Fernando Moner (Avacu): “La reduflació és una manera pilla d’enganyar els consumidors”
‘Zoom’ analitza el fenomen de la reduflació que consisteix a reduir la quantitat d’un producte i emmascar la pujada de preu.
Bosses de pasta amb un grapat menys de macarrons, iogurts amb menys cullerades del que és habitual o paquets de snacks amb quatre o cinc unitats menys: es diu reduflació i està de moda. Zoom, l'espai de reportatges d'investigació d'À Punt, analitza aquest concepte, cada vegada més usual entre les marques per a fer front a la carrera imparable de la inflació. Però com afecta el consumidor?
Reduir la quantitat de producte per a mantindre'n el marge
La reduflació consisteix a col·locar menys quantitat de producte en un mateix envàs per a poder mantindre'n el preu. En paraules de Fernando Moner, president de l'Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (Avacu), és una “manera pilla d’enganyar els consumidors.” El cost de gasoil, de l'energia i dels cereals i les matèries primeres en general té un efecte directe en la cistella de la compra. Davant de l’augment dels costos de producció, assegurar el marge de benefici i respectar el preu només és possible reduint-ne la quantitat. Però darrere de l'estabilitat en el preu reverenciada pel consumidor, la realitat és que el preu global per unitat s'incrementa. És a dir, s'emmascara la pujada de preu que passa quasi desapercebuda per al consumidor.
És una manera pilla d’enganyar els consumidors
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va analitzar el contingut de diversos productes envasats i va observar que en molts casos s’havia reduït el pes de l’interior dels paquets. El president d’Avacu alerta davant els micròfons del programa de l’increment d’aquesta tendència mitjançant la qual les empreses “sotmeten” els consumidors. “El consumidor se sent enganyat, vol que se l'avise del fet que la caixa porta tres galletes menys, perquè l’empresa puga sobreviure i suportar aquesta pujada de preus tant per a empreses com per a usuaris, però els consumidors volem saber-ho”, explica Moner. També afig que un grapat de producte, malgrat que no és una quantitat desmesurada, si es multiplica per cada unitat venuda, significa milers de quilos de producte. Fet que suposa que "cada 10 o 12 paquets, estem regalant-ne un a l’empresa”. Demana transparència en l’activitat i claredat en les etiquetes, un factor que considera clau en la identificació del producte.
“El consumidor se sent enganyat, vol que se l'avise de que la caixa porta tres galletes menys, per a que l’empresa puga sobreviure i suportar aquesta pujada de preus tant per a empreses com per a usuaris , però volem saber-ho.”
Una pràctica legal?
Segons explica Moner aquesta pràctica és legal, des del punt de vista normatiu, perquè es tracta d’un procediment recollit en la legalitat, sempre que apareguen els quilograms correctament identificats en l’envàs del producte. Però en qualsevol cas no és ètic i adverteix que és una pràctica empresarial que pot passar desapercebuda per al consumidor.
Es tracta d'una pràctica legal des del punt de vista normatiu, però no és ètica
Fernando apunta, a més a més, un excés de confiança per part del consumidor que no acostuma a revisar els grams de producte. La rapidesa amb què volem fer la compra, la preferència per la marca o l’acumulació d’estímuls als supermercats no ajuda el consumidor a concentrar-se a revisar les característiques del producte que comprarà i pot resultar un “objectiu fàcil” per a les grans empreses. Una pràctica subtil que pot resultar imperceptible i que sobretot afecta els productes d'alimentació.
Tens tots els continguts de Zoom en el web d'À Punt.
