Una oroneta no fa estiu, proclama una dita popular, volent indicar que un cas aïllat no es pot prendre com a norma general. Però un estol d'oronetes és un senyal inequívoc de la temporada estival. Sovint s’ajunten en grans grups en cables de la llum, cornises d’edificis o altres estructures elevades, a on fan petar una xarradissa inconfusible. Estos pardalets disposen d’una gran diversitat de senyals sonors en funció de la situació. L'oroneta té entre quinze i dènou centímetres de llarg, des del cap fins a l’extrem de la cua. El plomatge dominant del seu cos és majoritàriament de color negre, amb tonalitats blavenques per damunt, si bé té una pinta rogenca en el front i en la barba, i les plomes de la panxa són blanques, més lluentes en els mascles. Les ales són llargues, estretes i punxegudes, i la cua, molt bifurcada. Esta estructura corpòria els permet fer autèntics vols molt acrobàtics, necessaris, per una altra banda, per a poder caçar insectes, que constituïxen l’aliment bàsic de la seua dieta. Per això, en els rituals d’aparellament, els mascles volen al voltant de les femelles, emetent uns xiulits estridents per a cridar la seua atenció i desplegant ostentosament les ales. La disposició simètrica de les ales i la llargària de la cua és un senyal de vitalitat i capacitat de vol, i per tant una garantia que podrà proporcionar aliment abundant a les possibles cries que puga engendrar. Esta au, coneguda en la terminologia científica com a Hirundo rústica

Amb la paraula composta rata penada molts valencians es referixen a un mamífer d’hàbits nocturns, que passa el dia ocult en coves o altres llocs foscos, penjat cap per avall i enganxat a qualsevol rugositat amb les urpes de les extremitats posteriors. Té els dits de les extremitats anteriors particularment allargats i units per una membrana de pell fina, cosa que els permet volar. Les rates penades es guien i cacen per ecolocalització. Tenen una espècie de sonar biològic, que els permet emetre ultrasons que capten immediatament en les seues grans orelles quan xoquen contra algun obstacle. En la seua fisonomia destaquen uns grans ullals, que fan que, en l’imaginari popular, s’hagen convertit en criatures sinistres de la nit. Però les nostres rates penades són animals insectívors, i en el nostre ecosistema duen a terme una funció fonamental en la pol· de les flors, així com en la dispersió de llavors.  Entre els valencians, la rata penada és una figura icònica, que forma part de la nostra simbologia heràldica. Corona l’escut de la ciutat de València i el d’altres municipis valencians, i està present també en el de molts clubs esportius i entitats culturals i festives. Cal advertir, amb tot, que, encara que popularment es diuen rates penades