Tot és art | Surrealisme. La realitat somiada

Episodi 3 Temporada 1 52 min.
tp

Sabies que Salvador Dalí va plantar una falla surrealista en la Plaça de l’Ajuntament de València? O que un desconegut cineasta alacantí va fer una de les primeres pel·lícules surrealistes d’Europa? O que un còmic valencià com Luis Sánchez Polack ‘Tip’ és considerat un dels hereus més brillants de l’humor surrealista dels germans Marx o dels Monty Phyton?

Estes i moltes altres curiositats s’aborden este capítol dedicat al moviment surrealista. Fa ara un segle, un grup d’intel·lectuals europeus es va interessar per les teories sobre els somnis de Sigmund Freud. La psicoanàlisi passa així a l’art, que rebutja la lògica tradicional i comença a inspirar-se en l’inconscient, en els somnis. Cal apartar-se del pensament racional, que segons els surrealistes és el culpable de la I Guerra Mundial, del creixement del feixisme i de la gran crisi econòmica que assota Europa. Al mateix temps que proposen reinventar el món de l’art, aposten per transformar de dalt a baix la societat. Entre els fundadors d’este moviment hi ha dos espanyols: Salvador Dalí i Luis Buñuel.

Al llarg del programa i de la mà del presentador Josep Vicent, coneixerem algunes de les tècniques que usaven els pintors surrealistes per tal que l’univers inconscient i l’atzar impregnaren les seues obres. Amb l’ajuda d’Amores Grup de Percussió coneixerem la figura de John Cage i les seues sorprenents aportacions al món de la música, inspirades també en l’atzar, i recordarem l’inclassificable músic de Vinaròs Carles Santos. A partir del record de la falla que va plantar Dalí, ens endinsarem en les claus surrealistes de l’obra d’Antoni Segura ‘Dulk’, autor de la falla de l’Ajuntament de 2021. Este artista nascut a Ontinyent ha assolit un prestigi universal amb obres que decoren edificis de tot el món. Explicarem les diferències que els surrealistes estableixen entre els objectes i la seua representació, el que ha donat peu a una escultura i a un teatre dels objectes. Parlarem de l’escriptura automàtica i de dos formes de literatura que enllacen tangencialment amb la literatura surrealista: la poesia sonora i la poesia fonètica. Recordarem l’obra mestra del surrealisme cinematogràfic, ‘Le chien andalou’, de Luis Buñuel. I recuperarem una obra quasi oblidada, el primer film surrealista valencià: ‘El hombre que pescó su sueño’ (1932), del cineasta alacantí José Ramón Clemente.

Continguts