La directora oriolana Elena López Riera: “'El agua' naix d'encreuar dos gèneres que no tenen res a veure: el documental i el fantàstic”

Com si mesclàrem aigua amb oli, així està considerat en el món del cinema el fet de fer coincidir gèneres com el documental i el gènere fantàstic. Però una valenciana, cineasta, ha demostrat que sí que és possible. Com ella mateixa ha dit, en una entrevista per al programa de ràdio Pròxima parada, “la pel·lícula El agua naix d'encreuar dos gèneres que no tenen res a veure, el documental i el fantàstic”.

El resultat del seu treball —també el seu primer llargmetratge— arriba a Canes, on s’estrena aquest divendres de matí. Ho fa en la Quinzena de Realitzadors del festival. La fita, en paraules seues, significa: “una il·lusió molt gran i un somni complit. Per a mi la Quinzena sempre ha sigut el lloc ideal per a una pel·lícula com aquesta. És on s'han presentat les pel·lícules de la gent que admire. És un reconeixement per a tot l'equip”.

El agua, amb participació d'À Punt Mèdia, és resultat d’una coproducció entre Espanya, Suïssa i França, amb les productores Alina Film, Les Films du Worso i Suica Films. A més a més, té el suport de l’Institut Valencià de Cultura. 

Aquesta oriolana, que es confessa “cinèfila empedreïda” i a qui entusiasma la literatura i la poesia, ha explicat des de Canes als micròfons de Pròxima parada que El agua està ambientada al seu poble. “Allí he nascut i he crescut, allí passe la meitat del meu temps. Allí he realitzat els meus tres curts anteriors. Tinc una relació molt particular amb aquest lloc”, afirma la cineasta.

Elements fantàstics i màgics

En El agua estan presents molts elements fantàstics i màgics. En aquest sentit, la directora ha detallat la raó: “a mi el [gènere] fantàstic sempre m'ha agradat. Sempre he vist el cinema com el lloc del fantasma. I el fet de barrejar dos gèneres que no tenen res a veure, el documental i el fantàstic, els fantasmes i les històries de llegendes, de morts, que són amb les que m'he criat. Crec que qualsevol que visca en un poble pot sentir-se reconegut amb això... de l'ambició naix la pel·lícula. De barrejar gèneres que no sembla possible que estiguen junts i que la màgia del cinema fa que siga possible”.

Aquesta pel·lícula també narra la història d'una jove. “Com molts altres, ella també es troba en una situació de ‘no futur’. I amb una herència en qüestions econòmiques i també ecològiques gens motivadores. I ella lluitarà per a reescriure-la”. El paper d’aquesta jove recau en la jove actriu Luna Pamies, de 17 anys, a la qual alguns anomenen “la Zendaya espanyola”. El nou film, inspirat en les terres valencianes del sud, podria arribar a les sales de cinema enguany, a la tardor, segons la directora.