Desprotegides i sense alternativa: la nova normalitat de les víctimes de tràfic sexual

El tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual ha augmentat durant la crisi del coronavirus, en un context d’extrema vulnerabilitat.

Operació contra el tràfic sexual, en una imatge sexual
Operació contra el tràfic sexual, en una imatge sexual / Policia Nacional

Mentre la vida es parava per la Covid-19, el tràfic de dones amb finalitats d'explotació sexual no sols no ha cessat, sinó que ha augmentat i les ha fetes més invisibles que mai, amb més por i sense alternatives reals davant la nova normalitat. Una situació de “desemparament total” que denuncien organitzacions com l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (Apramp) o l’ONG Metges del Món amb motiu del Dia Mundial contra el Tràfic de Persones.

Aquesta data commemorativa recorden la urgència d'aprovar la llei integral contra totes les formes de tràfic d'éssers humans. Segons l’últim informe sobre tràfic de Persones de les Nacions Unides, de tots els tipus, el tràfic amb finalitats d’explotació sexual va ser el delicte més freqüent, i el 94% de les víctimes són dones i xiquetes.

Espanya és el primer consumidor de prostitució d’Europa, una qüestió que no hauria de passar desapercebuda perquè, segons ha puntualitzat presidenta d’Apramp, Rocío Mora, “el tràfic es lucra de la demanda de prostitució” i a Espanya entre un 20 i un 40% dels homes reconeix haver pagat per sexe. El Ministeri de l’Interior té comptabilitzades unes 12.000 víctimes de tràfic a Espanya, encara que reconeix que la xifra real és molt superior, un negoci que mou uns quatre milions d’euros al dia.

Més violència durant la Covid-19

“Com és possible que, en ple estat d’alarma, l’activitat continua i les dones sofreixen més violència?”, s’ha preguntat Mora. En començar el confinament, des de la seua institució van perdre el rastre del 70% de les dones amb les quals habitualment treballaven. “No sabíem on les havien portades. Va ser horrible”, ha apuntat. Van haver de passar setmanes, i un intens treball de mapatge dut a terme per les supervivents de tràfic que treballen en aquesta associació, per a localitzar-les.

La portaveu estatal de Metges del Món per a la prostitució i tràfic, Celia López, ha alertat que durant el confinament moltes dones es van quedar tancades en els clubs o pisos, veient com cada dia augmentava el suposat deute amb els seus proxenetes. Unes altres van ser directament expulsades al carrer i algunes es van veure obligades a conviure amb els seus explotadors.

El futur d’aquestes dones preocupa les organitzacions, ja que la crisi generada per la Covid pot espentar-les a tornar a caure en xarxes de tràfic. “Hi ha dones que ja han saldat el seu suposat deute i que volen eixir però, com que no tenen papers, no poden treballar”, explica López. A elles se sumen, adverteix, “les dones que van eixir al seu moment de la prostitució i ara es veuen obligades a tornar perquè no tenen una altra alternativa”.

Perquè puguen tindre el dret a triar sobre les seues pròpies vides, les organitzacions estan a l’espera del reglament que desenvolupa el reial decret 20/2020, que regula l’ingrés mínim vital (IMV). “És urgent aquest reglament i que incloga, com s’ha promés, les dones en contextos de prostitució especialment vulnerables”, subratlla la portaveu de Metges del Món.

Risc extrem de contagi

Aquestes dones pateixen un “risc extrem de contagi” ja que, segons assegura López, s’enfronten a situacions on no hi ha distància de seguretat “i els puters es neguen a posar-se mascareta”. “Negociar el preservatiu és dur, però negociar la màscara és impossible”, comentava a Metges del Món una de les dones amb les quals treballen. “Jo preferisc contagiar-me, que igual em muir de coronavirus, que no tindre diners i morir-me de fam”, assegurava una altra. “Els puters, assevera López, aprofiten la situació de debilitat i d’indefensió d’elles per a ser més exigents i demanar pràctiques de molt més risc per un menor preu. Una situació que provoca “simptomatologia d’ansietat i depressió” en moltes dones, a la qual se suma la por que el virus afecte la seua família en el seu país d’origen.

Mabel Lozano: "Cal posar veu a les víctimes"

En una entrevista en Les notícies del migdia, a la ràdio d'À Punt Mèdia, Mabel Lozano, directora del documental Biografía del cadáver de una mujer, indica que sempre que parlem del tràfic "parlem de números, deshumanitzem les dones i els homes víctimes d'aquest delicte, per això és important posar-los veu, rostre, nombre".

Lozano diu que no s'avança en aquest assumpte perquè "a Espanya no hi ha una legislació que afronte la prevenció, que ajude les dones a eixir de la situació d'esclavitud".

També et pot interessar

stats