Cecilia Bartolomé, l'alacantina que va dirigir la primera pel·lícula feminista espanyola
La transgressora cineasta explica en el documental Dones sense censura com era treballar en el món del cinema durant els anys de la transició
La directora alacantina Cecilia Bartolomé (Alacant, 1940) va poder dirigir a finals dels anys setanta, en plena Transició espanyola cap a la democràcia, el film Vámonos, Bárbara (1978). Aquella cinta trencadora de Bartolomé ha sigut molt ben valorada anys després pels especialistes. La crítica la considera com "la primera pel·lícula feminista d'Espanya". Inspirada en el film estatunidenc Alicia ja no viu aquí (1974), Vámonos, Bárbara reflectia els problemes de parella i les dificultats del divorci a Espanya per a les dones en aquells anys.
Cecilia Bartolomé és una de les veus del documental Dones sense censura, dirigit per la valenciana Eva Vizcarra, que estarà disponible a la carta en À Punt fins al 18 de maig del 2023. En aquest treball, Vizcarra ha fet un repàs al món del cinema d'aquells anys foscos i ha entrevistat algunes de les dones que van intentar dirigir, com també les actrius que van protagonitzar el destape als anys setanta.
Dones que han trencat motles
Al documental, la cineasta nascuda a Alacant ha contat com va patir aquella censura imperant també al món del cinema. Uns anys en què moltes dones van intentar trencar motles i algunes ho van pagar car. Al documental ha reconegut que "dirigir davall la censura era jugar al joc del gat i el ratolí. Era com dir: "A veure com els puc enganyar i colar-los un tema que jo vull contar, de manera que ells no se n'adonen". Això suposava fer mil filigranes d'imaginació...".
Cecilia va realitzar, com a pràctica final de carrera a l’Escola Oficial de Cinema de Madrid, la pel·lícula Margarita y el lobo. “Em vaig despatxar a gust amb tots els temes que em preocupaven, des dels polítics de la dictadura que vivíem fins a temes de la relació home-dona. El director de l’escola d’aquell any va agafar totes les pel·lícules i les va enviar a censura. Es va muntar un guirigall molt gran, i de la meua pel·lícula van dir que "damunt l’ha feta una dona"."
Des d’aquell moment Cecilia va quedar arraconada al seu país. I mentre Franco va viure —com ha recordat al documental—, no va poder treballar al món del cinema: sols podia fer-ho en publicitat o en treballs per a la indústria.
El documental Dones sense censura, a la carta fins al 18 de maig del 2023
