Què sabem fins ara de la nova soca del Regne Unit?

L'aparició al Regne Unit d'una nova variant del SARS-Cov-2, pel que sembla molt més contagiosa que les fins ara detectades, ha donat un gir en el guio de la pandèmia i ha disparat la preocupació entre les autoritats polítiques i sanitàries. Molts països de la Unió Europea ja han suspés els vols procedents de territori britànic, una mesura que de moment no s'ha acordat a Espanya, on el govern espanyol ha optat per reforçar els controls a través de PCR.

De moment, no hi ha evidències que aquesta soca de coronavirus siga més mortal, però poques són les certeses que ha pogut confirmar la comunitat científica. À Punt ha recollit les opinions de diverses veus expertes per a posar damunt la taula el que se sap fins ara i el que no sobre la VUI-202012/01.

D'on procedeix?

Els investigadors José M. Jiménez Giuardeño, del Departament de Malalties Infeccioses del King's College de Londres; Iñaki Comas, de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC), i Fernando González Candelas, de la Fundació Fisabio, coincideixen que no se sap exactament com s'ha originat la nova variant. Una de les possibles explicacions és que el virus va evolucionar així en un pacient immunodeprimit, amb una infecció crònica més difícil de curar. Això, puntualitza Comas, ha donat més temps per a acumular tantes mutacions.

Quan es va detectar per primera vegada?

Es va trobar, per primera vegada, en un virus aïllat el 20 de setembre, però en un primer moment no va generar sospita. A mitjan novembre ja estava present en el 26% dels casos i en la setmana del 9 de desembre en el 60% de les mostres seqüenciades de pacients a Londres, explica Jiménez.

Com ha canviat el SARS-CoV-2?

La nova soca porta una combinació de mutacions que ja s'havien vist per separat però que, per primera vegada, es veuen juntes en una sola variant, explica Comas. El virus ha adquirit 17 alteracions diferents (14 canvis d'aminoàcids i 3 delecions), de les quals 8 estan en la proteïna S (la clau que utiliza el virus per a envair la cèl·lula). Això podria afectar la forma en la qual infecta el virus.

Està demostrat que la mutació anomenada N501Y, present en la nova variant augmenta la unió del virus als receptors de les cèl·lules, fet que podria facilitar-li l'entrada a l'organisme. També se sap que la deleció (un tipus de mutació genètica) 69-70 del de la proteïna S podria afectar l'evasió del sistema immune.

És normal que un virus mute?

Sí, tot i que els coronavirus muten amb menys freqüència que altres virus. Fins al moment, s'han estudiat almenys 300.000 seqüències víriques del SARS-CoV-2 i s'han trobat milers de mutacions. El que no és normal, aclareix Candelas, és l'acumulació de tantes alteracions en una única variant, cosa que la converteix en un fenomen "prou extraordinari".

Realment contagia més?

Les conclusions del Nervtag, el grup assessor de virus respiratoris del Regne Unit, ho apunten així i consta que la nova variant ha crescut un 71% més en comparació amb altres soques que circulen. El problema, i en això coincideixen els tres experts, és que de moment no es pot estar científicament segurs que els efectes associats a la nova variant es deguen realment a aquesta i no a altres qüestions epidemiològiques.

En qualsevol cas, sí que hi ha sospites que una de les mutacions augmenta directament la transmissibilitat del virus. José M. Jiménez destaca que s'han ajuntat dues coses alhora: un increment important del nombre de contagis en una zona específica (sud-est d'Anglaterra) i la presència de la nova soca en bona part de les persones infectades.

Per a confirmar les sospites i tindre respostes definitives caldrà esperar mesos, ha afegit l'expert. Caldrà aïllar el virus amb les mutacions o crear-lo usant els clons infectius dels quals disposem, fer-ho créixer en cultius i realitzar diferents experiments, tant in vitro com en models animals, per a caracteritzar les mutacions i avaluar com es comporta en comparació amb les que ja coneixem.

Pot causar una malaltia més greu o mortal?

Fins ara no hi ha cap evidència que puga causar una malaltia més greu i tampoc que tinga associada una letalitat més gran que les variants ja conegudes, apunten González Candelas i Jiménez. Caldrà estudiar els casos molt a prop per a arribar a conclusions definitives, afegeix el segon.

Afectarà l'eficàcia de les vacunes?

En aquest punt sembla que hi ha consens entre la comunitat científica, tot i que amb cautela: en principi, no. González Candelas recorda que només dues de les variants de la nova soca afecten les proteïnes sobre les quals actua la vacuna, per la qual cosa no s'espera que les mutacions tinguen un efecte significatiu sobre l'eficàcia de la vacuna. Les vacunes disponibles fins ara utilitzen la proteïna S com a antigen per a generar una resposta immune, però els anticossos generats solen reconéixer diverses parts de la proteïna.

En tot cas, explica Comas, vacunes com la de Pfizer o la de Moderna es poden "actualitzar" ràpidament i generar noves dosis. El mateix passa amb la vacuna contra la grip, que s'actualitza cada any. El que importa, recalquen els experts, és mantindre la vigilància per si en el futur hi ha noves mutacions o realment s'observa una disminució de l'eficàcia vacunal.

Aquest mateix dilluns el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assegurat que la vacuna contra la Covid-19 és també efectiva contra la nova soca detectada al Regne Unit.

Arribarà a la Comunitat Valenciana?

És molt possible que ja estiga circulant per molts punts d'Europa, especialment els que tenen connexions amb el Regne Unit, on el virus està des de setembre. A més, diu Jiménez, cal tindre en compte que Regne Unit seqüencia al voltant del 10% dels casos positius de coronavirus, un percentatge bastant elevat en comparació amb altres països. Que no s'haja trobat fins ara en uns altres no significa que no estiga allà.

Espanya seqüencia molt, però no prou -precisa Comes-, i el mostreig a nivell nacional no està equilibrat. No l'hem detectada de moment, però donat el volum de passatgers amb Regne Unit no ho podem descartar. Estem analitzant els últims genomes generats per a veure si està. "Si no ha arribat ja a la Comunitat Valenciana, no tardarem massa a trobar seqüències que en ratifiquen la presència", augura Candelas.

Hi ha motius per a preocupar-se?

El també catedràtic en Genètica per la Universitat de València, Fernando González Candelas, fa una crida a la calma. Ja és tard per a evitar l'expansió d'aquesta variant, ha dit, però el més important ara és analitzar amb molt detall com es comporta i, sobretot, que la ciutadania es consciencie sobre la importància de complir les restriccions sanitàries per a tallar la propagació del virua, en qualsevol de les seues variants.