Mor Juan Cotino als 70 anys amb coronavirus

L'expresident de les Corts no ha superat la Covid-19, que el mantenia ingressat a l'Hospital de Manises des del passat 17 de març.

Mor Juan Cotino als 70 anys amb coronavirus

L'expresident de les Corts i exvicepresident de la Generalitat, Juan Cotino, ha mort als 70 anys en no superar la infecció per coronavirus que el mantenia ingressat a l'UCI de l'Hospital de Manises des del passat 17 de març, segons ha confirmat À Punt NTC de fonts del PPCV.

Cotino va ingressar amb febra alta, sense tos ni molèsties respiratòries, i després de donar negatiu en el test de Covid-19 se li va diagnosticar una grip comuna. No obstant això, els símptomes es van agreujar, i se li va repetir el test, que va confirmar la infecció.

Cotino va viatjar a Madrid el diumenge 8 de març per a assistir al juí per la visita del papa a València el 2006, en què estava processat, i va estar a la ciutat almenys fins dijous 12, quan va declarar.

Carrera política

Cotino va arribar a la política amb la UCD, però va ser gràcies al Partit Popular i a l’arribada de Rita Barberà a l’alcaldia de València quan va accedir al seu primer càrrec públic: el de tinent d’alcalde i responsable de Serveis Socials i Seguretat Ciutadana.

Va donar el salt a la política estatal l’any 1996, quan va ser nomenat director general de la Policia, càrrec que va ocupar fins al 2002, moment en què va ser designat delegat del govern espanyol a la Comunitat Valenciana. Amb la derrota del PP a les eleccions generals, el 2004, va passar a ser conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Tres anys després, va ser nomenat vicepresident tercer de la Generalitat i va passar a ser conseller de Benestar Social, una cartera que va canviar per Medi Ambient el 2009. L’any 2011 va ser designat president de les Corts, càrrec en què es mantindria fins a octubre del 2014, quan va presentar la dimissió i va renunciar també a l’escó com a diputat, a penes un mes abans de ser imputat pels contractes amb la trama Gürtel en la visita del papa Benet XVI a València el 2006. En aquell moment, Cotino va admetre que va poder adoptar “decisions equivocades”.

Esguitat per la corrupció

Al llarg de la seua carrera política, Cotino s’ha vist esguitat per diversos casos de corrupció. Durant els seus tres anys al capdavant de les Corts, l’oposició va demanar la seua dimissió per diverses raons. D’una banda, per les adjudicacions de la Generalitat de places residencials a una empresa de la seua família –sobre la qual una comissió parlamentària va concloure el 2017 que va haver-hi “tracte de favor”–; de l’altra, per irregularitats en les empreses públiques Emarsa i Vaersa sota la seua gestió.

A més, mentre presidia les Corts va haver de declarar com a testimoni davant l’Audiència Nacional per suposats pagaments en negre al PP. A més, es van publicar converses telefòniques del seu nebot Vicente Cotino amb l’empresari Enrique Ortiz, en què se’l citava com a suposat captador de negocis per a empreses de la seua família.

A més, també es va denunciar que va actuar de manera negligent i irregular amb les víctimes de l’accident de metro de 2006 a València per a tapar la realitat sobre la investigació. Una comissió parlamentària d’investigació sobre l’accident de metro va concloure en 2016 que Cotino va ser un dels seus responsables polítics.

Mostres de condol per la mort

Diverses institucions valencianes amb les quals va tindre vinculació Juan Cotino al llarg de la seua trajectòria, com ara les Corts i la Generalitat, han expressat a través de les xarxes socials el seu condol per la mort del polític.

També la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha dit a través de Twitter sentir-se "molt apenada" per la mort, i ha donat el condol a la família. També ho ha fet el partit com a institució, en què Cotino va militar durant anys. “Un dia trist”, ha piulat.

També et pot interessar