‘Zoom’ analitza el futur de l’arròs valencià
L'espai de reportatges d'investigació d'À Punt indaga en el creixement continuat de les importacions del sud-est asiàtic i l'amenaça el que això suposa per als arrossers de la Comunitat Valenciana
L'arròs és, segurament, l'ingredient més característic de la cuina valenciana. En tota la Comunitat Valènciana, es preparen tota mena de receptes amb aquest cereal com a element principal. No obstant això, per als valencians, és l'arròs una mica més que un producte culinari? Aquest producte travessa moments complicats perquè s'enfronta a una situació comercial crítica, a causa del creixement continuat de les importacions de països del sud-est asiàtic. Zoom, l'espai de reportatges d'investigació d'À Punt, analitzarà aquesta setmana la situació d'aquest cultiu clau per a l'agricultura valenciana.
Les importacions europees d'arròs de països tercers s'han incrementat un 30% des de setembre del 2021 a maig del 2022. En concret, 1.100.000 tones. Com és possible que aquest arròs tinga un preu més barat en el mercat? Com ho viuen els nostres llauradors? Està en perill el nostre arròs?
Els primers consumidors haurien de ser els habitants de la Comunitat. No obstant això, un dels dubtes més grans referent a això és tindre la certesa que es tracta d'arròs autòcton. Es donen les condicions adequades perquè puguem identificar la procedència d'un paquet d'arròs?
Per als experts, l'arròs valencià aporta dos tipus de garanties: la fiabilitat gastronòmica i la seguretat alimentària. L'espai presentat per Bérnar Giménez ha analitzat l'arsènic que conté l'arròs valencià i el del sud-est asiàtic.
D'altra banda, comprar un paquet d'arròs és una decisió individual, però té conseqüències globals. Ens ho demostra la realitat dels arrossers, molts dels quals ja només obtenen els beneficis de les ajudes. Aquestes ajudes formen part de la política agrària comuna (PAC), que gestiona la Unió Europea. És un perill que Europa depenga de països no europeus per a alimentar-se?
El principal risc que té l'arròs valencià és l'abandó dels camps i la falta de relleu generacional en el cultiu. Com podem revertir aquesta situació? Què caldria fer perquè resulte rendible i com podem atraure la gent jove al camp?
Dilluns, a partir de les 22 hores, l'equip del programa d'investigació Zoom resoldrà totes aquestes incògnites.
Dos documentals de la República per a completar la nit
A les 23.05 hores À Punt emetrà el documental València, capital de la República. De novembre del 1936 a octubre del 1937, el govern de la II República es va instal·lar a València, que es va convertir en la capital d'Espanya i en el centre de la vida política, social i cultural del país. Prompte aquesta imatge idíl·lica canvia cap a l'escassetat d'aliments, els bombardejos i l'arribada de milers de refugiats.
En acabar, a les 00.25, recorrerem més de cent anys de la història del poble valencià a través de dues dones i dos homes que van patir en primera persona una guerra injusta i un exili lluny de la seua terra estimada amb Bosch i Morata. Sempre els quatre. “Els Quatre” eren la família de Francesc Bosch i Morata, primer conseller de Cultura en la Segona República.
