Un carrer amb un nom molt impertinent

Què fa que un carrer quede nomenat per sempre com el carrer de les Impertinències? Pepa Gómez repassa en Bona vesprada alguns dels carrers de la ciutat de València amb els noms més curiosos, amb Luis Fernández, expert en valentoponímia.

Sobre el carrer de les Impertinències, l’origen del nom no s’ha conservat: com que és un carreró sense eixida, podríem especular si és que entrar-hi era poc pertinent. Sembla que a principis del segle XX els blasquistes van proposar canviar aquest curiós nom pel del governador civil de l’època, arran dels insults i enfrontaments que Blasco Ibáñez i el governador Capriles havien encreuat. Probablement volien deixar constància que el consideraven un impertinent però, encara que la proposta es va prendre en consideració, finalment l’Ajuntament va cometre la impertinència de no acceptar-la.

Altres carrers que criden l’atenció són els dedicats a diversos animals: el carrer de les Gallines, el carrer del Cabrit… El més probable és que exemplars de cadascuna d’aquestes espècies s’escaparen habitualment pels carrers en qüestió, però no podem descartar que, en certs casos, més que als animals, el nom faça al·lusió al caràcter d’alguns dels residents.

Pel que fa al carrer del Pollastre, que es troba a l’emplaçament de l’antiga jueria de València, Luis Fernández no descarta que el nom siga fruit d’una corrupció de la paraula hebrea call, que significa 'assemblea' i s’utilitzava precisament per a designar els barris jueus, i que podria haver derivat en gall i d’ací en pollastre, sense passar primer ni per l’ou ni per la gallina.

S’ha de tindre en compte que parlem de noms tradicionals, és a dir, anteriors al segle XIX, i que van ser encunyats per la ciutadania, normalment en valencià, sense que les autoritats pogueren fer una altra cosa que recollir-los i oficialitzar-los ja en època posterior. Tenint en compte això, el més lògic seria que al carrer del Gegant haguera viscut en algun moment un veí molt alt. Però, coneixent el caràcter valencià, propens a la broma, tampoc seria estrany que aquest carrer haguera sigut la llar d’un veí de talla minúscula.

L’origen d’alguns noms curiosos esta ben documentat

Hi ha carrers de nom peculiar que tenen un origen definit. El cas més famós pot ser el del cèntric carrer de les Barques, nomenat així perquè els pescadors que vivien al barri adjacent conduïen les barques que fabricaven o calafataven a les seues cases i tallers per aquest carrer, segurament en carro, fins a la porta de la Mar, on les botaven al Túria o les dirigien cap al Grau.

Un nom ben documentat és el de la plaça del Miracle del Mocadoret. Al costat de la plaça hi ha la casa on va tindre lloc el famós miracle de sant Vicent Ferrer. Segons les cròniques, mentre predicava a la propera plaça del Mercat, sant Vicent va tindre la visió que al veïnat hi havia una família que patia necessitat. La gent li va preguntar on i el sant va llançar el seu mocador a l’aire. El vent el va dur fins a la finestra d’aquesta casa i a l’interior la gent va trobar, en efecte, una família que passava fam i misèria, a la qual van ajudar entre tots.

Diverses plaques commemoratives certifiquen els successius aniversaris que s’han celebrat des que l’any 1413 el sant va obrar el miracle, que finalment també ha donat nom a la plaça actual.

Un altre carrer de nom cridaner és el carrer del Repés. Sembla que en aquest lloc o pels voltants es va ubicar en algun moment una seu del Tribunal del Repés, institució encarregada de vigilar el comerç d’aliments a la ciutat, en especial la correcció de les transaccions, de manera que podia repesar la mercaderia servida per un comerciant al client. Aquest tribunal es coneixia segles abans com la llotgeta del mostassaf, que era el nom que tenia el mateix carrer en el segle XVII.

També és molt curiós el nom del carrer dels Nocturns. Contràriament al que puga semblar a primera vista, el carrer no està dedicat a festers, cràpules ni altres criatures de la nit, sinó a la peculiar acadèmia fundada a València per Bernat Català de Valleriola l’any 1591. L’Acadèmia dels Nocturns era una societat literària de la qual van formar part poetes, dramaturgs i literats de l’època, com Guillem de Castro, Gaspar Aguilar i López Maldonado.

En aquesta ocasió, el topònim el van acordar les autoritats posteriorment, el 1951, a proposta de la Universitat Literària, com a homenatge a l’antiga institució, en un lloc que no coincideix amb la seu de les reunions dels acadèmics, que tenien lloc normalment els dimecres al palau dels Català de Valeriola, a la plaça de Nules, sempre de nit.

Un carrer que amb el pas del temps i els canvis en l’ús del llenguatge pot dur a engany és la plaça del Picador de Dosaigües. Sembla que en aquest indret el marqués de Dosaigües i altres cavallers exercitaven les seues destreses eqüestres en el segle XVIII. Actualment la paraula picador té altres connotacions, a banda de fer referència al lloc on s’ensinistren i domen els cavalls, però era lògic esperar que, amb un palau tan espectacular, els marquesos no necessitaren cap altre picador per a impressionar les seues conquistes sentimentals.

Coneixes altres carrers de nom peculiar? Si vols que n'investiguem l'origen, comenta-ho en les nostres xarxes socials.