La Desbanda, el primer grup de rock integrat per persones amb Parkinson és valencià

Els nou membres del grup de rock valencià La Desbanda es van conéixer per un diagnòstic compartit: el Parkinson. El fet de pertànyer a una associació que no tenia activitats de musicoteràpia, i la necessitat de trobar altra condició que els unira més enllà de la malaltia, els va creuar a València amb el músic Oliver Sáez. Oli els va transformar a tots i a totes en els músics i les músiques que ara són.

La Desbanda està format per Manolo Colomina (bateria), Marcel (veu i guitarra), Víctor Ruiz (guitarra i veu), Jorge Ramírez (teclat), Eduardo Roig (baix), Vicente Santonja (ukelele), Paco Galet (calaix), Jèssica Andrés (veu) i Andrés Muñoz (harmònica i guitarra).

En representació de la banda, Manuel Colomina i Marcelino Vázquez han contat a Les notícies del matí cóm ha sigut el procés d'evolució de la banda, que fins i tot ha aconseguit inspirar dos documentals de la productora Barret Films. Aquest últim amb el suport de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) i d'À Punt Media.

Manuel Colomina, també president de l'associació Junts contra el Parkinson, ha explicat que el que va ocórrer és que "durant el procés d'assimilació de la malaltia ens vam creuar amb Oli, que oferia classes de música "per a persones amb necessitats especials". I clar, aquestes persones érem nosaltres, que no teníem sentit del temps, del ritme ni de la coordinació... perquè fer ritme amb nosaltres és tot un miracle".

Oliver va començar a treballar amb la banda. Els va inculcar la seguretat amb si mateixos, de tal manera que la mort sobtada d'Oli, encara que els va colpejar molt fort, no els va fer dubtar. Seguir amb la banda s'havia convertit en una part molt important del seu sentit de la vida i a més a més també un homenatge a Oli.

Durant el procés d'assimilació de la malaltia ens vam creuar amb Oli, un músic que oferia a València classes de música "per a persones amb necessitats especials". I aquestes persones érem nosaltres, sense sentit del temps, del ritme ni de la coordinació.

Com ha explicat Manolo, el professor Oli els va donar una caixa a cadascun que contenia uns timbals, unes maraques... tots instruments per a fer soroll, "i havíem d'entrar en el primer temps del següent compàs. No n'encertàvem ni una (somriu). I quan finalment vam donar dos compassos seguits ens va dir "vinga, que d'això fem una banda de rock".

Temps després Oli els va portar a Pamplona, a l'estudi d'Iker Piedrafita, de Barricada, "i vam gravar una cançó. Hem arribat a tocar davant de 2.000 persones, en un concert a València em que vam ser teloners d'altres grups".

I des del seu local a València La Desbanda prompte va fer el salt als escenaris. I han aconseguit gravar un disc amb grups de rock que ja són llegenda com Marea o La Fuga.

Estrena a À Punt Media el dilluns 22 de novembre

El documental Desbanda s'estrena el dilluns 22 de novembre a À Punt Media. Com ha explicat a Les notícies del matí Daniel Fabra, el productor executiu i guionista, el documental vol mostrar que "no és tard mai per a aprendre qualsevol tema, fins i tot per a canviar el rumb de la nostra vida".

Un exemple d'aquestes paraules és el que conta Manolo Colomina, qui ha explicat a Les notícies del matí que el 1992 va veure la pel·lícula dirigida per Adolfo Aristarain Un lugar en el mundo, i des que va sentir Federico Luppi dir: "quan una persona troba el seu lloc en el món ja no pot anar-se'n", va estar anys i anys pensant quin era el seu lloc al món. "Ara ja ho sé. El meu lloc al món és La Desbanda", conclou.