Científics afirmen que la Covid-19 pot viatjar a més de dos metres en tossir i cridar

El distanciament físic d'1 a 2 metres és una de les mesures aplicades a Espanya i altres països del món per a controlar la Covid-19. No obstant això, un estudi publicat per The Centre for Evidence-Based Medicine de la Universitat d'Oxford, afirma que les regles actuals sobre el distanciament físic segur "es basen en ciència obsoleta" i experiències de virus passats i que la distribució de partícules virals es veu afectada per nombrosos factors, inclòs el flux d'aire. Per tant, l'evidència suggereix que el SARS-CoV-2 pot viatjar més de dos metres a través d'activitats com tossir i cridar.

Les regles rígides de distanciament segur són una simplificació basada en una noció antiquada i dicotòmica de la grandària de les gotes respiratòries, segons argumenten Zeshan Qureshi, Nicholas R Jones i la resta d'autors de l'estudi. Els científics posen de manifest que les regles sobre distanciament han de reflectir els múltiples factors que afecten el risc, com ara la ventilació, els patrons específics de flux d'aire i el tipus d'activitat. També són importants la càrrega viral de l'emissor, la duració de l'exposició i la susceptibilitat d'un individu a la infecció.

En lloc de regles úniques de distància física fixa, proposen recomanacions graduades que reflecteixen millor els múltiples factors que es combinen per a determinar el risc. Això proporcionaria "una major protecció en els entorns de major risc, però també una major llibertat en entorns de menor risc", la qual cosa permetria potencialment un retorn a la normalitat en alguns aspectes de la vida social i econòmica.

Orígens de la regla dels 2 metres

L'estudi de com s'emeten les gotes durant la parla o amb més força en tossir o esternudar va començar en el segle XIX. En 1897, Flugge va proposar una distància segura d’1 a 2 metres basada en la distància sobre la qual les gotetes visibles de la mostra contenien patògens. Un estudi en 1948 de la propagació d'estreptococs hemolítics van trobar que el 65% dels 48 participants van produir només gotes grans, menys del 10% de les quals van viatjar fins a (1,7 metres). No obstant això, en el 10% dels participants, els estreptococs hemolítics es van recollir (2,9 metres) de distància. Malgrat les limitacions en la precisió d'aquests primers dissenys d'estudi, va afermar encara més la base científica assumida de la regla de distanciament d'1 a 2 metres.

No obstant això, huit dels 10 estudis en una revisió sistemàtica recent van mostrar una projecció horitzontal de gotetes respiratòries més allà de 2 m per a partícules de fins a 60 μm. En un estudi, es va detectar una dispersió de gotetes entre 6 i 8 metres. Aquests resultats suggereixen que el SARS-CoV-2 podria propagar-se més allà de dos metres a través de la tos o els esternuts.

Grandària i dispersió de la gota

La regla es basa en un marc que divideix les gotes respiratòries en dues grandàries, grans i xicotetes. Es creu que la grandària d'una gota determina com de lluny viatjarà de la persona infectada. Segons estudis de Wells, les gotes grans emeses cauen per l'aire més ràpidament del que s'evaporen i aterren en un rang d'1 a 2 metres. Les gotes xicotetes (més tard dites aerosols o gotes en l'aire), generalment invisibles a simple vista, s'evaporen més ràpidament del que cauen. Sense flux d'aire, no poden moure's molt lluny, romanent prop de l'exhalador.

Aquest marc de dicotomia, afirma la publicació, passa per alt la ciència contemporània sobre les exhalacions respiratòries. Els factors contextuals com l'aire exhalat i el flux d'aire ambiental són extremadament importants per a determinar com de lluny viatgen les gotes de totes les grandàries. Sense el flux d'aire exhalat, les gotes més grans viatjarien més lluny (1-2 m), mentre que les xicotetes trobarien una alta resistència i romandrien prop de la font. Quan es té en compte el flux d'aire exhalat, els núvols de xicotetes gotes poden viatjar més allà dels 2 metres en l'aire, i fins i tot les gotes grans tenen un abast millorat.

Cantar, córrer o tossir pot estendre les gotes fins a 8 metres

Espirar, cantar, tossir i esternudar generen núvols de gas calents, humides i d'alt impuls d'aire exhalat que contenen gotetes respiratòries. Això mou les gotes més ràpid que els fluxos típics de ventilació d'aire de fons, les manté concentrades i pot estendre el seu abast fins a 7 i 8 metres en uns pocs segons. Aquestes troballes d'estudis de dinàmica de fluids ajuden a explicar per què en una pràctica de cor als EUA, una persona simptomàtica va infectar almenys altres 32 cantants, amb 20 casos probables més, malgrat el distanciament físic.

Córrer i altres esports produeix exhalacions violentes amb major impuls i augmenta la distància aconseguida per les gotetes atrapades dins del núvol exhalat i afavoreix un distanciament addicional durant l'exercici. No obstant això, les gotetes respiratòries tendeixen a diluir-se més ràpidament en entorns a l'aire lliure ben airejats, la qual cosa redueix el risc de transmissió.

Els autors de la publicació afirmen que es necessita més treball per a ampliar la guia i desenvolupar solucions específiques per a classes d'ambients interiors ocupats en diversos nivells d'ús. Així, conclouen que el distanciament físic ha de veure's com només una part d'un enfocament de salut pública més ampli per a contindre la pandèmia de la Covid-19. Ha d'implementar-se juntament amb estratègies combinades de gestió de persones, aire, superfície i espai, inclosa la higiene de les mans, la neteja, l'ocupació i la gestió de l'espai interior i de l'aire, i l'equip de protecció adequat per a l'entorn.