Segons un estudi, gastar més diners a les festes millora el resultat electoral

És la conclusió a la qual han arribat els professors Toni Rodon (Pompeu Fabra) i Marc Guinjoan (UOC) després d'analitzar deu eleccions, des del 1995 fins al 2015

Toni Rodon UOC / À Punt Mèdia

Ens trobem a l'últim agost perquè els municipis encaren les pròximes eleccions municipals el pròxim 28 de maig del 2023. Aquests dies d'enguany, un estudi cobra més rellevància que en anys anteriors. Parlem del que han realitzat per dos professors, Marc Guinjoan, de la Facultat de Dret i Ciència Política de la UOC; i Toni Rodon, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, que han estudiat la correlació festes locals i triomf electoral.

Els dos professors han establit que "com més inversió en festes majors, en festes patronals, millor és el resultat electoral per a l'alcalde o alcaldessa". El professor Toni Rodon, que ha parlat amb l'equip de Les Notícies del Matí, ha dit que, com a conclusió de l'estudi, "invertir més en festes patronals pot fer guanyar les eleccions a l'alcalde o l'alcaldessa que governa".

És a dir, que quan un programa de festes està farcit d'activitats dedicades a l'esport, la música, les processons, els jocs infantils i d'adults i de gastronomia, el veïnat quedarà més que satisfet. És el que ve a dir l'estudi.

Concert en les festes patronals de Mislata aquest estiu
Concert en les festes patronals de Mislata aquest estiu / Ajuntament de Mislata

Analitzades un total de deu eleccions, des del 1995 al 2015

Els dos professors han analitzat un total de deu eleccions, des del 2015 cap arrere, fins al 1995. "Sols tenim dades de despesa electoral de tres eleccions, del 2015 arrere, perquè sols per a aquestes tres eleccions han estat disponibles les dades". Es tracta de les eleccions que es van celebrar en època precrisi econòmica i postcrisi econòmica, ha dit Rodon.

L'estudi ve a dir que quan un programa de festes està farcit d'activitats dedicades a l'esport, la música, les processons, els jocs infantils i d'adults i de gastronomia, el veïnat quedarà més que satisfet i sembla que ho traslladarà al vot en eleccions.

"Vam triar aquest període pel fet d'existir una crisi econòmica galopant, amb un atur molt bèstia, un període en què la gent ho passa molt malament...". Una altra de les conclusions que han tret és que els responsables municipals, per a poder fer front a les despeses de les festes, el que fan és "utilitzar diferents partides del pressupost".

Toni Rodon, en resposta a preguntes de l'equip de Les Notícies del Matí, ha dit que "la festa major és un esdeveniment d'identitat local, que la gent espera. Conec gent que viu a l'estranger i organitza el viatge per a veure la família i, a més a més, per tal que coincidisca amb la festa major del poble. I els municipis ho saben, i ho aprofiten per a vendre el posicionament polític."

"Conec gent que viu a l'estranger i organitza el viatge per a veure la família i, a més a més, per tal que coincidisca amb la festa major del poble. I els municipis ho saben i ho aprofiten per a vendre el posicionament polític". Toni Rodon - Coautor de l'estudi i investigador de la Universitat Pompeu Fabra

No és un fenomen estrictament espanyol

Preguntat el professor si aquest comportament polític es tracta d'un fenomen més nostre, el professor ha dit: "Quan vam començar l'estudi, vam fer la recerca habitual per a comprovar si algú havia publicat un estudi semblant, i vam trobar estudis a Itàlia -on també tenen festes patronals-, a França i a Llatinoamèrica, que celebren festes locals que, d'alguna manera, són festes majors. I molt d'ells arriben a una conclusió similar: quan l'ajuntament gasta més diners en les festes majors, si la resta de factors van bé, provoca una prima electoral per al partit que governa".

Sant Jordi, 8 de agosto de 2022  XX Mostra d’Oficis Tradicionals
Sant Jordi, 8 de agosto de 2022 XX Mostra d’Oficis Tradicionals / Ajuntament de Sant Jordi

Tres conceptes van units a aquestes pràctiques polítiques, ha explicat el professor. "La satisfacció provoca votar el partit que governa, siga del color que siga. Això és molt important. Després, aquests esdeveniments faciliten el populisme i la visibilitat de les autoritats locals, i de vegades també porten vinculada la cooptació, una espècie de corrupció amb la qual s'aprofiten els diners públics per a ''regar'' de diners diferents associacions o entitats que són afins al color polític de l'alcalde o alcaldessa".

Arribat aquest punt, Òscar Martínez li comenta: "Si això és així, està certificant la fi de les ideologies". Després de traure-li un somriure, Toni Rodon ha contestat que "en certa manera es pot pensar això, i ho entenc, però... cal dir que el nostre estudi no diu que les festes majors són l'únic motiu per a guanyar les eleccions".

La antiga idea romana del ''pa i circ''

El professor Rodon ha recordat la idea del ''pa i circ''. "Ja va ser encunyada pel poeta llatí romà Juvenal. També hem vist la pel·lícula Gladiator, on l'emperador romà governa fatal, però es dedica tot el dia a organitzar grans esdeveniments... el que hem vist al nostre estudi és que els grans municipis quan van molt malament, les festes locals no canvien res... L'efecte de les festes majors es produeix quan l'ajuntament va bé i el fet de gastar un poc més en les festes locals dona aquest bonus al partit que governa".

L'estudi –ha dit Rodon– també demostra que reduir la despesa de festes empitjora el resultat electoral. "Duplicar les despeses en festes majors provoca un augment de 2,5 punts percentuals més del resultat del partit en l'últim any de legislatura... i no és poc... pel fet que moltes eleccions municipals es decideixen per menys de 2,5 punts percentuals. Mentre que reduir les despeses en festes majors –en compte de provocar un descens de 2,5 punts percentuals– el descens és d'1,8 punts percentuals. És a dir, que el que beneficia és augmentar la despesa i, sobretot, fer-ho l'últim any de legislatura". Mentre que reduir-la no penalitza tant.

Els pobles menuts gasten més en les festes locals

Un altre fet constatat: als pobles menuts les despeses per habitant són majors. En aquests casos la despesa per habitant sol ser més elevada. Per exemple, a Massalfassar, a l'Horta Nord, el 2015 –any estudiat per nosaltres– van gastar 75.000 euros en les festes majors, que crec que representava uns 30 euros per habitant. El 2015 a Massalfassar –dades de l’INE– hi havia 2.473 habitants.

Un cas paradigmàtic és l'últim. Conegut al municipi de Tavernes de la Valldigna, a la Safor, amb Compromís i PSPV al capdavant. Allí els responsables municipals han decidit no celebrar la solta de vaquetes. Caldrà estar atent al resultat electoral d'aquest municipi.

Pel que fa als ajuntaments analitzats, les dades permeten dir que la despesa en festes majors no és correlativa a la despesa en altres àrees com ara les polítiques socials, la neteja, etc. "Tampoc hi ha diferències polítiques. Siguen les sigles que siguen, es comporten igual". Pel que fa a estudis a futur, els dos professors ja treballen en el pròxim estudi, anomenat: "L'efecte d'Airbnb a l'èxit electoral".

Els veïns de Tavernes de la Valldigna s'han manifestat per a defensar la tradició dels 'bous al carrer'
Els veïns de Tavernes de la Valldigna s'han manifestat per a defensar la tradició dels 'bous al carrer' / À Punt Mèdia

També et pot interessar