Les peticions de vot des de l’estranger ja superen les xifres de les dues últimes generals

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), s’han registrat 176.547 peticions d’inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) per a votar per correu en les eleccions generals del 28 d’abril.

Aquesta xifra ja supera les de les campanyes de desembre de 2015 i juny de 2016, però encara no és definitiva, tot i que el termini de l’anomenat vot pregat va acabar l'1 d'abril.

Les 176.547 sol·licituds de vot suposen un increment del 13,8% respecte a les xifres provisionals que es van donar al juny de 2016 (155.165 peticions). Uns mesos abans, per a les eleccions de desembre de 2015, se’n van comptabilitzar 151.061.

No obstant això, aquestes xifres continuen estant molt per davall del cens general de residents a l’estranger i a penes representen el 8,4% del CERA (2.099.336 inscrits).

França, Alemanya i el Regne Unit, al capdavant

La majoria d’aquestes peticions d’espanyols inscrits en el CERA s’han cursat des de tres països de la Unió Europea: França (27.562), Alemanya (21.813) i Regne Unit (19.778). Per darrere apareixen els Estats Units (14.609) i l’Argentina (13.297).

Per províncies, les que presenten un major nombre de sol·licituds de vot des de l’estranger són: Madrid (37.971), Barcelona (21.920), la Corunya (7.795) Astúries (7.546), València (6.707) i Pontevedra (4.441).

Des de 2011 els residents en l’exterior han de ‘pregar’ el vot, en virtut de la reforma electoral que van impulsar el PP, el PSOE i els nacionalistes de CiU i PNB.

Amb aquesta mesura els partits pretenien acabar amb els casos de frau en el vot emigrant que s’havien detectat en anys anteriors. Tanmateix, l’efecte ha estat una caiguda dràstica en la participació, que ha fet que els promotors del vot pregat hagen demanat corregir-lo.

Gràfic 1: comparativa 2015, 2016 i 2019

Gràfic 2: percentatge de peticions sobre el total de censats