Tot el vocabulari de les festes de la Magdalena que has de conéixer

El pregó, la romeria o la gaiata poden ser paraules comunes al nostre vocabulari fester, però i si parlem de termes més específics com l'O Vere Deus, personatges com Tombatossals o menjars com el fadrinet o el ximo?

Les Gaiates desfilen en les festes de la Magdalena
Les gaiates desfilen en les festes de la Magdalena / fiestasdelamagdalena.com

De l'A a la Z, ací tens totes les paraules que hauries de conéixer abans de visitar les festes de la Magdalena, perquè el coneixement d'una festa comença per poder anomenar els actes, personatges o menjars. Quantes en coneixes d'aquesta llista?

  • Acte de caritat: Des del 1945 al 1952, repartiment per part de les autoritats festeres de lots d’aliments a les persones necessitades mentre actuava la banda municipal.
  • Alfons d’Arrufat: Representació simbòlica del personatge llegendari que establí el primer urbanisme de Castelló de la Plana en una de les quatre maces que duien els heralds castellonencs a la Romeria de les Canyes des de 1852.
  • Arc d’espases: A Castelló de la Plana, acció pròpia de l’esquadra d’honor de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, en què formen de tal manera que creen un corredor honorífic cobert per les seues espases en l'aire perquè passen per davall Na Violant d’Hongria i la reina de festes.
  • Artista gaiater: Dissenyador o constructor de gaiates.
  • Ball perdut: Ball tradicional de Castelló de la Plana que va caure en oblit. L’any 2004 es va crear l’Agrupació d’Entitats del Ball Perdut per a investigar-lo, recuperar-lo i difondre’l.
  • Barreja: Mescla d’aiguardent i mistela o moscatell que s’acostuma a beure en dejú.
  • Barriguera: En el cas dels animals, corretja que passa per davall del ventre i s’ajunta a les barres del vehicle.
  • Boli: el joc de pic i pala, també conegut com el boli dala.
  • Campana de la Magdalena: Té la tradició de donar bona sort si es volteja.
  • Canya: Símbol de la romeria.
  • Carracatxoc: Onomatopeia del so de les postisses en el ball de nanos del Corpus que es va incorporar en el Rotllo i canya. 
  • Carros engarlandats o engalanats: Antics carros, motocultors i camions que les colles de Castelló de la Plana decoraven amb garlandes per anar a la Romeria de les Canyes.
  • Carros triomfants: Carrosses amb escenes barroques de la vida de la Magdalena que desfilen en la processó dels Penitents
  • Carrossa amb madrines, dames de la ciutat i reina: Dues carrosses unides portades per dos bous en les quals van les madrines de les gaiates, les dames de la ciutat i les reines de les festes.
  • Cavalcada del Pregó: A Castelló de la Plana, cercavila costumista que se celebra la vesprada del tercer dissabte de quaresma que dona inici a les festes de la Magdalena i en què es representen la mitologia, la història, els costums i el folklore castellonenc que acompanyen el pregoner de la festa. El dilluns següent té lloc la Cavalcada del Pregó infantil, un acte complementari on els protagonistes són els xiquets i xiquetes.
  • Cinta verda: Cinta que es lliga com una mena de corbatí en un dels extrems de la canya de la Romeria.
  • Cistella de la Mare de Déu: Cistell de clavells rojos i grocs que porten els presidents de les gaiates i que ofereixen a la Mare de Déu en l’ofrena.
  • Clarins de la ciutat: Quatre músics que toquen la Marxa de la ciutat muntats a cavall i que precedeixen el pregoner.
  • Colla: Agrupació de persones que comparteixen la seua passió per les festes i que serveixen com a punt de trobada per a amics i familiars.
  • Cort d’honor: Acompanyants de la reina de les Festes de Castelló.
  • Cremaller: Aparell manual o fix per a portar la llum.
  • Damos: Forma col·loquial per a anomenar els xiquets i adults que, en paral·lel a les dames, formen part amb el president de la comissió o casal i fan d'acompanyants.
