El col·lectiu Marea Roja ajuda les persones vulnerables a gestionar tràmits amb l'administració
Cada dimecres de matí, a la plaça de les Palmeretes d'Alacant, aquest grup de persones presta el seu temps i els seus coneixements de manera altruista a les persones que ho necessiten
Cada dimecres de matí i fins al migdia, els integrants del col·lectiu Marea Roja acudeixen a la plaça de les Palmeretes d'Alacant per a posar-se a disposició de qui ho necessite per a omplir papers i ajudar en la burocràcia necessària per a optar a ajudes a què poden tindre dret. Una acció d'ajuda social que aquests voluntaris fan de manera altruista.
Es tracta d'unes cinc o sis persones que el 2013 van crear el col·lectiu, arran del 15M, per a la lluita contra la pobresa i la precarietat. Per tal d'aconseguir-ho han creat un punt d'informació i denúncia a la plaça de les Palmeretes, que segons un dels integrants, Fernando Patón, mantindran actiu mentre la seua faena siga necessària i puguen ajudar la gent.
Segons ha explicat a Les notícies del matí, "encara que no ens agrada l'ingrés mínim vital, perquè és un pegat que no soluciona les coses, entenem que és el que hi ha. I per això vam decidir el 2015 crear aquests punts d'informació i denúncia, per a ajudar la gent".
A aquestes reunions solen acudir de mitjana unes 15 persones, però segons Fernando Patón en alguna ocasió han arribat a atendre fins a 60 persones. També ha dit que, amb l'arribada de la pandèmia, els processos d'exclusió social "s'han aguditzat, perquè aquests mecanismes són complexos i qualsevol excusa és bona per a denegar-los".
Des que es va posar en marxa al juny de 2020 i fins a l'1 d'octubre de 2021, a la Comunitat Valenciana s'han presentat quasi 184.000 sol·licituds i expedients de l'ingrés mínim vital, però els aprovats no arriben a 40.000.
Fernando Patón ha sigut molt crític amb la llei de l'ingrés mínim vital. Ha dit que és una llei amb molts entrebancs, "que es ven com una ajuda per a persones en risc d'exclusió social, però només arriba a un 10% d'aquelles que la necessiten".
Entre els problemes que troben els que no poden sol·licitar-lo estan les persones que no tenen permís de residència, o els que estan empadronats en altres poblacions. "Però hem trobat negatives surrealistes, com el cas d'una dona colombiana que fa 30 anys que viu a Alacant. Va arribar ja divorciada i quan va demanar l'ingrés mínim vital, com que va anotar en estat civil "divorciada", ara li demanen la sentència de divorci, que és de fa 30 anys, amb la postil·la de la Haia. Un document que, si l'haguera de demanar, li costaria molts diners".
"Una llei amb molts entrebancs"
Però també han trobat casos de persones que havien pagat a una gestoria pel servei i la sol·licitud estava mal feta. "Creiem que els ajudem a emplenar bé les sol·licituds. També fem el seguiment del tràmit, els ajudem en els requeriments, a complir els terminis, gestionem les reclamacions".
Pel que fa a l'ingrés mínim vital, des que es va posar en marxa al juny del 2020 fins a l'1 d'octubre d'enguany, a la Comunitat Valenciana se n'han presentat quasi 184.000 sol·licituds i expedients, però els aprovats no arriben a 40.000, segons les xifres del Ministeri d'Inclusió.
L'entrevista completa està disponible a la carta en el següent enllaç: