“Màgia? Estafa? No, és ciència”: per què un test d’antígens dona positiu amb suc de taronja

Un sanitari desmunta la notícia falsa dels vídeos amb suc de taronja, orina o aigua que denuncien que els tests d’antígens són una estafa

Publicacions en xarxes socials que denuncien la falsedat dels tests d'antígens
Publicacions en xarxes socials que denuncien la falsedat dels tests d'antígens / Infermera Saturada

Suc de taronja, orina o aigua són alguns dels ingredients que s’utilitzen per a “demostrar” que els tests d’antígens són falsos. En l’últim vídeo que s'ha fet viral es pot apreciar com l'usuari esprem unes gotes de suc de taronja sobre la caixeta de la prova i, uns segons després, apareix la línia roja al costat de la lletra T que indica un resultat positiu. Eureka! L’autor de la notícia, @MagnetoDark, ironitza sobre el seu descobriment: “Senyora taronja queda vosté confinada durant set dies pel protocol de sanitat.”

Després de veure amb els nostres ulls aquest experiment —que pot semblar curiós però ni molt menys científic—, alguns usuaris poden arribar a caure en l’engany. Però l’explicació científica —la real— no deixa lloc a la confusió i confirma que es tracta d’una notícia falsa: els tests d'antígens són únicament vàlids si s'usen de la forma en la qual estan preparats. És el que han aclarit nombrosos usuaris de Twitter en els comentaris del vídeo.

Un d'ells ha sigut Héctor Castiñeira, infermer i divulgador sanitari, més conegut en les xarxes socials com Infermera Saturada. Segons el sanitari, l’engany o el truc està en el pH del líquid. En el vídeo no s'utilitza el líquid adequat: “En cap d'aquests vídeos s'utilitza la solució amortidora del test (el reactiu), que té la funció de mantindre el pH estable dins dels rangs que requereix el test.”

És a dir, el test només funciona si seguim cada una de les instruccions, entre altres, la de submergir el bastonet amb la mostra del pacient en el tub que conté el reactiu. Qualsevol altre fluid, ja siga suc de taronja, llima, o fins i tot aigua, altera el pH de la mostra i dona un resultat erroni.

També en les xarxes socials han sorgit indagadors interessats per la mecànica dels tests d’antígens que, en obrir-los, han quedat decebuts perquè esperaven “tecnologia punta” i només troben una tira reactiva. A ells, l’infermer els pregunta amb ironia: “Què esperàveu trobar? Un follet amb un minilaboratori?”

Dins hi ha el que ha d'haver-hi: —explica el sanitari— “una tira de nitrocel·lulosa on es produeix la interacció de l'antigen de covid (si hi ha infecció) amb anticossos modificats i marcats amb una substància acolorida adherits a la tira.⁣” Si en el bastonet hi ha antígens del virus que hem recollit del nas, els anticossos de la tira se'ls uniran i hi apareixerà la reacció acolorida. “Màgia? Estafa? No, és ciència”, conclou.

També et pot interessar