  • Desfilada de les Gaiates: Desfilada de gaiates una vegada ha conclòs la Romeria de les Canyes.
  • De la festa la vespra: expressió molt utilitzada en aquestes festes.
  • Dones de companya: Grup que conforma la cort d’honor de Na Violant d’Hongria en la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, integrat per Na Dolça, N’Ermengarda, N’Eva, Na Margarida, Na Provençala i Na Rama.
  • Doset: Mesura d’aiguardent que valia dos diners, tradicional en la Romeria de les Canyes, on els pelegrins la prenen, amb una figa albardada, en arribar a Sant Roc de Canet.
  • Encesa de les gaiates: Acte de la festa de la Magdalena en què les gaiates, després de desfilar, es col·loquen seguides al passeig de Ribalta, connecten les llums una a una. És l’única vegada que poden veure’s totes juntes. Una festa que es fa dilluns al vespre
  • Enfarolà del campanar del Fadrí: Acte posterior a la Cavalcada del Pregó amb què comencen les festes de la Magdalena consistent en un espectacle pirotècnic que enllumena el Fadrí, el campanar de la cocatedral i que deixa rastres de llum.
  • Esclat de llum, sense foc ni fum: La definició que fa Pascual Felip, membre de la Junta Central de Festejos.
  • Esquadra d’honor: Secció de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que realitza l’arc d’espases al pas de Na Violant d’Hongria i la Reina de les festes de Castelló com a senyal de respecte, i que fan un jurament anual en la seua vetla d’armes.
  • Estandard de la gaiata: Símbol de la comissió que precedeix les desfilades
  • Fadrí: Nom que el poeta Miquel Peris donà al campanar per ser un campanar exempt.
  • Fadrinet: Dolç típic de Castelló de la Plana.
  • Federació de Colles: Naix l’any 1993 com una agrupació de colles.
  • Festes de la Magdalena: vg. Fira i Festes de la Magdalena.
  • Figa albardada: Figa seca arrebossada amb la pasta de fer bunyols i fregida.
  • Figa i doset: Figa albardada acompanyada d’un colpet de licor.
  • Fira i Festes de la Magdalena: Nom complet de la Magdalena. També es coneixen com Festes de la Magdalena, o simplement, la Magdalena.
  • Gaiata: Cadafal mòbil que s’instal·la a les vies públiques, sobre el qual hi ha un muntatge de llums que formen figures. I també cada una de les comissions que la Magdalena. Són les màximes representants de la festa i les que en fan possible l’existència.
  • Gaiata de la ciutat: Privilegi que s’atorga al monument gaiater guanyador que, l’any següent, representarà a la ciutat precedint les autoritats.
  • Gaiata de mà: Gaiata portàtil individual. Naix al segle XVIII en forma piramidal i és l’origen de la gaiata actual.
  • Gaiata monument: Les més grans.
  • Gaiata singular: Són només unes poques. Antigament la de la ciutat i la de la Caixa d’Estalvis.
  • Gaiater -a: De la gaiata o que hi té relació. I també la persona que forma part d’un col·lectiu fester encarregat de crear i fer desfilar una gaiata.
  • Galania: Preludi de les Festes de la Magdalena, en què s’homenatja la reina de la festa amb diversos actes.
  • Galantejador: Mantenidor de la Galania en les festes de Castelló.
  • Germandat dels Cavallers de la Conquesta: Entitat que representa els cavallers del rei Jaume I en el Pregó de les festes de la Magdalena, dirigits per un prohom i que corona anualment una cort d’honor de dames presidida per Na Violant d’Hongria.
  • Goig: Cants dedicats a éssers sagrats. En la Magdalena es canten a la Magdalena, sant Roc i a la Mare de Déu del Lledó.
  • Guillem de Montrodon: A Castelló de la Plana, personatge honorífic que presideix anualment la milícia templera de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.
