Raimundo Amador i Björk junts en el FIB i altres moments històrics del festival

Amb Joan Vich, cambrer, coordinador i director del FIB, hem repassat els 25 anys d’història que aquest amant de la música ha compartit amb el festival

Qui va asistir a aquest concert, sempre recordarà la posada en escena de Björk acompanyada de la guitarra de Raimundo Amador, un moment per a la història de FIB
Qui va assistir a aquest concert, sempre recordarà la posada en escena de Björk acompanyada de la guitarra de Raimundo Amador, un moment per a la història de FIB / Arxiu RTVV

Hem demanat a Joan Vich que trie només un moment d’entre les 26 edicions del festival de Benicàssim i ell ho té clar: "El gran concert es va celebrar abans dels anys 2000 i va ser amb Raimudo Amando i Björk". Era el 1998, Raimundo era famós, però com diu Joan "era un antifib", no quadrava allí, i Björk estava en el cim, molt famosa, molt respectada, "era el més modern i trencador de la ràdio", diu. Quan va sonar el "So Broken" de Björk amb la guitarra de Raimundo, que l'acompanyava, "la resposta del públic va ser com que no entenien què estava passant". "El moment més màgic", remata. 

Hem parlat amb Joan Vich en Les notícies del matí de la radio d’À Punt, on ha vingut a presentar-nos Aquí vivía yo, una crònica emocional dels seus 25 anys en el FIB, com diu el subtítol del llibre. I és que Joan Vich ha compartit la seua vida amb el Festival Internacional de Benicàssim, des de la primera edició el 1995, en què va començar sent cambrer, fins al 2019, quan va viure la seua última experiència professional en el festival. Tots aquests anys ha sigut cambrer, però també responsable de comunicació, coordinador i codirector del FIB. També ha sigut músic (en The Frankenbooties, Patrullero Mancuso, Jonston i Single), periodista musical i representant de grups de música. 

El llibre de Joan Vich que resumeix el seu pas pel FIB
El llibre de Joan Vich que resumeix el seu pas pel FIB

Aquest dijous comença la 26 edició del FIB i confessa que no hi assistirà: "Els festivals són per als joves". De fet, enguany no n’ha assistit a cap, ni al Mad Cool ni al Primavera Sound, però encara se sent molt lligat al Festival de Benicàssim: "Encara que no he tallat el cordó umbilical amb el FIB". 

Després de dos anys d’inactivitat, el FIB torna amb més força que mai i a banda del concert més mític per a Joan Vich, repassem els moments inesborrables que aquest festival ha deixat:

El concert entre Raimundo Amador i Björk

Amb aquestes imatges de Colp d’ull, programa musical de referència a finals dels 90, rescatem Björk l’any 1998, quan actuava amb Raimundo Amador damunt de l’escenari. 

La primera edició

La primera edició es va celebrar el 4, 5 i 6 d'agost del 1995 amb un cartell que incloia The Charlatans, The Jesus & Mary Chain i Cranes, entre d'altres. El preu de les entrades era de 8.000 pessetes i aquell primer FIB va registrar una assistència de 8.000 persones. 

Cartell de la primera edició del FIb, el 1995
Cartell de la primera edició del FIb, el 1995

Los Planetas, part del cartell des del 1995

El grup de música Los Planetas han crescut en paral·lel al festival de Benicàssim on han actuat en més de deu ocasions. Representants de la música independent, dels granadins és especialment recordat aquell concert en què actuaren amb l'exfutbolista Gaizka Mendieta, qui a la guitarra feia el seu particular homenatge d'"Un buen día".

De festival independent a festival internacional

Encara que va nàixer amb el nom de Festival Independent de Benicàssim, el FIB va transformar la "i" en Internacional, per a convertir-se en el Festival Internacional de Benicàssim. Els seus creadors, els germans Morán, venien de Madrid i la seua sala de música independent anomenada Maravillas amb un somni: el de compartir un espai de música independent durant diversos dies al més pur estil britànic (com en els festivals Reading, Glastonbury...). A començament dels anys 90, els únics espais per a compartir aquests moviments musicals erens els fanzines i Ràdio 3, i un espai físic per als concerts es feia necessari.

El FIB es convertia així en un festival pioner i es posava a l'avantguarda del panorama musical, assentant un model de negoci que va donar pas a l'afluència de grans festivals com són el BBK, el Mad Cool o el Primavera Sound. 

