Els instruments musicals més rars del món estan a Busot

El Museu de Música Ètnica de Carlos Blanco Fadol té instruments ancestrals dels cinc continents

Instruments ètnics de 145 països en Busot
Instruments ètnics de 145 països en Busot / À Punt Mèdia
22 de novembre 2021 - 20:30

Carlos Blanco Fadol és musicòleg i té una col·lecció de 4.000 instruments musicals provinents de 145 països. Alguns d'aquests instruments fan més de sis metres d'altura, com una torre de l'aigua, o més de 500 quilos; altres tenen formes extravagants o estan fets de materials insòlits. Durant els seus viatges arreu dels cinc continents ha arreplegat instruments de nombroses cultures i èpoques, amb els quals ha creat el Museu de Música Ètnica de Busot. En Bona vesprada explica com va sorgir la idea de recollir aquestes peces exclusives.

A continuació et presentem alguns dels instruments més exòtics o cridaners d'una col·lecció que passa per ser la major del món.

El kissar

Segurament, el més cridaner de tota la col·lecció. La caixa de ressonància d'aquest instrument és una calavera humana tallada horitzontalment pel mig i coberta d'una pell de cabra que serveix de tapa harmònica, a la qual han afegit unes cordes per poder tocar-les com una lira. La tradició de fabricar aquest tipus d'instruments té més de 4.000 anys i, com tots els que es fabricaven amb ossos humans, tenien una finalitat ritual.

El nom podria derivar d'una antiga paraula que vol dir 'cítara' o també 'calavera'. És originari d'alguns països del nord d'Àfrica, com ara l'antiga Núbia o l'Egipte de l'època dels faraons. Vols sentir com sona?

El magudi

Aquest instrument de vent, fabricat a partir d'una carabassa, l'utilitzaven els encantadors de cobres de l'Índia. Per a fer-lo sonar de manera apropiada s'ha de dominar la tècnica de la respiració circular, que permet bufar i respirar al mateix temps, per tal de mantindre el so de l'instrument de manera constant. Pot produir dos sons diferents, com les gaites. Pots sentir com sona, ací.

L'angklung

És un instrument musical tradicional procedent d'Indonèsia. Està format per un grapat de tubs de bambú, tallats per a augmentar la ressonància, que pengen d'un marc normalment fabricat del mateix material. La forma de tocar-lo és semblant a la del xilòfon i la vibració dels tubs li dona un so tremolós peculiar de la música del sud-est asiàtic. En molts països d'aquesta regió s'ha convertit en senyal d'identitat cultural i la Unesco el va declarar obra mestra del patrimoni oral i intangible de la humanitat.

L'afiw

És una espècie de guimbarda o arpa de boca, fabricada a partir d'un tros de bambú amb una mossa. Amb aquest instrument poden arribar a articular-se paraules, amb la qual cosa a les Filipines s'utilitza per a transmetre missatges, moltes vegades d'amor. Vols escoltar quin missatge ha transmés Carlos Blanco? El tens ací.

El bodhrán, el flamboyant i el legkodilo

Aquests trio d'instruments ancestrals fan un combinació absolutament evocadora. El bodhrán és una espècie de pandero gegant. El flamboyant, una maraca amb forma de garrofa que sona gràcies a les llavors que té dins. El legkodilo és una flauta primitiva, una de les primeres de les quals tenim constància, procedent del sud d'Àfrica. El més increïble de tot és que està feta a partir d'una alga marina.

Escolta quina música fan i transporta't a un temps quan el món era jove i la humanitat produïa la primera música de la història amb les matèries que li donava la natura pràcticament sense transformar.

El nunut

És un instrument primitiu de la zona mediterrània, fet a partir d'una simple canya i paper de ceba o paper de fumar, tot i que actualment es pot fer amb un tros de plàstic. És molt fàcil de fabricar: a penes necessites ferramentes, i per això al Museu de Música Ètnica de Busot fan tallers amb la xicalla perquè cadascú puga fabricar-se el seu propi nunut. Vols veure com pots fer-te un nunut i sentir com sona?

La quijada 

Aquest instrument, com indica el nom, està fet amb la barra d'un animal, normalment d'ase o de cavall. Però el so el produeixen les dents, que vibren quan és colpeja l'os de la barra. És típic d'Hispanoamèrica i, per a fabricar-lo, l'os es deixava en un formiguer perquè els insectes acabaren amb les restes de carn i les dents es quedaren fluixes. Vols sentir aquest so tan curiós? El tens ací, en una execució del mateix Màxim Huerta.

El Museu de Música Ètnica esta organitzat per famílies d'instruments, segons siguen idiòfons, de corda, de membrana o de vent, i també per l'àrea geogràfica d'origen. Però alguns han travessat moltes fronteres, com el rubab o robab afganés, que, viatjant a través de la Ruta de la Seda, va passar a Àfrica i va arribar a Espanya gràcies als moriscos, on es va convertir en el rabec. Els jesuïtes el portaren a Amèrica on va rebre el nom de ravé. També té una part dedicada als instruments musicals tradicionals de la Comunitat Valenciana, únic al nostre territori.

Quan Màxim Huerta pregunta a Carlos Blanco quina és la zona del món més rica en varietat d'instruments ètnics, no en dubta: quant a instruments, Indonèsia és el país amb més imaginació musical. Però no cal anar tan lluny per a veure'ls: en tens una bona mostra en aquest fantàstic museu de Busot. Tampoc per a poder escoltar-los: alguns dels més exòtics han sonat en Bona vesprada.

També et pot interessar