  • Homenatge a la Sang dels Moros: Al Castell Vell de Castelló de la Plana, en acabar la Romeria de les Canyes, homenatge popular als antics pobladors musulmans del castell amb flors, parlament i músiques.
  • Homenatge al rei Jaume I. Acte de les festes.
  • Homenatge a na Violant d’Hongria: El fan els cavallers de la Conquesta.
  • Imposició del mocador al gegant Tombatossals: Un dels primers actes de la Magdalena, en què es posa un mocador de grans dimensions a l’estàtua de Tombatossals.
  • Jaume I: Representació simbòlica del rei Conqueridor en una de les quatre maces que duien els heralds de Castelló a la Romeria de les Canyes des de 1852.
  • Lema: Cada gaiata en du un i fa referència a un tema concret.
  • Magdalena: Nom popular de les festes dedicades a santa Maria Magdalena. vg. Fira i Festes de la Magdalena
  • Magdalena festa plena
  • Magdalena, vítol!: Exclamació festiva pròpia de la festa de la Magdalena de Castelló de la Plana, que és tradició que exclamen les reines de les festes en la cloenda. I també, l'acte que tanca les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i en què les reines exclamen aquest crit.
  • Manteleta: Peça de roba en forma d’esclavina gran, generalment amb dues puntes llargues per davant, que usen les dones com a abric o adorn.
  • Mare de Déu: A Castelló de la Plana, personatge processional que conforma el Grup de les Tres Maries, juntament amb Maria Cleofàs i santa Maria Magdalena, i protagonitzen l’acte de les Tres Caigudes.
  • Maria de Cleofàs: A Castelló de la Plana, personatge processional que forma el grup de les Tres Maries juntament amb la Mare de Déu i santa Maria Magdalena i que protagonitzen l’acte de les Tres Caigudes.
  • Maria Magdalena: A Castelló de la Plana, personatge que conforma el grup de les Tres Maries que, junt amb la Mare de Déu i Maria de Cleofàs, i també sant Pere, protagonitzen l’acte de les Tres Caigudes.
  • Meneo: Moviment propi de la manera de caminar les xiquetes del meneo.
  • Mare de Déu del Lledó: Patrona de la ciutat de Castelló de la Plana.
  • Marxa de la ciutat: Himne de la Castelló de la Plana.
  • Mestre gaiater: Artista encarregat de dirigir la construcció d'una gaiata.
  • Mesó del Vi, Mesó de la Tapa i la Cervesa: Espais de restauració d'aquestes festes.
  • Mil dos-cents cinquanta-dos: Representació simbòlica de l’any fundacional de Castelló en una de les quatre maces que duien els heralds castellonencs a la Romeria de les Canyes des de 1852.
  • Milícia Templera: Secció de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que simbolitza els vincles templers amb Jaume I i organitza actes culturals com ara un homenatge als templers amb la figura del mestre Guillem de Mont-rodon.
  • Missa de romers o romeus: Missa amb què, a la cocatedral de Castelló de la Plana, comença a la Romeria de les Canyes el tercer diumenge de Quaresma.
  • N’Ermengarda: A Castelló de la Plana, dama de companyia membre de la cort d’honor de Na Violant d’Hongria.
  • N’Eva: A Castelló de la Plana, dama de companyia membre de la cort d’honor de Na Violant d’Hongria.
  • Na Dolça: A Castelló de la Plana, dama de companya membre de la cort d’honor de Na Violant d’Hongria.
  • Na Margarida: A Castelló de la Plana, dama de companya membre de la cort de
  • Na Provençala: A Castelló de la Plana, dama de companyia membre de la cort d’honor de Na Violant d’Hongria.
  • Na Rama: A Castelló de la Plana, dama de companyia membre de la cort d’honor de Na Violant d’Hongria.
  • Na Violant d’Hongria: Títol honorífic amb què una jove presideix els actes anuals de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, i que desfila amb roba medieval amb les seues dones de companyia.
