Ens poden fer fora del nostre lloc de treball per criticar un o una cap?

El jutge Joaquim Bosch explica quines conseqüències poden tindre les ofenses en el context laboral

Joaquim Bosch explica què pot passar si insultem un cap en Bona vesprada / À Punt Mèdia

Molta gent pensa que criticar un o una cap ix debades. En qualsevol cas, cal recordar que no és el mateix criticar que insultar. El jutge Joaquim Bosch, de Jutgesses i jutges per a la Democràcia, explica en Bona vesprada que és necessari alguna cosa més greu que una crítica per a comprometre el nostre lloc de treball. “Segons l’article 54 de l’Estatut dels Treballadors, poden ser causa d’un acomiadament disciplinari les ofenses i, per tant, una crítica ofensiva, una burla, una frase vexatòria, no només dirigida contra el cap, sinó també contra els companys de treball, pot ser motiu d’acomiadament i hi ha molta jurisprudència al respecte”.

En efecte, l’apartat 2.c de l’article 54 de l’Estatut dels Treballadors, considera incompliment greu i culpable del contracte de treball per part del treballador “Les ofenses verbals o físiques a l'empresari o a les persones que treballen en l'empresa o als familiars que conviuen amb ells".

Enviant Whatsapps amb el mòbil
Enviant Whatsapps amb el mòbil / À Punt Mèdia

Maria Fuster pregunta al jutge si, en el cas d’utilitzar dispositius electrònics per a deixar aquesta crítica ofensiva, l’empresa podria accedir al telèfon mòbil o l’ordinador del treballador per a obtenir una prova. “L’empresa no pot accedir als dispositius particulars del treballador, però si ha posat un telèfon o un ordinador a disposició del treballador per a desenvolupar la seua tasca, sí que pot accedir a aquests dispositius”, recorda Joaquim Bosch. “En qualsevol cas, si el treballador es burla o fa un discurs ofensiu contra el cap mitjançant les xarxes socials, per exemple en Facebook o en grups públics de WhatsApp, no caldria accedir al dispositiu particular del treballador per a demostrar que s’ha fet l’ofensa, perquè es considera que s’ha fet en un espai públic”. 

Ferran Cano vol saber si un missatge de WhatsApp podria considerar-se prova suficient d’haver ofés el cap. “Així és”, confirma el jutge: “Els canvis tecnològics han modificat la situació, perquè abans podies estar al bar criticant el teu cap amb els companys i no se n'assabentava ningú més, però ara tot queda arreplegat per escrit, el que vol dir que si li ho envies a un amic i no transcendeix no passa res, però si ho poses en un grup públic o en un estat públic de Facebook, en pot constituir una prova”.

Mòbil i ordinador a l'oficina
Mòbil i ordinador a l'oficina / À Punt Mèdia

Quant al contingut de l’ofensa, Ferran Cano planteja quin tipus d’insult es pot considerar suficientment greu per a provocar un acomiadament. “La llei parla d’expressions ofensives i això pot incloure insults, burles sobre l’aspecte físic, qualsevol frase injuriosa, vexatòria, no una mera crítica o una disconformitat”, explica Joaquim Bosch. “Però s’ha de graduar: s’ha de valorar en funció del context, de la forma en què s’escriga i de les circumstàncies, igual que passa amb les injúries en general, fora del context de l’empresa, perquè quantes voltes dirigim insults a les nostres amistats, sense ànim d’ofendre”.

L’equip de Bona vesprada ha eixit al carrer, per a comprovar si la gent es talla molt a l’hora de malparlar de caps i companys de treball. Majoritàriament, sembla que no i, fins i tot, hi ha qui no té inconvenient a fer-ho davant de les càmeres. 

Recordem la recomanació de Joaquim Bosch: “Si has de criticar un o una cap, és millor fer-ho amb gent de molta confiança, perquè el missatge que envies no puga eixir d’allí”.

També et pot interessar

stats