La cançó de la tia Milieta que més terres ha corregut

Parlem amb les netes de la dona que va gravar "La malaguenya de Barxeta" per al Botifarra

La tia Milieta canta la "Malaguenya de Barxeta" / À Punt Mèdia
04 de novembre 2022 - 22:30

Probablement, havies escoltat aquesta dolça melodia alguna vegada, però és així com sona "La malaguenya de Barxeta" en la seua hipnòtica versió original.

Des que Pep Gimeno, Botifarra, la va incloure en el seu disc Si em pose a cantar cançons el 2006, aquesta antiga cançó tradicional s’ha tornat a difondre massivament. L’han interpretat desenes d’artistes de moltes formes diferents, guanyant més popularitat que mai a les nostres terres.

'Si em pose a cantar cançons', primer disc de Pep Gimeno "Botifarra"
'Si em pose a cantar cançons', primer disc de Pep Gimeno "Botifarra" / À Punt Mèdia

El Botifarra ha contat moltes vegades quina va ser la font d’on va rescatar aquesta tonada: la tia Milieta, Emília Seguí, de Barxeta. Alfons Ferrandis entrevista Fàtima i Emi, les netes d’aquesta dona de memòria prodigiosa en Bona vesprada.

“Era una persona molt tradicional que va nàixer i va morir al poble”, conta Emi. "Li hauria agradat fer moltes coses, però no va poder fer-les, encara que ara ens adonem de tot el que sí que va fer per la nostra cultura”. Fàtima la recorda sempre cantant: “Entraves a casa i sempre la trobaves taral·lejant amb molta alegria i contant històries, perquè era una gran versadora, tant de cançons com d’històries. Li agradava molt que segueres al seu costat i l’escoltares, perquè tenia moltíssima memòria”.

Fotografies familiars de la tia Milieta de Barxeta
Fotografies familiars de la tia Milieta de Barxeta / À Punt Mèdia

Una memòria que es nodria de les tradicions i de les anècdotes de la gent del poble. Les netes confessen que no saben d’on li venia la inspiració per a la majoria de les coses que contava i de les cançons que sabia. “Suposem que tot el que els seus avantpassats li havien contat ho conservava en la memòria”, aventura Fàtima. “Quan algú li preguntava s’alegrava molt i de seguida es posava a cantar, i per això pense que si ella poguera veure el que és ara la seua figura estaria molt contenta”, continua.

A últim remei, o Barxeta o Estubeny

Les netes de la tia Milieta recorden perfectament l’època en què Pep Gimeno Botifarra, pràcticament un adolescent, i la gent del grup de danses Sarau la visitaven per a parlar amb ella i gravar les seues cançons “Els recorde a tots seguts a la taula de casa, i la meua àvia els cantava i ells li gravaven de tot. A més, ella agafava la tonada i si s’havia d’inventar alguna altra estrofa, se la inventava”.

L’equip de Bona vesprada té un missatge del mateix Botifarra per a Emi, Fàtima i els seus pares, als que envia una abraçada molt forta. Les netes de la tia Milieta només poden articular paraules de gratitud per apreciar tant la seua àvia. “Nosaltres érem menudes i la nostra mare i els seus germans no ho pensaren, però si Pep Gimeno no haguera gravat aquestes coses, ara no les tindríem”, afirmen.

És possible que la tia Milieta no poguera córrer moltes terres durant la seua vida, però la seua cançó és, sense dubte, una de les que més terres ha corregut a València en aquest principi del segle XXI. Mira com Pep Gimeno s’estalviava cantar la primera estrofa durant el concert del 40é aniversari del nostre Estatut d’Autonomia, deixant que el públic la cantara a cor.

També et pot interessar