  • O Vere Deus: Cant ritual de les romeries penitencials des de l’edat mitjana.
  • Ofrena de flors o Ofrena a la Lledonera: Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat, en què s’elabora un tapís amb milers de rams de flors.
  • Pilota de frare: Dolç redó farcit de crema i arrebossat amb sucre.
  • Piques de la ciutat: Pals llargs coronats amb clavells vermells i grocs i l’Escut de Castelló de la Plana; acompanyats per una parella de castelloners.
  • Pregó: Element més important de la Cavalcada del Pregó, en què el pregoner canta els versos creats per Bernat Artola per a aquest acte. Amb aquest acte comencen les festes.
  • Pregó infantil: Invitació perquè tots els xiquets i xiquetes participen a les festes fundacionals de Castelló. Se n’encarrega el pregoner infantil.
  • Pregoner (també conegut com Sequier major): Adult o xiquet que s’encarrega de llegir en veu alta el pregó o pregó infantil.
  • Presentacions de les gaiates: Escenificacions temàtiques prèvies a la Magdalena en què es presenta cada comissió de gaiates i es proclamen oficialment les madrines i dames de cada sector o gaiata.
  • Portaler de l’any: Persona o entitat que, per la seua aportació, per la seua col·laboració o per la seua implicació amb una gaiata, mereixen el reconeixement.
  • Processó de les Llums: Nom que rebia la processó de tornada de la romeria de la Magdalena, amb gaiates, que ha donat pas a la desfilada de les gaiates.
  • Processó de Penitents: Processó penitencial celebrada després de la Romeria de les Canyes que s’inicia amb unes carrosses que representen la passió de Maria Magdalena i segueix amb la Confraria de la Sang i els personatges de les Tres Maries i sant Pere que duen a terme l’acte de les Tres Caigudes.
  • Proclamació de Na Violant d’Hongria: Acte festiu social anual en què la Germandat dels Cavallers de la Conquesta fan la presentació pública del càrrec de Na Violant d’Hongria i les seues dones de companyia.
  • Prohom: President de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i del seu capítol permanent.
  • Rata grossa: Asilat de l’Escola d’Orfes que presidia el grup de xiquets orfes en el seguici eclesiàstic de la Romeria de les Canyes, amb sotana, roquet blanc i un barret de canal o de tella, i amb un fanal encés a la mà. Es tracta d’un personatge creat per R. Carreras sobre un popular escolà vestit de frare dominic, que acompanya amb un fanal a qui porta la creu.
  • Reina de la festa i reina de la festa infantil: Màxima representant de les Festes de la Magdalena i de la ciutat.
  • Romeria de les Canyes: Romeria penitencial que es fa al castell vell en plena festa de santa Maria Magdalena, de la qual és l’acte festiu més antic, en honor seu i en record de la llegendària fundació de Castelló el tercer diumenge de Quaresma i en què els participants duen una canya.
  • Rosegó o carquinyol: Dolç fet originalment de pa o pasta dura i dolça.
  • Rotllo: Pa de pasta amb oli, de forma anular, cuit i adornat amb confitets, que es reparteix en l’ermita de la Magdalena el dia de la Romeria de les Canyes.
  • Rotllo i canya: Pasdoble creat el 1946 a partir d’un seguit de melodies tradicionals de Castelló de la Plana per A. García i de lletres populars d’A. Sánchez Gozalbo que es té com a símbol propi de la festa de la Magdalena.
  • Rua: Entrepà fet de pa de fogassa o barra.
  • Sang dels moros: Taques vermelles que poden trobar-se al Castell Vell de Castelló de la Plana que, segons la llegenda, pertanyen a algun musulmà assassinat pels cristians i al qual es ret homenatge després de la Romeria de les Canyes.
  • Sant Pere: Personatge processional que acompanya les Tres Maries en l’acte de les Tres Caigudes de la Processó de Penitents de Castelló de la Plana.
  • Sector gaiater: Divisió de la ciutat corresponent a una gaiata i a la seua comissió i que munta una gaiata, una d’infantil i manté una seu pròpia.
