Les víctimes de la covid persistent denuncien abandó pel col·lapse sanitari de la nova onada

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja té una denominació oficial per a la covid persistent, una de les cares més desconegudes i de més impacte de la pandèmia. Vora dos anys després que esclatara la crisi sanitària, els milers de persones que una vegada superada la malaltia continuen patint durant mesos algunes de les més de 200 seqüeles que han catalogat les veus expertes ja saben què és el que tenen. Un pas "molt important", tal com han reconegut en Les notícies del matí representants del col·lectiu Covid Persistent Comunitat Valenciana, sobretot perquè permetrà al col·lectiu mèdic accelerar els diagnòstics, i a les persones afectades per aquesta nova condició veure reconegudes les baixes.  

"Estem en constant lluita perquè ens creguen, perquè açò siga verídic", ha lamentat Sara Haro, una valenciana afectada per covid persistent i membre de l'entitat. Ella mateixa, que va contagiar-se durant la primera onada de la pandèmia, ha sigut víctima de la manca de credibilitat pel fet que no existira cap descripció mèdica dels símptomes que continua notant, més d'un any després. Entre d'altres, infeccions pulmonars i dolors de cap recurrents, que els professionals sanitaris atribuïen a una "recuperació postviral". 

Tot i el pas avant que representa haver oficialitzat la malaltia que pateix, Haro ha denunciat l'oblit que estan patint totes les persones afectades arran del col·lapse dels centres de salut públics originat per l'explosió de la nova onada del coronavirus: "Hem passat a segon pla. Jo m'he vist molt abandonada i he hagut de recórrer a la sanitat privada perquè era impossible aconseguir cita amb l'especialista", ha lamentat la valenciana. 

Teresa Gascó, que també pertany al col·lectiu Covid Persistent Comunitat Valenciana, ha denunciat la situació d'inestabilitat laboral i econòmica que pateixen les persones afectades: "S'han dut a terme molts acomiadaments. Un empresari vol que el treballador rendisca, de què et serveix tindre algú que no pot rendir com tu vols?", s'ha preguntat. Aquesta dona, que va infectar-se amb coronavirus el desembre del 2020 denuncia que les seqüeles que li han quedat des d'aleshores —fatiga, maldecap o vòmits— l'impedeixen treballar i fer vida normal: "No puc mantindre'm més d'una hora dreta. Quan isc al carrer vaig sempre amb l'ajuda d'un bastó per tal d'estar més segura", relata Teresa. Ara creu que el reconeixement de l'OMS ajudarà el col·lectiu a tindre "més suport i força", i assegura que ella continuarà lluitant en els tribunals perquè li reconeguen la baixa laboral.