Del velòdrom al recinte actual

El FIB es va començar celebrant al Velòdrom de Benicàssim quan el nombre d'assistents no superava les 8.000 persones, però amb el pas dels anys i la bona acollida, el recinte es va traslladar als afores de la ciutat al costat de la carretera N-340. Ja en la tercera edició, 18.000 persones hi assistiren, i ara com ara, en l'actual edició s'esperen fins a 50.000 persones per dia. L'amplitud d'aquest espai ha permés un creixement exponencial i la incorporació de nous envelats que integraven altres estils musicals. El 1996 incorporava l'espai dedicat a la música electrònica, el 1997 ampliava la programació amb el primer Cicle de Cine i Música, i el 1998, un envelat dedicat al chill-out, entre altres. A més, als tres dies de festival s'afegien la festa de presentació de dijous i la de comiat de dilluns. 

La fidelitat dels fibers

No hi ha FIB sense fibers. En l'entrevista en Les notícies del matí hem definit el concepte i segons Joan Vich, "és una espècie de rebuig, un moviment juvenil que mirava cap a fora de les nostres fronteres". El FIB es va convertir en un punt de trobada d'indies, un concepte molt conservador a diferència del que es pot pensar: "Indies eren moderns en els anys 95, ara modern és una altra cosa". D'entre aquests amants de la música estrangera, l'autor del llibre, en distingeix dos tipus: els indietràgics, "molt esnobs i que es prenien molt seriosament a si mateixos" i els agroindies, "més festers revetlers i menys tràgics".

Imatge d'arxiu del FIB
Imatge d'arxiu del FIB / À

Quan l’escenari es va afonar

Era 1997, l'any que es recordarà com "El FIB del diluvi". Se suspenia el festival i per al record quedaran imatges com aquestes de Yatsura actuant contra vent i marea. 

L’actuació d’Amy Winehouse del 2007 i altres concerts mítics

Només una foto il·lustra el llibre de Joan Vich, que repassa la història del FIB, i és la de l'actuació d'Amy Winehouse en el FIB el 2007. Un concert mític que es barreja entre centenars de concerts memorables, com els de The Jesus & Mary Chain, Chemical Brothers, Orbital (1996), The Jon Spencer Blues Explosion (1999), Mogwai, PJ Harvey (2001), The Cure (2002), Tindersticks (2004), Nick Cave & The Bad Seeds (2005), Morrissey (2006), Sigur Rós, Leonard Cohen (2008), Oasis (2009), Portishead, Arcade Fire (2011), The Stone Roses (2012), Public Enemy (2015), Belle & Sebastian (2018). 

L’incendi i el fort vent del 2009

El vent bufava a més de 70 quilòmetres per hora i es cancel·laven més de deu actuacions d'aquesta edició del FIB, a la qual molta gent assitia per a veure King of Leon. Aquest concert no es va poder celebrar, però aquesta edició va oferir imatges insòlites d'altres concerts amb un incendi de fons que es produïa en una zona adjacent al recinte. 

La pandèmia que interromp el FIB durant dos anys

La 26a edició del Festival Internacional de Benicàssim, prevista entre el 16 i el 19 de juliol del 2020, no es va celebrar a causa de la pandèmia pel coronavirus. Igual va passar el 2021. I ja ha sigut el 2022 quan aquest festival ha pogut tornar a escena. 

Canvi de propietaris

El FIB sempre ha tingut un caràcter marcadament familiar i, segons Joan Vich, aquest esperit l'ha fet tan genuí. A pesar del canvi de propietaris, l’equip original continuava present i ha continuat funcionant d’una manera molt familiar. A més, el caràcter genuí del FIB recau en la programació, amb un cartell molt particular: "Un problema dels festivals és l'homogeneïtat en els cartells i el FIB sempre se’n sortia i tenia una personalitat pròpia", diu Joan Vich.

La televisió valenciana sempre lligada al FIB

La radiotelevisió valenciana sempre ha estat al costat del FIB. L'ha vist nàixer i créixer i en l'arxiu disposem d'imatges inèdites. Recordem les imatges d'arxiu on contàvem com començava la primera edició el 1995.

El Danubio Azul per a tancar

El vals de Johann Strauss "El danubio azul" és una senya d'identitat del FIB per a marcar el final del festival. 

També et pot interessar