  • Tombacarrers: Desfilada de teatre d’animació de carrer.
  • Tombatossals: Gegant de bona ànima que amb l'ajuda dels seus amics va fer possible la fundació de la ciutat de Castelló de la Plana. Personatges relacionats amb la llegenda de Tombatossals (fill de la Penyeta Roja i el Tossal Gros): Cagueme un dels integrants de la colla del Rei Barbut, juntament amb Bufanúvols, Tragapinyols, Arrancapins i Milhòmens, entre d'altres. L’origen de la llegenda és una rondalla de Josep Pascual Tirado.
  • Tornà: Retorn a la ciutat de Castelló després d’haver dinat a l’ermita de la Magdalena i el Castell Vell en la Romeria de les Canyes, amb un seguit de parades i ritus.
  • Traca final de festes: Acte previ al Magdalena Vítol.
  • Tren magdalener: A Castelló de la Plana, tren que arriba a l’antic parador de les Palmes per transportar els romeus de la Romeria de les Canyes.
  • Tres caigudes: Acte de la Processó de Penitents en què, amb la desfilada de la Confraria de la Sang, participen el grup de personatges bíblics de les Tres Maries, conformat per la Mare de Déu, santa Maria Magdalena i Maria de Cleofàs que, juntament amb sant Pere, s’agenollen tres vegades davant el Crist crucificat en tres punts, el Forn del Pla, a la Porta del Sol i davant de la cocatedral.
  • Tres Maries: A Castelló de la Plana, xiquetes que representen la Mare de Déu, Santa Maria Magdalena i Maria de Cleofàs, les quals, junt amb sant Pere, representen les Tres Caigudes, dins la desfilada de la Confraria de la Sang en la Processó de Penitents de la Magdalena.
  • Vestit de castellonera: Indumentària de gala en les Festes de Castelló, amb el davantal negre, manteleta, cosset o jupetí i falda, a més de les bandes verdes o blanques.
  • Vestit de llauradora: Indumentària que imita la del segle XVIII, i que era habitual en aquella època.
  • Vetla d’armes: A Castelló de la Plana, acte propi de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta en què, a la manera cavalleresca medieval, els membres de l’esquadra d’honor fan el seu jurament a l’ermita de la Magdalena.
  • Vicent: Nom de la campana del campanar de la cocatedral de Santa Maria de Castelló de la Plana, el Fadrí, que volteja el matí del tercer diumenge de Quaresma i anuncia el començament de la Romeria de les Canyes.
  • Visita al Fadrí: Al Campanar de la cocatedral de Castelló de la Plana, el Fadrí, volteig matinal de la campana Vicent per anunciar el començament de la Romeria de les Canyes.
  • Vítol: Expressió en forma de crit que en la Magdalena és símbol del final de la festa.
  • Volteig del Vicent: Acte de voltejar la campana Vicent, el dia gran de la festa a primera hora.
  • Volteta: A Castelló de la Plana, en la processó de les gaiates, volta que fa una gaiatera vestida amb roba antiga al voltant de la canya per mostrar el seu estil i el vestit, a petició del públic.
  • Ximén Pérez d’Arenós: Representació simbòlica del noble fundador de Castelló de la Plana en una de les quatre maces que duien els heralds castellonencs en la Romeria de les Canyes des de 1852.
  • Ximo: Entrepà farcit de samfaina, arrebossat amb llet i ou i fregit. Una de les dos puntes de l’entrepà es talla i s’aprofita per a tancar el farciment.
  • Xiquetes del meneo: A Castelló de la Plana, en les festes de la Magdalena, grup de xiquetes que apareixen unides amb cordes de les gaiates, en recordança de la tradició de la mítica baixada del Castell Vell en què els xiquets anaven lligats dels gaiatos dels pares per no perdre’s, i que van vestides de blanc, amb faldes de tul i els braços en cànter.

També et pot interessar

stats