Quinze anys de l'inici d'una nova època
El 2004 va obrir l'etapa daurada del Llevant del segle XXI amb l'ascens a Primera després de 40 anys.
El 5 de juny de l'any 2004 és una de les dates més importants en els més de cents anys d'història del Llevant UE. Aquella calorosa vesprada a Jerez de la Frontera, el conjunt entrenat per Manolo Preciado va aconseguir, després de quatre dècades, l'ascens a la màxima categoria del futbol nacional.
La festa llevantinista va esclatar a última hora de la vesprada quan l'àrbitre xiulava la fi de l'enfrontament a l'estadi de Chapín i els homes del tècnic càntabre aconseguien una victòria per un gol a dos que obria el període més lloat de l'entitat granota. Gustavo Reggi i Alberto Rivera foren els golejadors de la victòria en un partit en què el Llevant hagué de remuntar el gol local inicial de Canito al minut 57.
Malgrat aquest gol, la competitivitat i confiança d'un equip de llegenda per al llevantinisme, format per Mora, Descarga, Alexis, Pinillos, Rubiales, Rivera, Jofre, Tito, Carpintero, Sérvulo i Reggi, a més de Sandro, David Aganzo i Carpintero, va assolir un ascens que va obrir una pàgina d'or en el segle XXI per a l'entitat granota. Des d'aleshores, han viscut onze temporades en Primera Divisió, categoria en què continuaran jugant la pròxima campanya.
Jugar en competició europea la temporada 2012/2013 ha sigut el cim més important des d'aquest ascens a terres andaluses, que hui recorda amb emoció l'afició granota en els quasi 110 anys d'història llevantinista. La creu en aquest segle XXI, des d'aquella vesprada de juny de 2004, va ser el descens de categoria dels anys 2005, 2008 i 2016.
Manolo Preciado va ser el protagonista i màxim artífex, culpable de l'eclosió de felicitat granota el 5 de juny de 2004 a Jerez i a València, on els seguidors envaïren la platja i els carrers del districte Marítim. Una eufòria que es va viure també al barri d'Orriols i a la font de l'Albereda, on fins a quatre generacions celebraren l'ascens tota la nit.
Tot i això, Preciado no continuaria en el Llevant encara que, tal volta, és un dels personatges que va deixar més empremta en l'afició i en el club centenari granota. El seu adeu només va engrandir la llegenda de qui es conegut, entre els seguidors llevantinistes, com l'etern Preciado.
La nota curiosa la trobem també entre molts membres d'aquella històrica plantilla, de la qual formaren part el hui president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luis Manuel Rubiales, i el president de l'Associació de Futbolistes Espanyols, l'aleshores davanter David Aganzo.