Un record a les víctimes amb advertència: "No hem de permetre una segona onada com la del 1918"
Emotiu homenatge a les més de 1.600 víctimes de la Covid-19 a la Comunitat Valenciana i a les seues famílies.
Responsables polítics de la Generalitat, el govern espanyol i d'ajuntaments; representants dels agents socials, de la societat civil, víctimes i familiars han format part del centenar de persones que han participat aquest dijous a l'Umbracle de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València en la cerimònia civil amb què el Consell ha volgut recordar les més de 1.600 víctimes mortals de la Covid-19 i els seus famliars. La periodista d'À Punt Clara Castelló ha guiat un homenatge que ha començat amb un minut de silenci, emés en directe per la televisió i la ràdio d'À Punt.
En les intervencions, Esperanza Merino, cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital General d'Alcant, ha parlat en representació dels sanitaris. La doctora ha comparat la pandèmia actual amb la que hi va haver el 1918, coneguda com a grip espanyola, en un paral·lelïsme que li ha servit per a llançar una advertència. Merino ha recordat que, durant la tardor del 1918, la segona onada de la pandèmia va ser “molt més potent: es va infectar més gent i va morir molta més gent”. I ha llançat un missatge: “El 2020 no podem ni hem de permetre que hi haja una segona onada com la del 1918. Perquè hem d’aprendre de la història, de la nostra història, dels últims set mesos. Perquè s'ha generat molt de coneixement científic. Açò ha de ser la base per a afrontar el nostre present i el nostre futur”, ha emfatitzat davant l'auditori.
Durant el seu torn, la doctora ha remarcat la capacitat de la ciència de respondre als reptes sanitaris. “Pero no estàvem preparats per a la Covid-19. La infecció va avançar més ràpidament que totes les investigacions científiques i la gran quantitat de població afectada va dur a la vora del col·lapse el sistema sanitari. Els mitjans van ser en alguns moments extremadament limitats, la malaltia va ser especialment dura perquè es va haver d'aïllar els malalts de les seues famílies, que són el seu principal suport”, ha repassat. “Hi ha hagut moltes dificultats, moltes limitacions i molts errors, però hem tractat una vegada més de viure el lema dels metges del segle XIX: curar de vegades, alleujar sovint i acompanyar sempre” ha afegit.
En nom dels familiars ha parlat Lluís Motes, germà d'una de les víctimes mortals. “Tots estem exposats a aquest tipus de drames, açò li pot passar a qualsevol”, ha destacat el periodista valencià. En la intervenció, Motes ha recordat als familiars que tenen el dret de reconéixer el treball de qui ha salvat vides, el deure de retraure als responsables els errors comesos (ha reclamat un esforç per a trobar solucions) i el dret de recordar les víctimes. “Els anime a fer cada dia un homenatge als seus familiars”, ha conclòs.
Durant l'acte s'ha inaugurat una escultura commemorativa de l’artista alcoiana Rosanna Antolí. L'obra té als fonaments terra de les 33 comarques valencianes i evoca les persones que ens han deixat. En l’acte també s'ha estrenat la peça musical In memoriam, del compositor valencià Bernat Adam Ferrero, i ha acabat amb una ofrena floral al peu de l’escultura.
