Obrim el baül de la Piquer

Més de trenta anys sense la reina de la copla

Canal 9 es va fer ressò del soterrar de Concha Piquer
13 de desembre 2022 - 01:00

S’apaga la veu de Concha Piquer

Un 12 de desembre, fa 32 anys, ens deixava Concha Piquer. La Gran Via es va col·lapsar davant de la multitud de persones que volien mostrar el condol i acomiadar l’artista. Durant el soterrar, Canal 9 va arreplegar les declaracions de personatges tan coneguts com Lola Flores, Paquita Rico, Joan Manuel Serrat o Manolo Escobar, que sempre s’havien confessat amics i admiradors absoluts d’ella.

Enrique Marzal, indumentarista que ha vestit grans dames de la cançó espanyola, com Rocío Jurado, Lola Flores o Carmen Sevilla, té un record molt especial de la reina de la copla, Concha Piquer. L’equip de Bona vesprada l’ha convidat, amb l’expert musical Carles Gámez, per a rememorar la figura d’aquesta artista incomparable. “Va ser una dona amb coratge: quan només era una xiqueta se'n va anar a Broadway, on va haver de destacar davant de moltes figures més grans que ella, i va lluitar per a convertir-se en Doña Concha Piquer”, recorda Marzal. “Va ser la primera que va donar a conéixer la copla més allà de les nostres fronteres”.

El mestre Penella la va descobrir cantant al teatre de l'Hort de Soguers i se la va endur a Nova York perquè participara en l’estrena a Broadway de la seua sarsuela El gato montés. “Penella li va escriure una tonadilla, El florero, perquè la interpretara en l’entreacte mentre canviaven els decorats”, conta Marzal. “Va tindre tant d’èxit que va haver de repetir-la set vegades”.

Tenia fama de molt de caràcter i de saber ben bé el que volia. “Si anava a Madrid amb un espectacle, en acabar la primera part cantava La Maredeueta, sense importar-li el que digueren els madrilenys, que en aquella època sembla que no tenien molta predilecció pels temes valencians”.

Duel de dives

El caràcter de la Piquer ha donat peu a multitud de llegendes, la majoria de les quals han estat prou exagerades. Per exemple, l'enemistat amb Rocío Jurado.

“Tenia més enemistat amb Juanita Reina, perquè amb ella sí que va coincidir en la mateixa etapa professional”, aclareix Carles Gáme. “L’origen del presumpte odi amb Rocío Jurado podria remuntar-se a la vegada en què una Jurado debutant va anar a casa de la Piquer perquè l'escoltara cantar i li donara algun consell, i va triar precisament la cançó Mañana sale, que era aquella en què li havia fallat la veu a Concha Piquer. La va trobar massa descarada –és veritat–, però li va recomanar amb qui havia de parlar i la va aconsellar”.

“De fet, Concha Piquer li va donar classes de cant a Rocío Jurado”, recorda Marzal. “Però no li agradava que es recolzara al seu piano i li ho va dir…”.

Declaracions creuades entre Concha Piquer i Rocío Jurado
Declaracions creuades entre Concha Piquer i Rocío Jurado

En qualsevol cas, les artistes es van creuar indirectes en els mitjans de comunicació moltes vegades, algunes de les quals no van passar desapercebudes.

“Si Rocío Jurado haguera cantat durant la mateixa època que Concha Piquer, possiblement l’hauria xafada”, reconeix Marzal. “Però no es pot negar que, qui va donar a conéixer la copla per tot el món, va ser la Piquer”.

El baül de la Piquer

Com a homenatge, l’equip de Bona vesprada té el baül de la Piquer. “Un dels baüls de la Piquer”, apunta Marzal. “Perquè, quan se n’anava de gira, solia endur-se més de cinquanta baüls plens de roba i indumentària, de la que usava la companyia en els espectacles”.

“I no només s'enduia roba”, recorda Carles Gámez. “També botelles d’oli i coses de menjar, perquè normalment no anava a hotels: li agradava més llogar una casa on anava i portar les seues coses”.

Reliquiari de Concha Piquer amb una foto de la seua filla
Reliquiari de Concha Piquer amb una foto de la seua filla

Com a curiositat, Marzal mostra un reliquiari daurat típic de la indumentària de llauradora, que sempre duia la cantant. A l’interior amaga una foto de la seua filla. Una autèntica joia que li va donar el representant de Concha Piquer en atenció als anys d’amistat i treball que havien compartit.

La primera veu en espanyol de la història del cine

El talent i l’èxit de Concha Piquer no van passar inadvertits als productors cinematogràfics, que li van donar l’oportunitat d’interpretar i cantar en la gran pantalla. Així, va brillar com a protagonista en títols com La bodega, de Benito Perojo, La Dolores, de Florián Rey, o Filigrana, de Luis Marquina.

Però abans d’això, el 1923, Lee De Forest, l’inventor del phonofilm, la va escollir, després de cinc anys triomfant a Broadway, per a gravar Far from Seville, un recull de peces del repertori ibèric de l’època, que es considera la primera pel·lícula sonora de la història que conté veu en espanyol.

Vestits mítics

Entre la roba de la cantant que ha restaurat Enrique Marzal, ell mateix ha seleccionat una mostra sorprenent per a oferir-nos una autèntica exhibició al plató. Ha destacat el vestit de Romance de valentía, una copla sobre l’amor d’un torero, que anys després es convertiria parcialment en realitat, quan Concha es va casar amb el torero Antonio Márquez Serrano.

També un vestit que la cantant va lluir en un espectacle de Broadway, amb els pits al descobert, com a mostra de la seua modernitat ja en els anys 30. “També va eixir tota nueta i tapada només amb un mantó de Manila”, recorda l’indumentarista.

Recull de fotografies de Concha Piquer
Recull de fotografies de Concha Piquer

Els seus problemes amb la censura han donat a lloc a anècdotes mítiques, com la modificació de la lletra de la copla Ojos verdes, en què ella es negava a canviar el vers "Apoyada en el quicio de la mancebía", amb què comença la cançó, pel més decorós "Apoyada en el quicio de mi casa un día". “També va tindre problemes quan va fer gira per l'Argentina, perquè li van suggerir que es canviara el nom, per les connotacions que la paraula concha té al país”, conta Enrique Marzal. “Va contestar que ella no es canviava res: que deixaren d'usar aquella paraula els argentins”.

Una retirada a temps

Va ser durant un concert al Teatre Victoria d'Isla Cristina (Huelva), quan la mateixa Concha es va adonar que li havia fallat la veu. Va decidir deixar-la descansar un temps i diu la llegenda que va estar tres anys sense parlar. Però, quan es va plantejar tornar als escenaris, eren els anys seixanta i el model d’espectacle havia canviat. “La seua vida havia canviat, perquè ja tenia una filla, però també la música havia canviat”, reflexiona Carles Gámez. “Un espectacle com els que ella presentava, amb trenta persones en la companyia, ja era inviable”.

“Sense oblidar els baüls, clar”, apunta Enrique Marzal. “Cadascun costava molts diners només de transportar, i moltes vegades a les duanes havia de declarar el contingut, molt valuós”.

Així ha sigut la mirada que hem fet a un d'aquests baüls en Bona vesprada.

També et pot interessar