Preparem l’ensalada valenciana que triomfa al Japó

Paco Rodríguez era cuiner del restaurant familiar Miguel y Juani de l’Alcúdia. Arran de guanyar el premi a la millor paella del món en el 54 Concurs Internacional de Paella de Sueca, el van contactar uns empresaris japonesos que volien obrir un restaurant al seu país i oferir una cuina original. Ha contat en Som de casa que, finalment, el van seleccionar entre una vintena de candidats. Hui en dia, ja ha obert set restaurants al Japó, a les ciutats de Tòquio, Yokohama i Osaka.

Un dels seus plats estrela, que més agrada al paladar japonés, és una típica ensalada valenciana. Quins són els ingredients? Bàsicament tomaca, un poquet de fruita, un poquet d’envinagrats i un bon escabetx de tonyina amb ceba. Paco reconeix que aquest escabetx és també una de les receptes preferides del restaurant dels seus pares a l’Alcúdia: “Portem fent aquest escabetx 35 anys, des que vam obrir el restaurant, i és un dels plats que més venem”.

Conta que al Japó consideren autèntica cuina espanyola tot el que a nosaltres ens semblen coses molt corrents, com pernil, xoriç, ibèrics, olives… I ho consideren una cosa molt sofisticada. S’ha de tindre en compte que un plat d’olives pot costar cinc euros.

Al restaurant tenen diferents ensalades. La típica valenciana, d’encisam i ceba, també agrada molt, però la joia és la de tomaca i tonyina. “Com a toc de la terreta, podem completar-la amb caqui, per allò que venim de l’Alcúdia”.

Agraden els arrossos valencians al Japó?

A diferència de l’oliva, l'arròs és un producte que els japonesos coneixen bé. No obstant això, en fan un ús molt diferent del que fem a la Comunitat Valenciana. “Per a ells, l’arròs és un acompanyament, però nosaltres tot el que li posem està pensat perquè li done sabor a l’arròs. El que és important és l'arròs”. El cas del sushi el considera paradigmàtic, perquè al Japó el fan amb arròs precisament perquè acompanye millor el peix. “Però a Espanya hi ha gent que es deixa la carn i es menja l’arròs!”

El cuiner conta que hi ha moltes altres curiositats, producte del xoc cultural, per exemple, amb el conill. “Una dona de més de setanta anys em va confessar en un programa que féiem per a gent major, que era la primera vegada que tastava el conill, perquè al Japó no se’l mengen, però jo havia de fer una paella valenciana i l’autèntica porta conill”. 

Per contra, al socarrat s’han acostumat molt ràpidament i els agrada, encara que li diuen ‘Sócalat’ amb accent en la primera síl·laba.

Quan els han hagut d’ensenyar a preparar la paella valenciana, i han vingut a l’Alcúdia, al restaurant familiar, per tal d’aprendre com Déu mana, la mare de Paco ha pogut conéixer un poc el seu caràcter, i reconeix que són una gent molt aplicada i disciplinada i que s’ho van passar molt bé. “El que més els va agradar va ser la paella, però els japonesos al·lucinen amb tota la nostra gastronomia”.

Precisament a l'octubre, Paco Rodríguez ha obert el seu seté restaurant al Japó, amb un equip de cuina format a la terreta.