Llatinoamèrica supera els Estats Units i Europa en nombre de casos i es confirma com a epicentre de pandèmia

Trump compleix les amenaces i inicia el procés per a retirar-se de l’OMS, una mesura que podria interrompre’s si perd les eleccions de novembre.

Personal sanitari durant un control sobre l’ús obligatori de la mascareta en el centre de Sao Paulo
Personal sanitari durant un control sobre l’ús obligatori de la mascareta en el centre de Sao Paulo / Sebastiao Moreira (Efe)

Llatinoamèrica i el Carib s’han confirmat en les últimes hores com a epicentre global de la pandèmia en superar els tres milions de contagis de coronavirus. Se situa per damunt dels Estats Units i Europa, fins ara les regions candents de la malaltia, i planteja un escenari desolador per a uns sistemes de salut que es troben prop del col·lapse.

Els casos sobrepassen els 11,8 milions a tot el planeta, segons el recompte independent de la Universitat Johns Hopkins, mentre que la xifra de víctimes mortals ascendeix a unes 544.000. D’aquesta xifra total, Amèrica registra uns sis milions de contagis i uns 266.000 decessos, mentre que Europa, amb 2,8 milions de casos, ja ha superat la barrera de les 200.000 morts.

Els Estats Units, però, continuen com el país més castigat amb 2,9 milions d’infectats i 131.000 morts, seguit del Brasil amb 1,6 milions de contagiats, entre ells el president Jair Bolsonaro, que ahir va donar positiu en coronavirus, i 66.000 pèrdues. El Perú, Xile i Mèxic també es troben entre els països més afectats del món, just per darrere de l’Índia i Rússia.

L’Organització Panamericana de la Salut (OPS) ha recordat que el continent americà encara segueix en la primera onada de la pandèmia, però amb un fort repunt: només la setmana passada va haver-hi 735.000 casos nous, quasi un 20% més que la setmana anterior. Davant aquestes últimes notícies, l’organisme ha expressat una immensa preocupació pel fet que la malaltia està desplaçant-se de grans urbs amb infraestructures sanitàries fortes a altres més xicotetes i amb menys recursos, la qual cosa podria augmentar els índexs de mortalitat. A això se suma que el personal sanitari continua sent vulnerable davant el virus, a causa de la falta d'equips de protecció personal i de les males condicions laborals enmig d’una creixent saturació de la capacitat hospitalària.

Els Estats Units inicien el procés per a retirar-se de l’OMS

Els Estats Units ja han començat el procés per a retirar-se de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un pas que tardarà un any a fer-se efectiu i que encara podria interrompre’s si el president Donald Trump perd les eleccions de novembre o si el Congrés decideix intervindre.

En una carta enviada aquest dilluns al secretari general de l’ONU, António Guterres, la Casa Blanca compleix l'amenaça que arrossegava des d’abril, quan Trump va acusar l’OMS de “tendenciosa” i d’estar a favor de la Xina, a més de gestionar malament l’emergència sanitària. El mandatari feia dos mesos que alertava que es retiraria de l’organització que té seu a Ginebra, a la qual va congelar temporalment els fons a l’abril, en plena escalada de contagis, i de la qual forma part des de la seua creació en 1948.

També et pot interessar

stats