Acadèmia Valenciana de la Llengua

La paraula en imatges Més Arrow Negative
Acadèmia Valenciana de la Llengua | La paraula de la setmana: 'oroneta'
Acadèmia Valenciana de la Llengua | La paraula en imatges: 'oroneta'
Una oroneta no fa estiu, proclama una dita popular, volent indicar que un cas aïllat no es pot prendre com a norma general. Però un estol d'oronetes és un senyal inequívoc de la temporada estival. Sovint s’ajunten en grans grups en cables de la llum, cornises d’edificis o altres estructures elevades, a on fan petar una xarradissa inconfusible. Estos pardalets disposen d’una gran diversitat de senyals sonors en funció de la situació. L'oroneta té entre quinze i dènou centímetres de llarg, des del cap fins a l’extrem de la cua. El plomatge dominant del seu cos és majoritàriament de color negre, amb tonalitats blavenques per damunt, si bé té una pinta rogenca en el front i en la barba, i les plomes de la panxa són blanques, més lluentes en els mascles. Les ales són llargues, estretes i punxegudes, i la cua, molt bifurcada. Esta estructura corpòria els permet fer autèntics vols molt acrobàtics, necessaris, per una altra banda, per a poder caçar insectes, que constituïxen l’aliment bàsic de la seua dieta. Per això, en els rituals d’aparellament, els mascles volen al voltant de les femelles, emetent uns xiulits estridents per a cridar la seua atenció i desplegant ostentosament les ales. La disposició simètrica de les ales i la llargària de la cua és un senyal de vitalitat i capacitat de vol, i per tant una garantia que podrà proporcionar aliment abundant a les possibles cries que puga engendrar. Esta au, coneguda en la terminologia científica com a Hirundo rústica
Acadèmia Valenciana de la Llengua | La paraula en imatges: 'rata penada'
La paraula en imatges: 'rata penada'
Amb la paraula composta rata penada molts valencians es referixen a un mamífer d’hàbits nocturns, que passa el dia ocult en coves o altres llocs foscos, penjat cap per avall i enganxat a qualsevol rugositat amb les urpes de les extremitats posteriors. Té els dits de les extremitats anteriors particularment allargats i units per una membrana de pell fina, cosa que els permet volar. Les rates penades es guien i cacen per ecolocalització. Tenen una espècie de sonar biològic, que els permet emetre ultrasons que capten immediatament en les seues grans orelles quan xoquen contra algun obstacle. En la seua fisonomia destaquen uns grans ullals, que fan que, en l’imaginari popular, s’hagen convertit en criatures sinistres de la nit. Però les nostres rates penades són animals insectívors, i en el nostre ecosistema duen a terme una funció fonamental en la pol· de les flors, així com en la dispersió de llavors.  Entre els valencians, la rata penada és una figura icònica, que forma part de la nostra simbologia heràldica. Corona l’escut de la ciutat de València i el d’altres municipis valencians, i està present també en el de molts clubs esportius i entitats culturals i festives. Cal advertir, amb tot, que, encara que popularment es diuen rates penades
Trau la llengua Més Arrow Negative
29.03.2021 |  Les paraules de les rondalles
29.03.2021 | Les paraules de les rondalles
De la mà de Pepa i Xavi, en el capítol de hui buscarem “La mare dels peixos” a Dénia, coneixerem “Joan Ratot” a València i fabricarem “Guants de la felicitat” a l’Alqueria d’Asnar. Amb “El rei Astoret” arreplegarem avellanes màgiques a Benassal, a Vinaròs, sabrem com acaba la “Història d’un mig pollastre” i cantarem ben fort amb “Els Llauradors” de Castelló de la Plana.
22.03.2021 | Les paraules de la velocitat
22.03.2021 | Les paraules de la velocitat
De la mà de Pepa i Xavi, en el capítol de hui controlarem la velocitat dels cotxes a Dénia, sentirem la llibertat de circular en moto pel Baix Maestrat i farem atletisme amb tot un campió a Onil. Envolarem un falcó pelegrí a la Vila Joiosa, vorem com van a tota virolla uns cavalls a Pinedo i baixarem les revolucions fent caragols pels camps de l’Alcora.
15.03.2021 | Les paraules dels naixements
15.03.2021 | Les paraules dels naixements
De la mà de Pepa i Xavi , en el capítol de hui gaudirem del naixement únic del Betlem de la Pigà, descobrirem on naix el riu Palància i vorem el part d’una ovella a Dénia i com creixen les plantes a Elx. Coneixerem com es prepara una parella de Massalfassar per a l’arribada del primer fill i, al Puig i de la mà del rei Jaume I, rememorarem el naixement del poble valencià.
01.03.2021 | Les paraules artesanes
01.03.2021 | Les paraules artesanes
De la mà de Pepa i Xavi, en el programa de hui aprendrem com es cultiva la xufa a Alboraia, coneixerem els secrets de l’ofici de boter a Sant Jordi i el de lutier, a València. Amb unes grans expertes, farem llata a Gata de Gorgos, descobrirem els misteris de la forja a Betxí i cosirem xàrcies a la Vila Joiosa.
22.02.2021 | Les paraules de les hores
22.02.2021 | Les paraules de les hores
De la mà de Pepa i Xavi, en el programa de hui matinarem per a fer pa a Almenara, obrirem el mercat de Castelló de la Plana, servirem el dinar en un menjador escolar de la Vila Joiosa, vorem com funcionen els rellotges de sol d’Otos, gaudirem de l’ocàs del dia a l’Albufera de València i sabrem com és treballar de nit a Sant Vicent del Raspeig.