Quin secret amaga el "quadre dels rellotges" de Dalí?

El programa Tot és art, de la mà del seu presentador l'alteà Josep Vicent, músic i director d'orquestra, ens endinsa en el món del surrealisme. I ho fa per la porta gran, amb un descobriment. Una conversa amb la pintora valenciana Lorena García Mateu, al voltant d'una de les obres clau del pintor Salvador Dalí, porta l'espectador a fer una mirada diferent d'un dels quadres de l'artista.

Parlem de La persistència de la memòria. Una obra que tantes vegades hem vist sense buscar-la, que pareix tindre vida i de tant en tant sembla voler creuar-se en els nostres camins. En aquesta peça, coneguda popularment com el "quadre dels rellotges", -segons ha explicat Lorena García- "conflueixen el Dalí persona i el Dalí personatge".

I "en la part més boja del quadre", en un objecte que descansa a terra, "també veiem el que alguns diuen un autoretrat. Jo, de fet, sí que puc veure el nas, els ulls i fins i tot, el bigot".

Amb la pintora Lorena García, Josep ha conegut com l'atzar juga un paper important en el moment creatiu d'alguns artistes. Hem vist per què li agrada tant al presentador el frottage i com de bé se li dona el grattage.

Per a fer honor a la temàtica surrealista, en Tot és art els espectadors també són testimonis de com la bateria de Billy Cobham pot acabar dins d'una obra surrealista en uns pocs segons. A més, hem descobert el vincle de Dalí amb les Falles de València.

El públic pot sentir el soroll del silenci de 4 minuts 33 segons, entre altres mostres de creativitat per part de músics, artistes. El programa retroba l'espectador amb l'humor surrealista de Luis Sánchez Polack, Tip, i el testimoni més íntim de J. S. Chapí, membre d'Amores Grup de Percusió.

Què és Tot és art?

És una aproximació original i despreocupada a l'univers cultural que ens envolta. Cada dijous el programa analitza en clau d'entreteniment alguns dels moviments artístics més importants de la història. 

Conceptes com Renaixement, romanticisme o surrealisme són portats al present i al nostre entorn més pròxim. L'objectiu és acostar al públic espectador, no només les claus d'eixes idees, sinó també les derivades, sovint insospitades, que es poden rastrejar fins als nostres dies.