El València perd a Torí i s'acomiada de la Champions
La derrota per 1-0, junt amb la victòria en l’últim sospir del Manchester, condemna el València a dir adéu a la màxima competició continental.
Botava el València al terreny de joc del Juventus Stadium conscient que anava a disputar una final en ple mes de novembre. Es jugava, ni més ni menys, que la continuïtat en Champions League dins la temporada del Centenari.
Tot i aquesta tessitura, era la Juve qui portaria la iniciativa en els primers compassos de partit, amb arribades als dominis de Neto que culminava Cristiano Ronaldo. Però el València començaria a guanyar protagonisme, a poc a poc, sobretot per banda esquerra.
En la primera part, l’equip d’Allegri manava quant a possessió de baló, però no gaudia d’ocasions clares. Per la seua banda, el València s’esforçava per dificultar la circulació de l’esfèric en botes dels rivals, tapant els creadors de joc juventins.
El València, tot i el respecte que desperta la Juventus, no s’amagaria. Prova d’això era la jugada que creava al minut 27: després d’una treta ràpida de falta, Wass finalitzaria una ocasió, xutant amb cama dreta, que encara que eixia per línia de fons, feia veure que el València volia i podia.
El clar exemple del fet que el València podria aconseguir la fita de guanyar al primer de grup la protagonitzà Diakhaby al minut 45, amb una cabotada que feia exhibir els reflexos de Szczesny.
La represa arribaria amb canvis, que afectarien la davantera: Rodrigo eixiria per donar entrada a un Gameiro que venia de fer diana en lliga contra el Rayo Vallecano.
Però al minut 59 arribaria la poalada d’aigua freda: Cristiano feia la seua típica bicicleta en banda i enviava el baló al centre de l’àrea perquè Mandžukić rematara a plaer i fera pujar l'un a zero al marcador. Un càstig massa sever per al que s’havia vist en el partit.
Marcelino cremaria totes les naus donant entrada a Batshuayi i Soler per Santi Mina i Kondogbia en els minuts 67 i 71. I és que un gol valencianista donava la possibilitat al València d’arribar amb vida de cara a l’últim duel contra el Manchester, perquè els de Mourinho seguien empatant a zero contra el Young Boys.
Mentrestant, Neto tindria la seua parcel·la de protagonisme, fent dues parades a rematades de cap de Cristiano Ronaldo i Mandžukić.
El València intentà aconseguir el gol de l’empat però l’acumulació d’homes "bianconeri" en tasques defensives dificultaria cada vegada més el joc ofensiu del València. El marcador ja no es mouria i els jugadors del València sentien abatuts el xiulit de final de partit.
La segona poalada d’aigua gelada de la nit arribaria una vegada finalitzat el partit. A 1600 quilòmetres de Torí, Fellaini marcava per al Manchester en el minut 92. La victòria de l’equip anglés certificava la desfeta valencianista en la màxima competició continental.
Un somni, el de la Champions, s’acaba en l’any del centenari... però se n’obri un nou, el de l’Europa League, una competició que ha donat moltes alegries al valencianisme.
