Trump ordena suspendre els fons a l’OMS i l’acusa d’“encobrir” l’expansió del virus
L’FMI preveu que l’economia de l’Amèrica del Sud i el Carib es reduirà un 5,2% enguany a causa de la crisi sanitària.
El president Donald Trump ha complit l’amenaça de suspendre els fons a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en plena emergència sanitària, mentre el govern nord-americà “en revisa la conducta” davant del coronavirus. El mandatari dels Estats Units acusa l’organisme de “mala gestió” i d’“encobrir” l’expansió de la Covid-19.
Trump justifica la decisió que ha pres per l’oposició de l’OMS al tancament de fronteres per a combatre la propagació del virus, per no haver actuat abans i per haver no sols confiat en la Xina, sinó també “lloat” el govern de Pequín. Així, el major transmissor i epicentre mundial de contagis gira l’esquena a aquesta organització després d’haver proporcionat, segons les seues dades per al període 2016-2017, tres quartes parts del pressupost de la institució.
La decisió agreuja encara les perspectives per als Estats Units, on els morts ja sumen més de 27.500 i els contagis superen els 650.000. La ciutat de Nova York, centre de la malaltia al país, va superar aquest dimarts els 10.000 morts. El país triplica els casos del segon més afectat pel virus, Espanya, que acumula vora 18.000 decessos i més de 170.000 persones infectades. El virus avança també per a Itàlia, Alemanya i França, els quals fa dies que superaren la barrera dels 100.000 contagis, mentre que el Regne Unit s’acosta a aquesta xifra i la Xina manté la corba plana en els 83.000. Les xifres globals freguen ja els dos milions de casos, concretament 1.982.281, i les morts ascendeixen a 126.722.
Els Estats Units, Mèxic i l’Equador, els més afectats
El Fons Monetari Internacional (FMI) confirma el que ja es temia, que l’economia de l’Amèrica del Sud i el Carib es reduirà un 5,2% enguany a causa de la crisi sanitària. Mèxic i l’Equador seran les nacions més afectades amb una contracció del 6,6% i el 6,3%, respectivament, per l’aïllament, el bloqueig i els tancaments generalitzats requerits per a frenar la propagació del coronavirus. En el cas dels Estats Units, es preveu una contracció del 5,9%, un descens més profund que el de l’economia mundial, que caurà un 3%.
Segons l’informe de l’FMI, es registraran fortes caigudes al Brasil (5,3%), l’Argentina (5,7%), Xile (4,5%) i Veneçuela (15%). Però la institució subratlla que la prioritat immediata és contindre les conseqüències de la Covid-19 amb mesures com augmentar la despesa pública per a enfortir la capacitat i els recursos del sector sanitari.
Alleujaments econòmics
El G7, l’agrupació de països més industrialitzats i rics del món, ha anunciat la disposició de donar suport a una “suspensió temporal dels pagaments de deute” dels països més pobres. Plantegen que la mesura seria possible amb el suport de la Xina, ja que en els últims anys el gegant asiàtic s’ha convertit en un dels principals prestadors dels països en desenvolupament.
L’executiva de l’FMI ja va aprovar un alleujament immediat del deute per a alguns dels 25 països més pobres del món, la majoria a Àfrica, entre els quals estan inclosos Haití, l’Afganistan, el Nepal i el Iemen. D’altra banda, el govern dels Estats Units ha anunciat que llançarà un salvavides a les principals aerolínies nacionals que, segons la premsa nord-americana, seria de 25.000 milions de dòlars, que té com a objectiu que les companyies puguen pagar nòmines.
Cauen a la meitat els nous contagis a la Xina, la majoria “importats”
La Comissió Nacional de Sanitat de la Xina ha detectat aquest dimarts 46 nous positius de coronavirus SARS-CoV-2 (davant dels 89 diagnosticats la vespra), dels quals 36 van ser viatgers procedents de l’estranger, els coneguts com casos “importats”. Aquestes xifres suposen un important descens després de tres dies d’un augment causat, segons les autoritats sanitàries, per ciutadans xinesos procedents de Rússia: el passat dia 11 es van diagnosticar 97 casos d’“importats” dels 99 totals; el 12, 98 de 108; i el 13, 86 dels 89 totals.
Els contagis “importats” són una de les grans preocupacions xineses del moment, i una font d’infeccions que, fins a hui, Pequín –que des del 28 de març no autoritza l’entrada de ciutadans estrangers al territori– no ha aconseguit frenar.
Més llegit
-
Estos són els dotze festius autonòmics del calendari laboral del 2026
-
À Punt estrena l’exitosa sèrie britànica ‘Doc Martin’, una comèdia diària per a les vesprades d’estiu
-
Moren tres banyistes d'edat avançada a les platges de Gandia, Dénia i Benissa
-
Almussafes registra un sisme de magnitud 2,7 i Silla dos més, de magnitud 2,1 i 1,9, respectivament
-
Les farmàcies estudien fer vaga pels impagaments: "Hem de demanar préstecs per a sufragar la despesa de la Seguretat Social"
-
Laura Morell, sobre la llei Bolaños: “La reforma només pretén el control des de dins del poder judicial”
Més vist
-
Informe | La Laboral de Xest
-
29.06.2025 | Entrada de Moros i Cristians de Benissa | Primera part
-
29.06.2025 | Entrada moros i cristians de Benissa | Segona Part
-
30.06.2025 | A la fresca
-
La Universitat Laboral de Cheste, ciutat educativa de primer nivell
-
Carles Alberola recorda la Universitat Laboral de Cheste: “Era un paradís”
Més escoltat
-
30.06.2025 | Línia de fons
-
30.06.2025 | Luís Fernández, VIELCA INGENIERÍA
-
27.06.2025 | L'estiu 'A la fresca' amb Eduard Forés i Maria Fuster
-
30.06.2025 | 90 minuts
-
30.06.2025 | “Fil d’Irene”, el calvari de les dones migrants llatinoamericanes que busquen una nova vida als Estats Units
-
30.06.2025 | A poqueta nit | Primera Part