Posa a prova el teu coneixement sobre les festes de la Magdalena

El concurs Atrapa’m si pots, capitanejat per Carolina Ferre, dedica una edició especial a les Falles i la Magdalena i escenifica l’agermanament d'aquestes dues festes

MAGDALENA 2022222
Quant saps sobre aquestes festes patronals? Anima't a participar i descobreix alguna curiositat! / Doménech Castelló (EFE)
À Punt Mèdia
21 de març 2022 - 11:42

Declarades d’interés turístic internacional el 2010, les festes de la Magdalena, vesteixen la ciutat amb un ambient de color i festa i la transformen en un espai emblemàtic de convivència on les gaiates recorden cada any la tradició, la història i el folklore popular.  Però quant saps sobre aquestes festes patronals? Carolina Ferre posa a prova el teu coneixement sobre les festes grans de Castelló de la Plana en un especial Atrapa’m si pots dedicat a les Falles i la Magdalena. Tabal i dolçaina per a celebrar les festes de la primavera.

T’animes a participar-hi i descobrir alguna curiositat?

 El top ten de les festes de la Magdalena!

Preguntes

  1. Com acaba l’eslògan de la festa: “Magdalena...”? 
  2. Quins dos instruments musicals autòctons reben un homenatge cada any en les festes de la Magdalena?
  3. Quins projectils s’utilitzen en la batalla que es fa durant el cos multicolor?
  4. Que famós poeta castellonenc és autor dels versos del Pregó?
  5. En quina ermita es fa un descans a les 10:00 h del matí durant la Romeria de les Canyes?
  6. Qui va definir les gaiates com un “esclat de llum sense foc ni fum”?
  7. Què és el tradicional ximo, una beguda o un dolç?
  8. Amb quin nom es coneix l’acte de la festa de la Magdalena en què les gaiates connecten les llums?
  9. Rotllo i canya: esmorzar o peça musical?
  10. Quina és l’expressió que posa final a les festes de la Magdalena? 

Respostes

  1. “Magdalena, festa plena!”
  2. Tabal i dolçaina, el duet del folklore valencià! Dos instruments inseparables en la festa magdalenera.
  3. El cos multicolor és un altre referent de la festa. Es tracta d’una singular batalla multicolor en la qual es llancen centenars de quilos de confeti.
  4. El pregoner recita els versos del poeta i escriptor castellonenc Bernat Artola, que anuncien l’arribada de la festa.
  5. La tradicional Romeria de les Canyes fa parada a l’ermitori de Sant Roc de Canet per a fer-se la figa i dosset (tradicional figa albardada acompanyada d’un colpet de licor). En aquesta romeria, que va ser declarada bé d'interés cultural el 2017, es recorda el trasllat històric dels primers pobladors, que es van desplaçar des de la muntanya fins a la plana fèrtil.
  6. En 1944 l’Ajuntament de Castelló de la Plana va convocar un comité organitzador al qual va denominar Junta Central de Festes, on es va haver de decidir què seria una gaiata. La influència de les Falles pesava molt en la concepció gaiatera. Alguns defensaven el model faller amb Cremà inclosa i altres es decantaven per diferenciar ambdues concepcions amb simbolismes ben diferents. Antoni Pascual va amollar la millor definició de "monument gaiater” entre els aplaudiments dels assistents: “Una gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum”.
  7. Ni una ni l'altra! És un entrepà farcit de samfaina, arrebossat amb llet i ou i fregit. Una de les dues puntes de l’entrepà es talla i s’aprofita per a tancar el farciment.
  8. És l'Encesa de les Gaiates. Després de desfilar les gaiates es col·loquen seguides al passeig de Ribalta i es connecten una a una. És l’única vegada que poden veure’s totes juntes.
  9. Tota una icona en món magdalener, aquest pasdoble es considera l'himne de les festes fundacionals. Creat el 1946 a partir d’un seguit de melodies tradicionals de Castelló de la Plana per A. García i de lletres populars d’A. Sánchez Gozalbo, es té com a símbol propi de la festa de la Magdalena.
  10. “Magdalena, vítol!”, una expressió en forma de crit que en la Magdalena marca el final de la festa.

 

 

Pablo Sanahuja, artista gaiater i Marta Querol, fallera major de València 1988 han sigut els finalistes del programa
Pablo Sanahuja, artista gaiater i Marta Querol, fallera major de València 1988 han sigut els finalistes del programa / Atrapa'm si Pots

Uns concursants molt “festers”

Com no podia ser d’altra manera, el programa ha comptat amb uns coneguts concursants tots vinculats al món de la festa. Natalia Palacio, reina de les festes de la Magdalena 2019; Pablo Sanahuja, artista gaiater; Marta Querol, fallera major de València 1988; la pirotècnica Reyes Martí i el periodista especialitzat en Falles, Ferran Cano. Tots han hagut de demostrar els seus coneixements sobre les Falles i la Magdalena en el concurs. El premi de mil euros s’ha destinat a una entitat benèfica.

 

El periodista especialitzat en la festa valenciana, Ferran Cano, ha participat com a concursant en l'especial dedicat a les Falles i la Magdalena
El periodista especialitzat en la festa valenciana, Ferran Cano, ha participat com a concursant en l'especial dedicat a les Falles i la Magdalena / Atrapa'm si pots

Tens tots el continguts d'Atrapa’m si pots en el web d'À Punt Mèdia.

També et pot interessar

stats