Xavi Aliaga, Leticia Asenjo i altres autors ens recomanen lectures per aquest estiu
Magda Simó, col·laboradora de Les notícies del matí, ha demanat recomanacions literàries per a les vacances a alguns dels escriptors i escriptores que han visitat el programa aquesta temporada
Magda Simó ens ha convidat cada setmana en la secció "A cau de lletra" del magazín radiofònic d’À Punt Les notícies del matí, a obrir un llibre i escodrinyar-lo, analitzar el que ens conta i situar-lo en el seu context. Mort, vida i renaixement, viatges, maternitat, divorcis, salut mental, història... Coincidint amb l’arribada de l’estiu i aprofitant la laxitud i la quietud que ofereix la canícula i les llargues hores de llum, la col·laboradora ha volgut recopilar algunes recomanacions literàries per a omplir d’imaginació, somnis i vides paral·leles les nostres vacances. Alguns dels escriptors i escriptores que han visitat el programa al llarg d’aquesta temporada ens han proposat títols, que per un motiu o un altre, conviden a obrir l’esperit a històries, biografies, aventures, noves vivències, amor, diversió, reflexió...
- Un dels primers autors que va passar per la secció literària va ser Xavi Aliaga, que ens presentava Ja estem morts, amor. El periodista i escriptor xativí recomana Històries de lluna vella, de Josep Colomer, editat per Tres i Quatre. Una obra en què la lluna marca el ritme i un autor singular amb un reconeixement tardà però dels més interessants del panorama literari actual, en paraules d’Aliaga.
- La psicòloga i escriptora Leticia Asenjo, ens va presentar Divorci i aventura, una novel·la que retrata les experiències amoroses i sexuals esporàdiques d'una dona de quaranta anys amb dos fills, que torna a ser fadrina després de divorciar-se. Ara suggereix una lectura vinculada a la relació maternofilial i a un tema que plana per tota la novel·la, tractat d'una manera dura i preciosa: la malaltia mental i la seua relació amb la creativitat. I tot això passa a un estiu oníric, quasi irreal. Es tracta d’El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes, de la periodista i traductora moldava-romanesa Tatiana Țîbuleac.
- Un altre autor que ens ha volgut deixar la seua proposta literària és Joan-Lluís Lluís. Ens va presentar Junil a les terres dels bàrbars al mes de novembre i amb ell vam fer un viatge, literal i figurat, per l'Imperi romà del segle II després de Crist i pel naixement d'una llengua i de l'escriptura. Guilleries, de Ferran Garcia, és la seua recomanació, una novel·la molt ben escrita, segons l’autor, en què “la llengua catalana hi és tractada amb una finor i una elegància com es veu poc sovint”.
- De canvis vitals i de creixement personal n'hem parlat molt aquesta temporada. Hem contat diverses històries en què hi ha replantejaments de l'existència. Una va ser amb Escales avall, de Cinta Arasa, que explicava la història de tres dones d'una família, àvia, mare i filla, que de diferents maneres i en diferents èpoques, d'alguna manera tenien l'impuls de llançar-ho tot escales avall. Cinta ens proposa Viure perillosament, de Gemma Pasqual, editada per Comanegra. Contes curts que són “petits tastets de literatura” i que representen una oportunitat per a “obrir la porta i conéixer dones significatives de la història”, segons afirma l’autora.
- L'escriptora valenciana Fiona Songel va compartir amb nosaltres El arte de leer las calles, que parla precisament del passeig i l'observació. Songel és graduada en Filosofia i ha publicat nombrosos articles sobre diverses branques del pensament. La seua recomanació és Ahora en noviembre, de Josephine Johnson. Una novel·la que va suposar un premi Pullitzer per a l’autora amb només 24 anys.
- Alex Zahinos, col·laborador de la secció musical "Vides desafinades" de Les notícies del matí, també ens ha volgut deixar el seu assessorament. I com no podia ser d’una altra manera, fa referència a una obra vinculada amb la música: Aquí vivía jo, de Joan Vich. Es tracta de la història d’un festival que va marcar molts amants de la música i que va consolidar un model d’oci: els festivals. Joan Vich va començar com a cambrer en les primeres edicions del Festival Internacional de Benicàssim i va acabar sent-ne el codirector abans de la pandèmia. Una combinació de música i literatura “per a tots els que vulguen saber què passa en l’escenari d’un festival de música quan les llums s’apaguen”, ha explicat Zahinos.
- I acabem amb el suggeriment de la mestra de cerimònies. Magda Simó ens proposa Ahir, de l'escriptora hongaresa Agota Kristof, editat per Amsterdam Llibres i considerat com la novel·la amb trets més autobiogràfics de l'autora.
Tens tots els continguts de Les notícies del matí en el web d'À Punt.