Juan José Millás (escriptor): "Arsuaga sempre diu, la vida no té sentit, posa xampany a refredar”.

El periodista i escriptor Juan José Millás i el catedràtic de Paleontologia Juan Luis Arsuaga han presentat al programa 'Pròxima parada' el seu últim llibre, 'La muerte contada por un sapiens a un neandertal'

Millás i Arsuaga han visitat l'estudi de Pròxima Parada a À Punt Mèdia / À Punt Mèdia

El periodista i escriptor Juan José Millás i Juan Luis Arsuaga, biòleg, catedràtic de Paleontologia i director científic del Museu de l’Evolució Humana de Burgos, han passat per l'estudi del programa de radio Pròxima parada per a presentar el llibre 'La muerte contada por un sapiens a un neandertal', que arriba després de 'La vida contada per un sapiens a un neandertal' (2020), que va tindre molt bona acollida entre el públic.

La nova obra parla de la mort, la vellesa, la longevitat i de la utopia d'aconseguir la vida eterna. Tot de la mà de l’humor, la biologia, la naturalesa i la vida. Un relat ple d’agudes reflexions sobre com ens ha tractat l'evolució com a espècie i també com a individus.

Com sorgeix la idea d'aquest llibre?

Preguntat per Susanna Lliberós com va començar aquest projecte, l’escriptor ha explicat que tot va ser per una visita seua a Atapuerca. “Vaig anar a presentar una novel·la. Allí vaig conéixer Arsuaga que, com a director, em va ensenyar el Museu de l'Evolució Humana, que per a mi és l'únic museu dedicat a l'ésser humà. El que allí hi ha és tan brutal que et canvia la vida”.

A Millás el sorprén que hi haja persones que no han visitat Atapuerca, on es va trobar l'homínid europeu més antic que es coneix. “Però com és possible? Els dic a molts. Segur que si estiguera als Estats Units hi hauries anat, perquè d'Atapuerca et torna canviat. Jo vaig tornar tan canviat que necessitava escriure sobre això”.

De nou despertant la curiositat de Lliberós, la periodista li ha preguntat en quin sentit va tornar tan “canviat”, al que Millás li ha dit: “D'Atapuerca es torna canviat perquè (jo) vaig comprendre que els éssers que havien viscut allí m'explicaven la meua pròpia vida millor que els meus avis. Vaig veure el moment de la idea de la transcendència de l'ésser humà, el moment en què descobrim l'autoconsciència, no em digues com ho vaig veure, però ho vaig veure”.

Imatge d'arxiu de la Gran Dolina (Serra d'Atapuerca) (2012)
Imatge d'arxiu de la Gran Dolina (Serra d'Atapuerca) (2012) / Mario Modesto Mata

Què és més complicat, parlar de la vida o de la mort? 

Arsuaga, a la pregunta de Susana Lliberós al voltant de què és més complicat, parlar de la vida o de la mort, ha contestat: “Jo soc biòleg, i el biòleg estudia la vida, però també soc paleontòleg, que estudia el passat. Així que estudie la vida i el fòssil, la mort. Les dues cares d'una mateixa moneda. La vida és un fenomen molt curiós perquè és la lluita contra la desorganització, contra el caos. La mort no és una altra cosa que el desorde. Les nostres cèl·lules deixen d'estar ordenades, el nostre cos deixa d'estar ordenat, es descompon, es destrueix”.

La vida és un esforç permanent per a mantindre l'orde dins d'aqueixa bambolla-cèl·lula que és el nostre cos -argumenta Arsuara- per a dir que (la vida) és com un edifici en constant reparació perquè funcione. “Això és la vida, una lluita contra les lleis de la termodinàmica”.

Reflexioneu al voltant de com burlar la mort?

La conductora de Pròxima parada els ha preguntat als autors de 'La muerte contada por un sapiens a un neandertal' si han reflexionat sobre com burlar la mort. Al que Arsuaga ràpidament ha contestat “la mort, a la qual sempre estem personificant”. Lliberós ha recordat la pel·lícula mexicana Coco. I en aquest punt Millás ha fet la seua particular aportació: “Arsuaga manté que la mort no està programada, a diferència de la infància, la joventut, la menopausa… I jo que tendisc a creure'm el que em diu Arsuaga –amb el seu neodarwinisme que tant m’agrada– pense "però si no està programada, com no hi ha hagut un sol cas en tota la història de la humanitat d'algú que haja sigut etern?”. 

En aquest sentit, Arsuaga és concloent i ha dit: “Respecte de la mort, la partida està perduda per a tots”, però és molt divertit intentar-ho, més que rendir-se. I també diria, en segon lloc, que hi ha grandesa en això de no rendir-se. Jo crec que l'ésser humà es caracteritza perquè no es rendeix. L'ésser humà no es resigna. Encara que sapiem que no podem guanyar, juguem la partida”.

Juan José Millás ha reconegut que ha eixit d'aquest llibre “diferent" de com ha entrat. "Jo ara veig les coses d'una altra manera. Tinc incorporada la mirada d'Arsuaga a la meua i ara estan entrellaçades. Per a mi la comprensió del biològic és el que m'ha canviat”. Preguntats què passa si després de la mort no hi ha res, Millás li ha respost: “És una sort que no hi haja res. Arsuaga sempre diu: “La vida no té sentit. Posa xampany a refredar”. 

També et pot interessar

stats