Marifé Arroyo arribà a Barx, a la Safor, el 1974, després d'aconseguir la plaça de mestra. Filla de guàrdia civil, procedent de Salamanca, havia nascut quasi 30 anys abans a la Font de la Figuera, i a casa, de la mateixa manera que a la caserna, sempre s'havia parlat en castellà. Però quan s'incorporà a aquell curs, va demanar als xiquets i xiquetes que li parlaren la seua llengua perquè volia aprendre-la. I així va ser com va començar a transformar l'escola. Va utilitzar el valencià per a fer classe, però també tenia una manera diferent d'ensenyar, més activa, més experiencial, més igualitària i integradora, més propera i més arrelada a la terra i a l'entorn. Va beure dels moviments de renovació pedagògics i dels aires de llibertat que bufaven en aquells últims sospirs de la dictadura. Va traure les classes de l'aula amb cercaviles i Falles i va crear la primera biblioteca escolar, entre moltes altres coses. Però el seu model d'ensenyament, d'escola en valencià, no va agradar a les autoritats hereves del règim franquista, que la van represaliar i expulsar, i la van convidar a eixir de l'escola de Barx. La setmana que ve, el dijous 5 d'octubre, s'estrena a Gandia el documental 'La mestra', una producció d'Ambra Projectes Culturals, que dirigeix Sergi Pitarch Garrido.