Deu curiositats que potser no sabies del CE Castelló
Des de quin aficionat sembla ser el causant del malnom orelluts fins a quin va portar l'afició del futbol als carrers de Castelló, i també com va ser la seua primera equipació
En plena eufòria del CE Castelló, i amb l’últim ascens a Segona Divisió aconseguit pel conjunt alb-i-negre este 6 de maig del 2024, quan la mirada cap a dalt és gran, fem un repàs a algunes de les singularitats més rellevants que potser no coneixes del club esportiu. Un viatge cap a la història del club de la mà d’un material audiovisual elaborat amb motiu del seu centenari, l'any 2022. Un treball per a conéixer millor la trajectòria del club dels orelluts.
Com arriba a Castelló l’afició pel futbol
L’historiador de Castelló, Conrado Marín, ha explicat en el documental Albinegres que corrien els primers anys del segle XX quan un nord-americà, que era fill de pare castellonenc, anomenat Enrique Beltrán, va introduir l'esport a la ciutat. I com ha apuntat un altre historiador de Castelló, Miguel Angel Serer, consultat en el documental: "en ser un joc que podia jugar-se al carrer, es va fer molt popular. "
A la ciutat van aparéixer diversos clubs com el Ribalta, Obelisco o Castàlia, "però el principal club va ser el Cervantes Futbol Club, un equip patrocinat pel Centre Republicà i que va arribar a ser campió regional". En anar creixent l'afició, van sorgir opinions que apuntaven que el futbol devia abastar la resta d’ideologies polítiques, no sols la republicana. També es va plantejar que portara el nom de la ciutat. I així va començar la història oficial del CE Castelló.
Als seus inicis no sols era un club de futbol
Amb els nous plantejaments va arribar l’assemblea del 20 juliol del 1922. Per 48 vots a favor i 34 en contra, els socis van aprovar el canvi de denominació. En un primer moment es va pensar en el nom Castellón FC, però ràpidament es van adonar que eixe nom no podia albergar les altres seccions esportives presents al club, com eren l'atletisme i el ciclisme, amb la qual cosa es va canviar ràpidament el nom a 'Club Deportivo Castellón'.
L’afició del CE Castelló és fidel, tu pots canviar de treball, de dona… però mai d’equip!
Quatre vegades ha pujat a Primera Divisió el CE Castelló
El CE Castelló ha ascendit a Primera Divisió en quatre ocasions. En l'any 1941 (guanya al Saragossa), el 1972 (guanya al Mallorca), el 1981 (guanya al Rayo Vallecano) i el 1989 (guanya al Real Burgos). La temporada 72-73 va ser la més reconeguda del club, amb una alineació que incloïa en les seues files jugadors de la talla de Vicente del Bosque, Luis Cela o Juan Bautista Planelles, que van marcar un abans i un després en la història del club.
És un dels vint-i-cinc equips amb més abonats d’Espanya
El suport a l'equip per part de l'afició, fins i tot en els moments més durs de la seua història esportiva, ha convertit el club en un dels vint-i-cinc equips amb més abonats de tot el país. Amb prop de 15.000 abonats, el CE Castelló es caracteritza per tindre els seguidors més fidels del panorama futbolístic espanyol. Diu Alejandro Moll (fedpecas) que “l’afició del Castelló és fidel, tu pots canviar de treball, de dona… però mai d’equip”.
Vicente del Bosque té el cor partit entre el Real Madrid i el CE Castelló
Qui va ser entrenador del Real Madrid (1999-2003) i de la selecció espanyola (2008-2016), tot i que pràcticament ha desenvolupat tota la seua carrera professional al club blanc, va estar dos anys cedit al CE Castelló. L'exjugador i entrenador que ha aconseguit una carrera d'èxits va jugar amb el CE Castelló concretament les temporades 70-71 i 72-73. El respectat Del Bosque ha dit al documental que “sempre, quan em parlen del Real Madrid jo dic que tinc un sentiment de fidelitat a una empresa perquè he estat amb ella tota la meua vida, però també puc ficar al Castelló com a sentiment de pertinença i de fidelitat a un club que em va fer jugador de futbol”.
Equips als quals va derrotar per arribar a la final de la Copa del 1973
Per al CE Castelló, arribar a la final de la Copa del 1973 va ser un treball dur. Pel camí va haver de derrotar el Reial Valladolid, el València, el Reial Betis i l'Sporting.
El primer partit que va jugar el CE Castelló
El primer partit que va jugar va ser un amistós contra un equip francés, el Cette F.C. Era el divendres 28 de juliol del 1922. Un partit on es destacava el paper de Pepe Alanga, que va ser la primera gran figura del futbol castellonenc.
Cap al Castelló tinc un sentiment de pertinença i de fidelitat a un club que em va fer jugador de futbol.
El 1941 arriba l'himne del CE Castelló
El 1941 i amb motiu del primer ascens a Primera, es va compondre l’himne del CE Castelló anomenat ‘Pam, pam, orellut’. Vicente Andrés va compondre la lletra i Eduardo Boix, la música. Este himne es va tornar a gravar l’any 1972 amb motiu del segon ascens a Primera Divisió, amb una lletra totalment renovada. Eixe mateix any, també l'escut fundacional -dissenyat per l'artista castellonenc Tomás Colón- en l’any 41, va evolucionar.
L'evolució i el color definitiu de les equipacions
En un primer moment es plantejaren que els colors de l'equip foren taronja pel fruit, blau per la mar i verd pel camp, però com que eixe tipus de camiseta no la van trobar, finalment es van decantar per una camiseta blanca i un pantaló negre. Per unes posteriors desavinences amb la directiva, van rebutjar la vestimenta oficial, i van passar a vestir primer de roig i blanc i finalment van adoptar les ratlles blanques i negres, inspirades en un equip espanyol molt important aquells anys.
El perquè del sobrenom orelluts dels seguidors del CE Castelló
Segons han explicat les fonts consultades al documental, una primera raó estaria en la primera gran figura del futbol Castellonenc, Pepe Alanga. "Ell darrere de la seua porteria sempre posava un elefant xicotet de banús que li havia portat del Marroc Juan Bautista Llorenç, campió de ciclisme. Però hi havia una altra història, la de Jaume Varella, un gran aficionat i amb uns generosos pàmpols, que solia animar al Castelló amb dos palmades. I darrere d’ell es ficaven un grup d’aficionats amb ganes de gresca i quan ell aplaudia li deien: 'orellut!', i quan ell es girava enfadat ells li replicaven que li ho deien a l’elefant, a la mascota d’Alanga."
Ací pots veure els quatre documentals sencers.
