Fins a quan pot contagiar-se el coronavirus? Els dubtes sobre el cicle d'infecció

La ciència estableix una forqueta d'una a dues setmanes i redueix a "quasi zero" el risc de transmissió als deu dies.

Fins a quan pot contagiar-se el coronavirus? Els dubtes sobre el cicle d'infecció
Fins a quan pot contagiar-se el coronavirus? Els dubtes sobre el cicle d'infecció

Quasi un any després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) declarara oficialment la Covid-19 com una pandèmia i amb la tercera onada de contagis descontrolada en pràcticament tot Europa, comencen a resoldre's alguns dels múltiples interrogants que genera el nou coronavirus procedent de Wuhan. El coneixement aportat des de la ciència, cada vegada més familiaritzada amb el SARS-CoV-2 -com també s'anomena aquest patogen-, és una part fonamental de la lluita contra el virus i ha permés modelar l'estratègia de les autoritats sanitàries en tot el món. Tot i això, encara hi queda una infinitat d'incògnites sense resposta, entre elles qüestions relatives al cicle d'infecció. Fins a quan pot ser infecciosa una persona amb coronavirus? Per què unes en contagien més que altres? Són preguntes que han portat de cap la comunitat científica en els últims mesos i sobre les quals, a poc a poc, es va aportant un poc llum.

Els milions de casos que ja s'han documentat en tot el planeta i els diversos estudis científics desenvolupats fins ara permeten confirmar algunes hipòtesis que hi havia sobre el comportament del virus. En funció de les troballes, les autoritats sanitàries al món i també a Espanya han anat variant al llarg dels mesos el període de quarantena aconsellada per a les persones que havien contret el virus o eren sospitoses d'estar-hi infectades. Els primers aïllaments que recomanaven les veus expertes eren de dues setmanes, però després de l'estiu s'han reduït a deu dies.

El motiu és que ja hi ha diverses investigacions que avalen la tesi que una persona portadora del virus té capacitat per a contagiar fins una setmana després d'haver-lo contret. Per exemple, un estudi de la Societat Americana de Malalties Infeccioses (IDSA) publicat per la Universitat d'Oxford apunta que el SARS-CoV-2 "sembla" ser més contagiós en el moment en què apareixen els símptomes i que des d'aleshores el potencial d'infecció disminueix ràpidament fins "quasi zero" deu dies després en pacients lleus i moderats. Per als greus, crítics i immunodeprimits l'article allarga el període contagiós a quinze dies, tot i que aclareix que s'ha arribat a trobar casos de transmissió vint dies després de començar els símptomes.

Quan es comença a ser contagiós?

Hi ha un consens generalitzat sobre l'existència d'una forqueta mitjana que varia entre una i dues setmanes des que es diagnostica un cas de coronavirus fins que deixa de ser infectocontagiós, explica a À Punt José Antonio López, viròleg i professor de microbiologia a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). A partir dels deu dies, afegeix, la possibilitat de transmetre el virus "és percentualment prou marginal".

Això no vol dir, però, que no hi haja excepcions. Per exemple, s'han localitzat pacients que han continuat donant resultat positiu mesos després d'infectar-se perquè la PCR és capaç de detectar fragments vírics romanents que no necessàriament són contagiosos, encara que una persona amb el sistema immunològic afeblit podria ser infecciosa durant més temps, apunta l'expert. Aquesta situació és, de fet, la hipòtesi principal amb què la comunitat científica treballa per a esbrinar l'origen de la variant britànica del coronavirus. Una investigació publicada en The Lancet sobre una mostra de quasi 10.000 pacients va determinar que, a excepció dels casos de més càrrega viral, el virus viu desapareixia a partir del nové dia després del començament dels símptomes. L'estudi associava l'eliminació del SARS-CoV-2 amb l'edat.

Més allà dels patrons i paràmetres comuns detectats per la investigació científica, el que ha evidenciat aquest virus és que cada pacient pot presentar variacions notables en les fases del procés infecciós. Així, el període de contagi depén de diversos factors que no estan encara del tot clars, reconeix López. Per exemple l'edat (com més major, més probabilitat de tindre una infecció greu) o altres factors de morbiditat com ara l'obesitat, problemes cardíacs, qüestions hormonals...

Segons explica el viròleg, quan la infecció es manifesta amb simptomatologia el punt àlgid de contagi se situa generalment "entre un parell de dies abans que apareguen els símptomes i durant els cinc posteriors". És per això que les autoritats sanitàries consideren que s’ha produït un contacte estret amb la Covid-19 quan una persona ha estat exposada a una altra que ha donat positiu des de les 48 hores anteriors a l’inici dels símptomes o la confirmació del positiu en el cas dels asimptomàtics. Hi ha, no obstant això, molta casuística al respecte, alerta.

La trampa dels asimptomàtics

Ja hi ha evidències que el SARS-CoV-2 pot transmetre’s de manera molt efectiva entre persones asimptomàtiques. I això és, precisament, "el que fa d'aquest virus una cosa tan especial i evidencia clarament que ha vingut per a quedar-se", assegura l'investigador. Un dels grans misteris que encara plana és el dels supercontagiadors, persones amb una enorme capacitat per a transmetre el virus i que no són conscients d'estar infectats, així com el paper que juguen en la propagació de la pandèmia. El concepte va sorgir arran d'un estudi del Centre de Modelització Matemàtica de Malalties Infeccioses del Regne Unit que concloïa que vora el 80% dels contagis procedien d'un reduït nombre de persones infectades que a penes suposaven el 10% del total. Encara es desconeixen molts detalls sobre aquest tipus de pacients, per exemple si poden desenvolupar símptomes, o per què algunes persones estenen millor el virus que altres. Interrogants que la ciència haurà de respondre en els pròxims mesos o anys.

També et pot interessar