat a la Lluna. Resulta ser tot un desgavell sense sentit i completament fals, cosa que indigna Fry i fa que decidisca eixir de l'atracció a meitat de recorregut i vagar per la superfícia de la Lluna per a demostrar a Leela que tot el que li han contat és fals. En aquesta excursió descobreixen la nau Apollo 11 aparcada en la Lluna, tot i que realment va tornar a la Terra, però un rètol col·locat a dins ens informa que es troba en la Lluna l'any 3000 per l'acció de la Societat de Rigorosos Històrics, que en algun moment va decidir tornar-la a dur a la Lluna.

10) La luna, curmetratge de Pixar (2011)

Aquest curtmetratge conta la història de tres generacions de la mateixa família que es dediquen a agranar les estreles brillants que cobreixen la superfície de la Lluna per a donar forma a les seues diferents fases lunars. 

En realitat es tracta d'una metàfora que convida a reflexionar sobre el paper de la família i l'educació en el desenvolupament de les criatures, defenent la importància de permetre que busquen i troben el seu propi camí cap a l'aprenentatge.

Si vols veure fragments d'aquestes peces, fes clic en la fotografia: 

També et pot interessar