Matilde Fernández, exministra d'Afers Socials: "Va molestar més el 'Posa-li'l' que el 'Posa-te'l'"
El programa No tenim trellat recorda la campanya d’educació sexual que va trasbalsar tot el país
Que un eslògan es grave en la ment del públic és un dels objectius de qualsevol campanya publicitària. En aquest sentit, la campanya per a la prevenció d’embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual de 1990 va ser un èxit inqüestionable. Des d'aleshores, tota una generació associa l’ús del preservatiu amb el lema "Posa-te'l. Posa-li'l".
Matilde Fernández, ministra d’Afers Socials en el govern socialista de Felipe González entre 1988 i 1993, repassa aquesta campanya i la seua repercussió amb Óscar Tramoyeres i Gemma Juan en No tenim trellat.
Així es feia ressò del rebombori provocat per la campanya un informatiu de Canal 9 de 1990.
Una campanya que va implicar tres ministeris
"Va ser una revolució de la vida quotidiana i una visibilització d’una realitat que era tabú". L’exministra explica que la necessitat de dissenyar una campanya per a conscienciar la joventut va sorgir davant els informes que arribaven al ministeri que posaven de manifest l’augment d’embarassos no desitjats entre adolescents.
"Faltava informació, perquè al mateix temps que hi havia una aspiració generalitzada de recuperar el temps perdut a marxes forçades; en una societat que volia ser més moderna, més europea, més oberta, més democràtica i més respectuosa, perduraven uns missatges que reclamaven que determinades portes no havien d'obrir-se, i tractaven d’ancorar aquesta societat en el passat i en la por".
Van ser tres els ministres que s’implicaren en la campanya: Julián García Vargas, al capdavant del Ministeri de Sanitat; Javier Solana, responsable del Ministeri d’Educació, i Matilde Fernández. No obstant això, Solana prompte va fer un pas enrere: diferents associacions defenien que qüestions com la sexualitat adolescent havien de tractar-se en el si de la família i no l’escola.
De fet, l’exministra d’Afers Socials conta que el famós anunci televisiu, que s’havia gravat inicialment en una aula, van haver de tornar-lo a rodar en un poliesportiu, perquè van considerar que era un entorn menys conflictiu: d’aquesta manera pretenien deixar llibertat a professorat, alumnat i famílies perquè decidiren on havia de dur-se a terme el debat.
Les denúncies contra la campanya
En qualsevol cas, no van poder evitar la polèmica, perquè la campanya apel·lava directament a la joventut i, a més, implicava en igual mesura la jove i el jove a l’hora de jugar un paper actiu en les relacions sexuals. Va molestar més el 'posa-li'l' que el 'posa-te'l', assegura l’exministra.
Associacions com Concapa i Acción familiar van denunciar la campanya, perquè consideraven que el sexe era un tema que s’havia de tractar a cada casa, de portes cap a dins.
En la primera denúncia, l’audiència va sentenciar que la campanya no vulnerava el respecte a idees o creences individuals. Però les entitats denunciants van recórrer i ja en 1993 van obtindre una segona sentència, en aquest cas condemnatòria, davant d’un altre tribunal que presidia un membre reconegut de l’Opus Dei.
Aquesta segona sentència ordenava retirar la campanya perquè un preservatiu no garantia al 100% que una dona no poguera quedar-se embarassada.
"La majoria de la gent jove et donava les gràcies perquè se sentien protagonistes i podien demanar més informació sobre el tema amb llibertat a familiars i tutors", assegura Matilde Fernández. "Fins i tot, en els sectors més oberts de l’església hi havia gent que va començar a parlar de qüestions sexuals amb el seu confessor".
En qualsevol cas, la realitat era que la campanya ja havia aconseguit complir l'objectiu amb escreix, que era obrir mentalitats, i cap sentència podia revertir aquella realitat.
La vigència de les campanyes sobre educació sexual
Han passat més de 30 anys de la campanya "Posa-te'l. Posa-li'l" i l’exministra opina que hui dia caldria tornar a fer-la. "Però hui sí que advocaria perquè s’emmarcara dins de les aules d’escoles i instituts".
"El missatge que hem de traslladar és que una persona arriba a ser adulta quan aprén a prendre decisions des del saber i el coneixement: la llibertat és coneixement, és informació i és prendre decisions des d’aquest coneixement’.
Pot semblar que en l’actualitat una campanya com aquesta estaria exempta de la polèmica que va crear en el passat, però no hem d’oblidar la polseguera que va fer la campanya informativa sobre el sexe anal que el govern de la Generalitat i l’IVAJ van promoure durant la passada tardor.
El contrapunt podria ser la bona acollida que va tindre en el món educatiu 69 raons, el programa divulgatiu sobre sexe i educació afectiva d’À Punt Mèdia, dirigit a l’adolescència i conduït per la psicòloga Lara Avargues.
Potser una de freda i una de calenta ens ajuden a respondre la pregunta que recurrentment planteja cada nova edició de No tenim trellat: hem canviat molt en els últims 30 anys?
