El València s'afona en la segona part amb un Madrid molt superior

El València fa una bona primera part amb l'encert en els triples, però cau després amb un Madrid molt veloç liderat per Walter Tavares.

Joan Sastre anota una cistella davant la defensa de Walter Tavares
Joan Sastre anota una cistella davant la defensa de Walter Tavares / Kiko Huesca (EFE)

El Reial Madrid ha guanyat 83-71 el València Basket. No ha sigut possible el doblet dels valencians, que derrotaven els madrilenys dimarts passat a La Fonteta en Eurolliga. El Madrid s'ha venjat i ho ha fet en un partit important per al València, que es juga tota la temporada en la Lliga ACB. 

De tota manera, l'equip de Txus Vidorreta és quart i és favorit per a jugar els play-offs de la Lliga i classificar-se per a Europa. El Madrid és primer en lliga regular, ja inabastable. El Barcelona és segon i el Baskonia, tercer. Ambdós van guanyar. Els perseguidors del València són Gran Canària i Unicaja, que va perdre.

Pel que fa al partit, el València va fer una molt bona primera part utilitzant la seua millor arma: els triples. Dels primers 16 punts, quatre n'eren triples. Semblava que es podia repetir la victòria davant el Madrid. Al València li entraven tots els triples i al Madrid cap. El primer quart acabava amb un 17-18.

El segon quart va mantindre la mateixa tònica, però els de Vidorreta ampliaven avantatge amb un 38-45. San Emeterio en feia de les seues com si volguera celebrar la xifra històrica de 550 partits en Lliga. L'equip responia. Bona coordinació, defensa efectiva i eficàcia en els triples. El que fa gran el València Basket feria el Reial Madrid a la seua pista.

Exhibició del Madrid a la segona part

La segona part va començar amb un mal presagi. El Madrid començava a rodar la pilota amb molta velocitat. Tot i això, l'equip responia. Però, a poc a poc, Fabián Loser començava a encistellar i el particular duel de Randolph i Thomas, començava a capgirar-se a favor del primer. I aleshores va arribar l'esclat de velocitat de Tabares. Defenia bé i atacava més ràpid. 

El València estava desbortat, com exemplifica que, poc abans de finalitzar el tercer quart, el Madrid va aconseguir onze punts davant zero del València. El taronja Tibor Pleiss es veia incòmode a la pista, tot i que a la fi va ser l'home amb més punts de l'equip. El marcador era ja de 65-57.

L'últim quart va ser ja un malson per als de Vidorreta, que realment havien perdut el partit en el quart anterior. El malson tornava a ser Tavares i l'equip es mostrava incapaç de superar la situació. Finalment, el resultat ho deia tot: 83-71.

Vidorreta, molt enfadat en la banqueta

En la banqueta es va veure un Vidorreta molt enfadat. Després va dir que s'havia tirat el partit en pocs minuts. Tenia raó. El perquè és el més difícil d'explicar. El tècnic basc va recordar la setmana carregada de partits i possiblement en té la seua influència. En tot cas, les armes que havien resultat eficaces en la primera part no van funcionar en la segona. Ni els triples, ni la defensa, ni la coordinació en el camp. És més, es va abusar dels triples i no es van acabar les jugades. Error del València o mèrit del Reial Madrid? 

Potser l'equip blanc va voler demostrar per què és primer i la seua defensa va resultar impenetrable en molts moments. Després estava la venjança per la derrota de La Fonteta. A voltes, aquestes coses també motiven. I en un joc col·lectiu com el bàsquet també hi ha moments per als grans. Ahir l'estrela va ser Tavares, com en altres ocasions ho ha sigut San Emeterio per als taronja. Això és el que fa gran aquest esport.

També et pot interessar