Quin és el risc de contagi en un sopar o dinar de Nadal?

Una app desenvolupada pel MIT permet calcular les possibilitats d'infectar-se en espais tancats com una casa o un restaurant.

Quin és el risc de contagi en un sopar o dinar de Nadal?
Quin és el risc de contagi en un sopar o dinar de Nadal?

La nit de Nadal és la primera data assenyalada en el calendari d'aquestes festes en què, tradicionalment ,ens reunim amb familiars i amistats. Enguany les trobades s'han hagut de limitar a sis persones, amb la recomanació de no superar els dos nuclis de convivència, arran del perill que implica el contacte social en aquests moments d'empitjorament de la situació epidemiològica.

En aquest context, la comunitat científica fa mesos que demostra que els contagis per Covid-19 es produeixen majoritàriament en cases i altres espais tancats a través dels aerosols que respirem. Des que la pandèmia es va fer global, els consells públics de salut s'han centrat principalment en la distància social de dos metres i en el nivell màxim d'ocupació dels espais i, d'acord amb aquests dos paràmetres, s'han decidit restriccions de sociabilització a tot el món.

Però, més allà del distanciament i els aforaments, publicacions científiques com ara la Guia de seguretat en interiors per la Covid-19 de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, posa l'èmfasi en altres paràmetres clau per establir com de segur és un espai tancat. Segons les seues conclusions, a l'hora de considerar el risc de contagi, el temps d'estada en un lloc o la ventilació de la sala poden ser fins i tot més transcendentals que el nombre de persones concentrades en un espai interior. Així, el MIT ha traslladat els resultats de l'estudi a una aplicació en línia que permet calcular el nivell de risc suggerit per a diferents escenaris amb diferents condicions, com ara un restaurant, una aula, una oficina o un vagó de metro.

Impera el trellat

Les principals conclusions del departament d'Enginyeria Tècnica i Matemàtiques del MIT rauen en les diferents casuístiques possibles segons el temps d'exposició, la mida de la sala, la ventilació i l'activitat de les persones presents. D'aquesta manera, estableixen conclusions com que el distanciament de dos metres sense mascareta pot ser segur durant segons, però deixa de ser-ho amb un major temps d'exposició. L'estudi també inclou altres exemples com que pot ser més fiable la concentració de 25 persones fent esport en un gimnàs gran i ventilat, que aquesta mateixa quantitat de gent en un bar més menut on la clientela no es moga de la cadira.

El web desenvolupat pel MIT permet a l'usuari modificar paràmetres com la superfície de l'espai, l'altura del sostre, la quantitat de persones concentrades, el tipus de ventilació o, fins i tot, la qualitat de les mascaretes utilitzades. Configurant diferents variables, l'aplicació calcula el temps màxim que determinades persones poden arribar a estar en aquest lloc de manera segura.

També et pot interessar