Itàlia tancarà zones de festa a les ciutats després de batre el rècord de contagis diaris

Avança la segona onada a Europa: la República Txeca té les pitjors xifres i Bèlgica decreta més restriccions.

Una dona en bicicleta a la plaça del Duomo de Milà
Una dona en bicicleta a la plaça del Duomo de Milà / Flavio Lo Scalzo (Reuters)

La pandèmia de coronavirus colpeja sense treva el continent europeu, on ja s’ha instal·lat plenament la segona onada que van pronosticar diverses veus expertes. L’avanç del virus està obligant la majoria de països a prendre mesures per a contindre’n la propagació. L’últim ha sigut Itàlia que, tot i no estar entre els que presenten incidències acumulades més altes (132 contagis en catorze dies per cada 100.000 habitants, segons dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties), aquest diumenge ha batut el rècord de positius detectats des de l’inici de la crisi sanitària, més d’11.700. Tenint en compte la proliferació de casos, el govern italià ha aprovat un decret que habilita els alcaldes del país a clausurar les zones més concorregudes de les ciutats en què governen en cas que es produïsquen aglomeracions.

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha anunciat aquest diumenge la mesura, destinada principalment a evitar un nou confinament general: “El país no s’ho pot permetre”, ha argumentat. Els regidors podran tancar determinades zones a partir de les 21 (hora local) si detecten que es genera una aglomeració de persones, com en les àrees de festa nocturna. Tot i això, la normativa sí que contempla permís d’entrada a les persones que acudisquen als seus comerços “legítimament oberts” o als domicilis.

El nou decret, vàlid fins al 13 de novembre, arreplega diverses mesures centrades especialment a regular la vida en bars, restaurants, gimnasos i escoles, entre altres espais. Arriba quan Itàlia registra una mitjana d’uns 9.000 infeccions diàries des de l’última setmana després d’un estiu tranquil. Aquest diumenge s’han detectat 11.705 nous positius, la xifra més alta de la pandèmia, tot i que ara es practiquen moltes més proves que al principi. El país continuarà en estat d’emergència fins al 31 de gener de 2021.

Disturbis a la República Txeca

A la primavera va aconseguir relativament contindre la proliferació de la Covid-19 i va ser un dels primers a introduir l’ús de les mascaretes, però a hores d’ara el país centreeuropeu registra les pitjors xifres de contagi de tota la Unió Europea (UE), amb una taxa de 828 en catorze dies per cada 100.000 habitants. Es troba sota estat d’emergència des del 5 d’octubre, i el passat 14 tancaren pubs i restaurants, que només poden vendre menjar per a emportar-se.

Aquest diumenge el centre de Praga ha sigut escenari d’aldarulls després que vora 2.000 aficionats al futbol i l’hoquei sobre gel, segons la policia txeca, protestaren contra la suspensió de les competicions esportives durant dues setmanes per a frenar la pandèmia. Els manifestants, que volien expressar rebuig a les restriccions decretades pel govern del país, van ser desallotjats per la policia, ja que en estat d’emergència només es permeten protestes de fins 500 persones. Alguns assistents llançaren coets, bengales i altres objectes contra les forces de l’ordre. Els disturbis es saldaren amb persones ferides, tot i que els serveis d’urgència no en precisaren el nombre, i amb setze detingudes per portar objectes perillosos, com ara material explosiu.

Restauració tancada i teletreball a Bèlgica

Aquest dilluns entren també en vigor més restriccions a Bèlgica, on la recrudescència de la pandèmia s’ha agreujat en les últimes setmanes. El país se situa com el segon amb més incidència acumulada del continent (700 casos per cada 100.000 habitants en catorze dies). El ministre de Sanitat, Frank Vandenbrouke, ha advertit aquest diumenge que la situació sanitària a Brussel·les, és, juntament amb la de Valònia (al sud del país), la “més greu de tot Europa”. Les noves mesures inclouen un toc de queda entre la mitjanit i les cinc del matí, el tancament de cafeteries i restaurants, i l’obligació de teletreballar. A la capital, seu de les institucions de la UE, les restriccions poden afectar-ne el funcionament, ja que suposen prioritzar altra vegada les reunions virtuals en detriment de les presencials, que són les que aquestes últimes setmanes més han permés avançar en assumptes comunitaris urgents.

Doble amenaça a França

L’entrada en vigor del toc de queda a París i altres huit grans àrees metropolitanes per a intentar doblegar la corba ascendent de contagis i l’atemptat terrorista en què un refugiat txetxé va decapitar un professor que ensenyava caricatures de Mahoma a l’alumnat per a parlar-los de llibertat d’expressió han tensionat França el cap de setmana. L’amenaça de l’islamisme radical se suma al temor per la segona onada del virus, que va marcar la manifestació convocada el diumenge a París en memòria de Samuel Paty, el docent assassinat. A les 15:00 hores milers de franceses i francesos es concentraren per tot el país amb el lema “Je suis prof” per a rebutjar el terrorisme islàmic, amb temps suficient per a tornar a casa abans de les 21:00, quan comença el toc de queda.

La mesura, que afecta vora 22 milions de persones, estarà vigent almenys quatre setmanes. Tot i el descens de contagis diaris registrat aquest diumenge, França continua registrant xifres molt elevades. L’objectiu del govern encapçalat per Emmanuel Macron és, a més d’intentar abaixar-les, disminuir la pressió hospitalària al país, especialment en cures intensives.

També et pot interessar

stats