Per què se celebra el 6 d'octubre el Dia del Cine Espanyol?

Ens hem de remuntar fins a l'any 1951 per a conéixer l'origen d'aquesta efemèride

Esa pareja feliz
Fotograma d''Esa pareja feliz' (1951) / Berlanga Film Musem

Celebrem el 6 d’octubre com el Dia del Cine Espanyol. Així ho va acordar el Consell de Ministres al març de 2021, a proposta del Ministeri de Cultura i Esport, per a reconéixer el pes, la importància i el motor que la indústria cinematogràfica significa per al país.

Però, per què escolliren aquesta data? El ben cert és que el 6 d’octubre ja era una gran data per al cine espanyol. En aquest mateix dia de l’any 1951 dos dels millors directors espanyols van concloure el rodatge de la seua òpera prima. Es tracta d'Esa pareja feliz (1951), una de les comèdies clàssiques de la nostra història, i de la reconeguda parella de cineastes que van col·laborar tant en la direcció com en l’escriptura del guió, que són Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem.

'Esa pareja feliz' de Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem
'Esa pareja feliz' de Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem / Arxiu

Per si en el projecte no hi havia prou de talent, encara que incipient, donada la joventut dels autors, que no arribaven a la trentena quan l’acometeren, va protagonitzar la pel·lícula un dels grans noms de la interpretació espanyola: Fernando Fernán Gómez.

Fernando Fernán Gómez
Fernando Fernán Gómez / Arxiu

Li va donar la rèplica l’actriu Elvira Quintillà, que després seria la mestra de Bienvenido, Mister Marshall (1953). En l’elenc també trobem altres intèrprets clàssics del cine espanyol, com ara José Luis Ozores, Rafael Alonso i els pares d’un dels directors, Matilde Muñoz Sampedro i Rafael Bardem (pares també de l’actriu Pilar Bardem i, per tant, fundadors de la coneguda nissaga).

Rodatge 'Esa pareja feliz'
Rodatge 'Esa pareja feliz' / Arxiu

Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem van coincidir en l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de Madrid, i ràpidament van fer-se amics en adonar-se que compartien gustos i cultura cinematogràfica. De fet, Bardem, que en aquella època ja militava en el Partit Comunista, també va tractar de convéncer Berlanga de les seues idees polítiques però, segons confessaren moltes vegades els dos, el valencià era massa inclassificable, potser més prompte anarquista, o simplement àcrata en general.

Institut d'investigacions i experiències cinematogràfiques
Institut d'investigacions i experiències cinematogràfiques / Arxiu

No obstant això, o precisament per això, de la fusió d’ambdues personalitats i talents va sorgir Esa pareja feliz, la història d’un humil matrimoni jove que, gràcies a un concurs, té la possibilitat de millorar la seua fortuna. El que en un primer moment apuntava trets de dibuixar un drama social, acabà sent una comèdia costumista, que marcaria una nova tendència en la cinematografia posterior. No van estalviar una velada càrrega crítica. De pas, tampoc no perderen l’oportunitat de parodiar el cine històric, molt del gust de l’època, que els joves cineastes rebutjaven en general.

Imatges del rodatge en 'Esa pareja feliz'
Imatges del rodatge en 'Esa pareja feliz' / Arxiu

L’èxit del film va facilitar que la parella de directors s’embarcaren en el projecte següent: van escriure el guió d’una nova pel·lícula, Bienvenido, Mister Marshall, on s’encarregarien de l’altre gènere favorit del cine espanyol de l’època: el musical. No cal dir que, malgrat contindre segurament el número musical més famós del cine espanyol, aquesta àcida faula no pot considerar-se un altre musical més, com els que es feien per a major lluïment de la folklòrica de torn.

'Bienvenido Mister Marshall' de Luis García Berlanga
'Bienvenido Mister Marshall' de Luis García Berlanga / Arxiu

Finalment, aquesta obra la va dirigir Berlanga en solitari, la qual, amb els premis a la millor comèdia i al millor guió en el festival de Canes de 1953, va establir els fonaments a la brillant carrera dels seus autors i els va posar en el punt de mira de la censura al mateix temps. Però això ja és una altra història del cine espanyol i exigiria repassar altres efemèrides.

També et pot interessar